Manolis Glezos, eurodiputat de Syriza i heroi de la resistència grega a l’ocupació nazi, crida a les bases de Syriza a rebutjar l’acord de Tsipras amb el Eurogrup

 

“ABANS QUE SIGUI MASSA TARD”

Anomenar la troika com a ‘institucions’, el memoràndum com a ‘acord’ i els prestamistes com a ‘socis’, de la mateixa forma que anomenes peix a la carn, no canvia la situació anterior. Tampoc es pot modificar el sentit del vot del poble grec en les eleccions del 25 de gener de 2015.

El poble va votar el que Syriza havia promès: que anul·laríem el règim de l’austeritat, que no és només l’estratègia de l’oligarquia alemanya i dels prestamistes europeus sinó també la de l’oligarquia grega. Va votar perquè revoquéssim el memoràndum i la troika, així com totes les lleis de l’austeritat. Que l’endemà de les eleccions, aboliríem amb una llei la troica i les seves conseqüències.

No obstant això, ha passat un mes i aquesta promesa encara ha de fer-se realitat. És una autèntica pena.

Per la meva banda, DEMANO DISCULPES [en majúscules en l’original] al poble grec, perquè jo també vaig prendre part en la creació d’aquesta il·lusió.

No obstant això, abans que es continuï per l’adreça equivocada, abans que sigui massa tard, anem a reaccionar. Els militants, amics i simpatitzants de SYRIZA han de realitzar reunions urgents, a tots els nivells de l’organització, han de decidir si accepten aquesta situació.

Alguns diuen que per fer un tracte has de fer concessions. Per principi, entre opressors i oprimits no pot haver-hi conciliació, com no n’hi pot haver entre esclaus i conqueridors; la llibertat és l’única solució. Però fins i tot acceptant aquest absurd, les concessions que ja van ser fetes pels anteriors governs pro-memoràndum en relació a la desocupació, pobresa i suïcidi, estan ja més enllà de qualsevol límit de concessions.”

Manolis Glezos,

Brussel·les 22-2-2015

 

 

 

Adjuntem també el comunicat de Corrent Roig:

Davant la negociació entre la Unió Europea i Grècia:

Fora les urpes de la UE de Grècia!

El govern de Syriza ha de decretar la suspensió del pagament del deute!

 

Ricardo Ayala, Ángel Luis Parras, Felipe Alegria

17/02/2015

 

L’Eurogrup (els ministres de Finances de l’Eurozona) han donat aquest dilluns un ultimàtum al Govern de Syriza-Anel perquè decideixi fins al divendres si demana una nova pròrroga de l’actual rescat, que venç el 28 de febrer. Segons el president del Eurogrupo es tractaria d’una pròrroga tècnica que permetria “fer el millor ús de la flexibilitat que ja existeix dins de l’actual programa”. És a dir, les potències imperialistes de la Unió Europea (UE) estarien disposades a una certa negociació però dins de l’actual memoràndum.

Per la seva banda, el ministre grec de Finances, Yanis Varoufakis, diu que “estaven disposats a signar un acord proposat per la Comissió Europea: un programa ‘interí’ fins a agost, pel qual Grècia es compromet a no adoptar mesures fiscals ni que impliquin canvis per a l’estabilitat financera i accepta certa condicionalitat (…) Aquest esborrany -afirma en to de denúncia el ministre grec- va ser eliminat pel president del Eurogrupo, Jeroen Dijsselbloem, i substituït per un document que exigeix l’extensió del programa actual a canvi de certa flexibilitat.”

Als treballadors grecs i europeus no els falten motius per sortir als carrers: per rebutjar l’ultimàtum de l’Eurogrup, que implica paralitzar les mesures d’emergència preses pel govern, i per exigir a Syriza que no retrocedeixi en els compromisos pels quals els treballadors i el poble grec li van donar el seu vot: la quita del deute i l’anul·lació del Memoràndum.

La discussió no és si cal dir “acord pont”, “programa interí” o “extensió del programa de rescat”, sinó si es mantenen les retallades, les privatitzacions, la negació de la negociació col·lectiva o el pagament del deute il·legítim.

Fora les urpes de la UE de Grècia!

Malgrat que el govern Tsipras ha renunciat a la quita del deute (que ja arriba al 185% del PIB grec) i l’assumeix íntegre. Malgrat que ha donat per bo el 70% de les mesures de l’odiat memoràndum de rescat i s’ha compromès a negociar el 30% restant. Malgrat que ha accedit a ampliar el termini de rescat i al fet que planteja ja com reivindicació bàsica aconseguir que l’anomenat “superàvit primari” (la diferència entre els ingressos i despeses públiques abans de pagar interessos) sigui l’1,5% del PIB i no com ara del 4,5%. Malgrat tot això, ni la UE ni les grans potències europees estan disposades ni tan sols a fer la concessió política de rediscutir fora del marc formal del memoràndum signat.

