Escrit pel PSTU-Argentina

El passat 25 de gener es van complir 30 anys de la mort del fundador del corrent del qual va néixer el PSTU, i figura ineludible per a gairebé tota l’esquerra argentina, dividida entre seguidors i detractors del seu pensament. Per als que el considerem el nostre mestre, aquesta data no és només un homenatge a la seva figura, sinó una demostració de l’actualitat de les seves idees: la lluita incansable per construir, des de la classe obrera, un partit internacional per la revolució socialista; que guiï les masses treballadores a la victòria mundial sobre l’imperialisme i els seus agents per construir el socialisme.

Qui va ser Nahuel Moreno?

Nahuel Moreno va néixer com Hugo Miguel Bressano Capacete el 24 d’abril del 1924 a Amèrica, al municipi de Rivadavia (Província de Buenos Aires) i va tenir una activa participació en el moviment trotskista internacional i en l’esquerra argentina, fundant diferents organitzacions i partits d’esquerra del seu país: Grupo Obrero Marxista (GOM), Partido Obrero Revolucionario (POR), Movimiento de Agrupaciones Obreras (MAO), Palabra Obrera, Partido Revolucionario de los Trabajadores (PRT, y luego PRT-La Verdad), Partido Socialista de los Trabajadores (PST), Movimiento al Socialismo (MAS). També va ser part de la fundació de diferents partits en altres països de Sud-amèrica.

A escala internacional va mantenir relacions amb diferents dirigents i partits trotskistes d’arreu del món, i va participar sempre en les lluites polítiques entre les diferents fraccions del trotskisme, des del Segon Congrés de la IV Internacional, el 1948, fins a la seva ruptura amb aquesta, el 1979, després en la formació de la Quarta Internacional – Comitè Internacional (QI-CI) i finalment amb la fundació de la Lliga Internacional dels Treballadors – Quarta internacional (LIT-QI) el 1982, amb l’objectiu permanent de regenerar i reconstruir la IV internacional fundada per Leon Trotski.

El trotskisme ha d’estar amb la classe obrera

El trotskisme argentí de principis dels ’40 es trobava al marge de la realitat, concentrat en converses de cafè. Decidit a trencar amb aquesta situació, Moreno, amb l’ajuda d’un obrer bolivià, va portar al seu grup que consistia en uns quants joves activistes a lligar-se a les lluites obreres; concentrant la seva acció política a l’Avellaneda industrial d’aquells anys, on es va instal·lar.

Allà va anar construint la seva organització, participant de les lluites quotidianes dels treballadors i portant-los les propostes del programa de la revolució socialista. D’aquesta manera va sorgir un dels punts cardinals del pensament de Nahuel Moreno: la necessitat d’estar al costat de la classe obrera, de construir-se en aquest mitjà.

D’aquesta manera, Moreno i els seus seguidors van estar sempre al costat del moviment obrer, en les seves victòries i derrotes. No es van deixar impressionar per les «modes polítiques» de torn, com la guerrilla, que va fascinar milers de lluitadors després del triomf de la revolució cubana per acabar portant-los a la derrota i la mort. Però tampoc van cedir a la ideologia política de les masses obreres (com el peronisme), sinó que, per contra, sempre van fer l’esforç més gran per divulgar entre les masses el programa de la revolució socialista.

El trotskisme i el seu programa no tenen raó de ser fora de la classe obrera. El nostre objectiu és que siguin els treballadors els que treguin el poder a la patronal, imposant les seves organitzacions democràtiques, per construir el socialisme arreu del món; per la qual cosa és necessari que tinguin una direcció política sorgida des de les seves files, constituïda pels seus millors lluitadors.

El que Moreno va entendre és que, a més, aquest camí no admet «dreceres»: perquè els treballadors facin la revolució, necessiten una direcció sortida de les seves files; és a dir, un partit revolucionari format per obrers, forjat en les lluites diàries.

Els intents per reemplaçar l’acció política dels treballadors i el poble, sigui amb grups armats o figures electorals, han acabat en la derrota, o en l’adaptació al capitalisme. El camí que seguim, el que ens va marcar Moreno, és l’únic que pot portar els treballadors al poder, per llarg i difícil que sigui.

La Internacional

Sent el corrent més revolucionari de tot l’espectre polític a escala mundial, el trotskisme va ser durament perseguit tant per les dictadures nazi-feixistes dels anys 30 com per la màfia estalinista que va usurpar el poder a la Unió Soviètica; quedant gairebé extint en acabar la Segona Guerra Mundial.

En aquest context, es va donar a la tasca de reconstruir el trotskisme i la IV Internacional a un grapat de joves dirigents; de mantenir viva la teoria, la pràctica i la tradició revolucionària de Marx, Lenin i Trotski. A ells se’ls va sumar Nahuel Moreno des del ja fundat GOM, després d’assistir el 1948 al II Congrés de la IV Internacional.

Connectar-se amb la resta del trotskisme li va permetre tenir una millor visió de la realitat mundial, de la qual es desprenen les realitats nacionals. Però, sobretot, li va permetre veure que, a més de solidaritzar-se i connectar-se amb les lluites en altres països, ser internacionalista és unir els esforços militants de diferents països per construir una direcció internacional que orienti i construeixi partits revolucionaris a cada país, tal era l’objectiu de Trotski en fundar la IV internacional.

Adoptant aquesta visió de l’internacionalisme com un pilar del seu pensament, Moreno va ajudar a l’edificació de partits al Perú, Brasil, Colòmbia, Espanya, Portugal; va participar i va coordinar agrupaments internacionals a l’interior de la IV, per combatre les polítiques errònies de la direcció; i fins i tot va impulsar una brigada de combatents internacionals per lluitar al costat de les masses en la revolució nicaragüenca: la Brigada Simón Bolivar. Després del triomf dels brigadistes van ser rebuts com a herois a Managua. Però, després impulsar la creació de molts sindicats, la Brigada va ser expulsada de Nicaragua pel sandinisme.

La direcció del SU es va negar a denunciar l’expulsió i la tortura dels brigadistes pel govern de Panamà. Això, sumat a la prohibició de construir partits trotskistes a Nicaragua i Cuba, va motivar la sortida del corrent de Moreno del Secretariat Unificat – IV internacional que el va portar, després d’un intent fallit d’agrupament internacional, a fundar la LIT-QI; amb l’objectiu de reconstruir la IV internacional.

En l’actualitat, els que formem part de la LIT-QI seguim després d’aquest objectiu, el de reconstruir la IV internacional, la direcció política que els treballadors del món necessiten per acabar amb el capitalisme imperialista i imposar el socialisme.

Un defensor de la teoria marxista

L’altre pilar fonamental del pensament de Nahuel Moreno era la teoria marxista: el mètode d’anàlisi científica de la realitat forjat per Marx i Engels, i enriquit per Lenin, Trotski i altres revolucionaris.

Ell va ensenyar que per fer política revolucionària calia actuar com un metge seriós, que només indica un tractament després de realitzar les anàlisis necessàries i donar un acurat diagnòstic. Per això sempre va ser crític amb els dirigents que elaboraven teories basant-se intuïcions i cops de vista que invariablement s’adaptaven a les pressions, a les modes polítiques de torn.

Els qui formem la LIT-QI hem seguit sempre aquest consell de Moreno. I encara que no ha estat fàcil, la lluita quotidiana de les masses ens permet resistir l’allau de bocamolls, ja que les seves propostes no estan a l’altura de la necessitat suprema dels explotats i oprimits de tot el món: acabar amb l’imperialisme i construir un món socialista.