Fa unes setmanes els partits independentistes (ERC, JxCAT, CUP i PDCAT), amb el suport d’entitats com Òmnium, Amnistia i Llibertat i l’acompanyament de milers de signatures, van registrar una proposta de llei d’Amnistia al Congrés de Diputats. Prèviament, el desembre del 2020, JxCAT, ERC i la CUP ja havien aprovat al Parlament de Catalunya, amb l’abstenció dels Comuns, una resolució que reclamava a les Corts espanyoles que aprovessin l’amnistia.

La proposta de llei descriu com, des de 2013, “l’estratègia de judicialització com a resposta al conflicte ha comportat penes de presó, multes, inhabilitacions, exili i, en definitiva, un nombre altíssim d’imputacions”. S’hi han vist involucrats -continua el text- “centenars de ciutadans, alcaldes, diputats, membres del Govern i de l’Administració de la Generalitat, acadèmics, activistes socials, etc.”

La proposta de llei planteja resoldre les causes que afecten a més de 3.000 persones “mitjançant l’amnistia per a tots els condemnats i encausats que garanteixi la fi de la repressió política en el marc de la lluita pel dret a l’autodeterminació”. Defensar aquesta llei és una exigència elemental per a totes les formacions que es reclamen de la democràcia.

 
El PSOE amb el PP i VOX contra la proposta de llei
La resposta dels partits del règim (PSOE, PP i Vox) contra la proposta de llei no s’ha fet esperar. Han unit els seus vots per impedir que sigui fins i tot tramitada, vetant la possibilitat de debatre-la al Ple del Congrés. La realitat és que el regim monàrquic només pot acceptar la rendició dels qui van gosar desafiar la unitat forçada espanyola i obrir una crisi institucional de difícil tancament.

Ábalos ha reiterat que el PSOE està en contra de l’amnistia i que, com a molt, estan “disposats a acceptar casos particulars d’indult”, casos que, per altra banda, mantenen estancats. El PP, a més d’oposar-se frontalment a una possible amnistia, està també contra els indults i exigeix a Sánchez que torni a tipificar els referèndums d’autodeterminació com a delicte al Codi Penal. Vox, amb més cridòria i gesticulació diu el mateix que el PP.

 
La hipocresia d’Unidas Podemos i els Comuns
Unidas Podemos (UP) s’ha distingit per la seva passivitat còmplice. Ni ells ni els Comuns de Colau s’han sumat a la defensa de la proposta de llei, amb l’excusa que és una via destinada al fracàs perquè no tindria majoria al Congrés i perquè, en tot cas, el Tribunal Constitucional (TC) la tombaria. Jaume Asens acusa fins i tot a les forces independentistes de “generar falses expectatives” i les ha instat a renunciar a l’amnistia per “no enganyar la gent”.

UP i els Comuns actuen com a socis del govern Sánchez i no estan disposats a fer res que trenqui la solidaritat governamental. Més enllà de les obligades gesticulacions, són socis fidels del govern i, com a tal, plenament corresponsables. La seva entrada en el govern Sánchez culminava un procés en què han passat de clamar en els seus inicis contra el règim del 78, a convertir-se en defensors aferrissats de la Constitució i a legitimar unes institucions antidemocràtiques i podrides.

 
Una operació de propaganda o part d’un pla de mobilització massiva?
Un cop vetat el debat al Congrés, JxCat i la CUP van anunciar que presentaran un recurs a la Mesa del Congrés per a que reconsideri la seva posició, mentre que Òmnium Cultural ha informat que engegarà la recollida de milers de signatures per tornar a presentar la proposta de llei al Congrés.

El problema principal de la proposta de llei rau en què no forma part d’un pla de lluita i molt ens temem que no vagi més enllà d’una operació de propaganda política. Els seus impulsors sabien que es vetaria al Congrés i que el seu impuls és, legalment, una via morta. Seria lamentable que la proposta de llei no anés més enllà d’una estratègia d’emplaçament al PSOE, tot sabent que aquest no es mourà de la seva posició anti-amnistia i anti-autodeterminació, ja que per al règim la unitat forçada espanyola es innegociable.

 
Pla de lluita per l’amnistia, el dret a decidir i la fi de la repressió
Per a guanyar l’amnistia és necessari reprendre un pla de lluita col·lectiu, que pot començar per la recollida massiva de signatures que proposa Òmnium, però sempre que això sigui un punt de suport per continuar amb l’organització de mobilitzacions multitudinàries a casa nostra i solidàries arreu de l’Estat en defensa de la llei.

Aquesta via, però, no lliga amb estratègies que aixequen falses esperances en diàlegs buits amb Sánchez que, per molta retòrica que els acompanyin, porten a un carreró sense sortida.

L’experiència d’aquests anys ens demostra que el conflicte de Catalunya amb l’Estat no té sortida si no és qüestionant el règim monàrquic. L’autodeterminació, la República catalana, una unió lliure de repúbliques lliures són incompatibles amb la monarquia corrupta al servei dels grans empresaris de l’Ibex 35. Acabar amb aquesta es la tasca de la classe treballadora i les classes populars de Catalunya i de tots els pobles de l’Estat.