La gira de la setmana passada de Tsipras i Varoufakis per les capitals europees ja va deixar clar que Grècia no trobarà cap solidaritat en la UE i els seus governs, ni en els quals fan de “policia dolent” (Merkel i el seu sèquit) ni de “policia bo” (França i Itàlia). Tots exigeixen com a punt de partida que Grècia se sotmeti les condicions de programa de rescat, que són les d’un espoli colonial. Només sobre aquesta base admeten mesures cosmètiques que en veritat no canviarien gens important. De moment la seva gran concessió és, en comptes de parlar de la troica, accedir a rebatejar-la com “les tres institucions” (Comissió europea, BCE i FMI)

La UE busca una rendició formal del govern grec

No en tenen prou amb les profundes concessions fetes fins ara pel govern Tsipras. La UE vulgues alguna cosa semblat a una rendició formal. La UE, Berlín i París li exigeixen tirar enrere algunes de les mesures d’emergència més importants que va aprovar després de guanyar les eleccions. Volen, per exemple, que es mantinguin les privatitzacions i els acomiadaments i que es paralitzi la recuperació de la negociació col·lectiva o l’augment del salari mínim.

Tota la solidaritat amb el poble grec

La UE, després de salvar als bancs amb els diners dels impostos de la població treballadora europea, vol ara humiliar Grècia.

Davant això, cal aixecar la solidaritat internacional més àmplia amb la classe treballadora i el poble grecs, que ha omplert els carrers per fer front al xantatge i proclamar que no volen ser una colònia alemanya. Cal sortir en defensa de la seva sobirania i del seu legítim dret a sortir de la catàstrofe social en la qual els han enfonsat els bancs i els governs de la UE.

Els treballadors i la joventut europeus hem de posar-nos al capdavant de la batalla contra l’espoli de Grècia i en pro de l’exigència a la UE i als nostres governs de la cancel·lació immediata del deute grec.

Syriza no ha de retrocedir en els seus compromisos amb el poble grec sinó suspendre el pagament del deute

En els propers dies, el govern Tsipras ha de triar entre la completa capitulació als imperialistes europeus o el respecte al mandat que li va donar el poble grec per sortir de la catàstrofe social.

Hem sentit amb preocupació les declaracions del ministre Varoufakis a la premsa en les quals “pronostica un acord en les properes 48 hores”. Però acceptar el dictat de l’Eurogrup significaria tirar per terra els compromisos assumits per Syriza davant la classe treballadora i el poble grecs.

Syriza està presonera d’una contradicció insalvable: desitja compaginar l’oposició a les condicions del rescat i, al mateix temps, mantenir-se costi el que costi dins l’Euro i respectar els tractats de la UE, així com els acords amb la burgesia grega representada pels ministres d’Anel. Però no és possible detenir la catàstrofe social grega si la condició és mantenir-se en l’euro. Si no hi havia claredat, Berlín i París ja s’han encarregat d’aclarir-ho: Syriza ha d’escollir entre una cosa o l’altra.

Dimarts passat Tsipras va afirmar al parlament grec: “Ja no poden pensar a comportar-se com si Grècia fos un país colonial i els grecs els pàries d’Europa”. Va dir també que no acceptaria ultimàtums. Però per tal que aquestes declaracions siguin veritat no es pot donar per bo el 70% del memoràndum.

Els crits als carrers grecs clamen per “cap pas enrere” en els compromisos. Però la realitat és que, en entrar ala negociació acceptant que de cap manera es trencarà amb l’euro, Syriza ha fet ja profundes reculades.

Enfront del xantatge imperialista de la UE defensem el paquet de mesures d’emergència aprovades pel nou govern. Són mesures necessàries, encara que soles siguin insuficients davant la catàstrofe social que viu Grècia. Diem amb el carrer grec que Tsipras no pot, de cap manera, renunciar a elles en nom de mantenir-se a qualsevol preu en l’Euro. I estem convençuts que aquestes mesures no podran ser sostingudes si no vénen seguides de la suspensió del pagament del deute, la nacionalització dels bancs, el control dels moviments de capitals i la ruptura de la subordinació als tractats europeus que permeten el saqueig del país. O això o seguir lligats a l’espiral de pobresa i submissió nacional.

El deute grec d’Espanya i la poca vergonya de Rajoy

Rajoy i Guindos, bufons d’Angela Merkel s’han posat fatxendes reclamant a Grècia el seu deute amb Espanya. Aquest deute són 26.000 milions, dels quals en realitat només s’han desemborsat 6000. Guindos (ex de Lehman Brothers) ha tingut l’enorme impostura de dir, sense que li caigui la cara de vergonya, que per culpa d’aquest desemborsament no van pujar les pensions o la prestació de desocupació. Però el poble grec no va veure un sol euro d’aquests milions que Rajoy va posar en el nostre nom. Aquests diners van servir per fer un gran favor als bancs alemanys i francesos, comprant-los el seu deute grec i traient-los així de l’atzucac. Que recuperin els diners del saqueig de Bankia i dels seus amics banquers, el dels comptes de Bárcenas i de la Gürtel o els 1.500 milions del projecto Castor, però que deixin en pau al poble grec!

 

Tota la solidaritat amb el poble grec!

Fora les urpes de la UE de Grècia!

El govern Tsipras no ha de retrocedir en les mesures d’emergència aprovades!

Cancel·lació del deute grec!