AUTOR: AX
El passat 23 de desembre, el Gobierno va publicar al BOE un decret-llei mitjançant el qual afirmava posar punt i final als desnonaments durant l’Estat d’alarma. Aquesta notícia ha estat motiu d’alegria per bona part de les famílies afectades i l’activisme que va veure com, la reivindicació central del moviment per l’habitatge, semblava estar a punt de complir-se.
Segons el decret-llei 37/2020 de 22 de desembre, els desnonaments provocats per impagament de lloguers queden paralitzats així com els derivats d’okupacions, si es demostra que dins la unitat habitacional hi conviuen persones dependents, menors i/o víctimes de violència masclista. Així mateix, es garanteix el subministrament d’aigua i energètic a les consumidores més vulnerables.

Però no han fet falta massa dies per veure com, un cop més, ens trobem davant d’una mesura que ni erradica els desnonaments ni soluciona la cronificació de la crisi habitacional o dels talls de subministraments.

I és que no fa falta indagar massa per veure com a Barcelona o Sabadell es continuen parant desnonaments a peu de porta per part de les PAH i el moviment per l’habitatge per frenar l’expulsió de famílies de casa seva en plena pandèmia. Uns desnonaments que segueixen endavant en bona part per la falta del certificat de vulnerabilitat social que, de mitjana, tarda tres mesos a arribar a les mans de les families més vulnerables per part de serveis socials. Desnonaments derivats, en molts casos, d’okupacions que com afirmàvem unes línies més amunt, entren dins l’empara del decret.

Tot i així, és cert i cal acceptar que bona part dels desnonaments han estat paralitzats. Una mesura que ha estat arrencada al Gobierno i administració gràcies a la pressió popular del moviment per l’habitatge arreu de l’Estat. Però atenció! Paralitzats, no és el mateix que haver acabat amb els desnonaments. I és que els desnonaments únicament s’han aplaçat fins la fi de l’Estat d’Alarma. Això vol dir que, com ja va passar el juny un cop superada la primera onada, el desconfinament de la tercera onada es traduirà en una allau en massa exponencial de desnonaments.

El mateix ha passat amb els subministraments energètics. Per una banda, el Gobierno ha aprovat la prohibició del tall de subministrament energètic per causes derivades d’una situació de vulnerabilitat social, però per l’altra, no ha mogut ni un dit per evitar i arreglar els talls de llum en una de les onades de fred més crues de les últimes dècades. I encara menys, per regular el preu de la llum, que ha experimentat un pic rècord. De què serveix aprovar un decret que paralitzi els talls de subministrament si després en plena onada de fred, milers de famílies dels barris més pobres de ciutats com Barcelona o Badalona es queden sense llum durant dies o si per les treballadores precàries, no passar fred és un luxe?

Però, per si fos poc, a canvi de paralitzar els desnonaments, el Gobierno “més progressista de la història” es compromet a pagar amb diner públic als bancs, fons voltors i grans propietaris dels habitatges afectats per la suspensió dels desnonaments. En altres paraules, a rescatar-los. I, a més, a un preu major del que traurien si els processos de desnonament continuessin endavant. Doble victòria per a la banca i fons voltors.

Així doncs, mentre les families treballadores afectades per ERO’s i ERTO’s, acomiadaments i l’extrema precarietat laboral, així com els autònoms i petits propietaris, continuen sense ajudes reals i abandonats a la seva sort, amb un futur ben negre, el Gobierno “més progresista de la historia” es dedica a rescatar als especuladors i màxims responsables de la crisi econòmica i habitacional que estem vivint.

Per què no destinen els nostres diners a ajudes socials reals per a la classe treballadora i el poble pobre? Per què no s’expropien els pisos buits a bancs i constructores?

Son preguntes que aquest Gobierno mai resoldrà. Perquè som davant d’un Gobierno que treu pit i s’autocorona per aparents mesures socials per tal de maquillar la seva essència: la d’un Gobierno titella al servei de la banca i la patronal.

Amb aquestes mesures parcials, busquen relaxar-nos i desmobilitzar-nos en la lluita per l’habitatge. Pa per avui, gana per demà; o més ben dit, engrunes. Però cal dir-ho alt i clar: els desnonaments paralitzats i els ERTO’s d’avui, son els desnonaments de demà. És per això que cal no abaixar la guàrdia, continuar lluitant i construint les PAH i el moviment per l’habitatge, per fer efectiu el dret a l’habitatge.

Una lluita que passa per la fi real dels desnonaments i els talls de subministrament energètic, i per la construcció d’un parc d’habitatges públics sota control popular mitjançant l’expropiació de les energètiques i els centenars de milers d’habitatges buits al servei de l’especulació bancària, dels fons voltors i els grans propietaris.

Només així acabarem amb els desnonaments. Només així blindarem l’accés a un sostre digne.