Una part molt important de la classe treballadora s’ha posat al capdavant de la lluita en defensa de l’habitatge i els salaris. És necessari arrossegar la gran majoria de la classe perquè la vaga sigui un èxit.

Hem d’omplir de treballadors i treballadores els comitès de vaga dels barris i les ciutats, participar i impulsar assemblees en els centres de treball i estudi.

És necessari que aquestes setmanes prèvies a la vaga fem un fort treball d’agitació, fem piquets als polígons, les sortides de metro i omplim els barris de pancartes i cartells, explicant les demandes de la vaga i la necessitat de fer-la.

Necessitem traslladar l’impuls de la joventut a les fàbriques i centres de treball i impulsar, com a França, la unitat obreroestudiantil, organitzar piquets, assemblees, actes, mítings conjunts entre estudiants i treballadors/es.

Vull organitzar la vaga a la meva feina, què faig?

La força de la vaga està en l’organització col·lectiva que sigui capaç de parar el funcionament de l’economia. Per això hem de lluitar perquè aquesta vaga no sigui simplement una decisió individual, sinó una decisió votada democràticament als centres de treball i estudi. Aquesta és la forma d’avançar perquè la classe treballadora s’unifiqui com una sola classe i actuï conjuntament, prenent consciència que organitzades tenim el control de la societat.

Si és possible, discuteix amb els teus companys i companyes de feina per a acordar fer la vaga junts i si és possible organitza assemblees per a discutir i votar la vaga. Si no hi ha condicions per a fer vaga tot un dia, no desesperis!, hi ha moltes maneres de participar: podem fer una aturada parcial (el temps el decidiu vosaltres), impulsar un comunicat de suport a la lluita per l’habitatge i els salaris, penjar una pancarta, anar en bloc a la manifestació…

Si necessites assessorament, no dubtis a posar-te en contacte amb el teu sindicat (o afilia’t si no ho estàs).

I després de la vaga?

Aquesta vaga és tan sols un primer pas cap a un nou cicle de lluites que ens garanteixi el que és nostre i ens posi en millors condicions per a arrencar nous drets, governi qui governi. Organitza’t, hi ha molt de camí per recórrer i tot per guanyar.

Previous articleL’habitatge en el capitalisme espanyol: quina és la sortida per a la classe treballadora?
Next articleLa joventut a l’avantguarda a França: un moviment profund i de creixement ràpid