Desnonaments zero i lloguer social

Marina G. Morante

La qüestió de l’habitatge, acompanyada dels violents desnonaments, és un dels principals problemes d’emergència social que continuem patint. Lluny de promeses electorals, els desnonaments no s’han aturat. A Barcelona n’hi ha una desena cada dia i moltes famílies, principalment a barris com Ciutat Meridiana (Nou Barris), només troben una solució: ocupar blocs sencers.

Com assenyala Carlos Macías, portaveu de la PAH, l’estat espanyol és l’estat europeu amb més desnonaments per dia, amb un dels percentatges d’habitatge social més baix i amb més pisos buits. Darrerament,s’ha posat sobre la taula una nova realitat: avui dia hi ha més desnonaments que mai a la ciutat de Barcelona i molts d’ells són invisibles.

De quina realitat parlem?

Actualment, a la ciutat de Barcelona entre 1 i 2 desnonaments de cada deu són per impagament de la hipoteca. Quasi 9 desnonaments de cada 10 són per impagament del lloguer, amb preus que a la ciutat de Barcelona s’han disparat en dos anys un 20% de mitjana. Durant el 2015, el 87% de desnonaments van ser producte de l’impagament de lloguer.

Els bancs han deixat de desnonar? No, segueixen desnonant i acaparant pisos buits que hem pagat la classe treballadora. A més, se’ls hi han sumat aliats: fons d’inversió (“fons voltors”), grans immobiliàries, i grans propietaris.

La tragèdia, a més, no acaba amb l’expulsió del veïnat, ja que milers de veïnes i veins de la ciutat de Barcelona han patit i pateixen assetjament immobiliari. Víctimes de trucades permanents, amenaçes i xantatges, moltes famílies s’han vist forçades a abandonar casa seva.

En els últims anys s’ha afegit el negoci descontrolat del turisme, que ha agreujat les coses. La oferta de pisos turístics ha anat acompanyada d’una pujada disparada del lloguer, sobretot en determinats districtes. Un exemple és el de Ciutat Vella, on, per exemple, AirBnb ofereix 2.000 allotjaments turístics aproximadament i el lloguer ha pujat entre un 13% i un 23%, depenent de la zona. Segons informes de l’Ajuntament, el nombre de llicències d’Habitatges d’Ús Turístic, que en molts casos presenten il·legalitats i són part del focus del problema, ha augmentat de 2.349 a 9.608 des del 2011. Existeix una pressió constant de les empreses turístiques per empobrir les nostres vides per al seu enriquiment.

Cal revertir la situació

Hi há, però, un aspecte de importància crucial que no podem deixar de banda: l’escassísim parc de lloguer social. Els pisos de lloguer representen el 30% del parc d’habitatge barceloní però només l’1,5% són públics. Aquest aspecte, lligat a l’escalada de desnonaments per impagament de lloguer, ens evidencia una realitat: si no hi ha un canvi estructural en qüestió d’habitatge no hi ha futur als barris de classe treballadora.

El govern municipal de l’Ada Colau ha creat el SIPHO, un grup d’intermediació que intervé en cas de pèrdua d’habitatge i ocupació, però ha renunciat a donar una solució estructural i de fons, “radical”, al problema de l’habitatge, ja que la seva actuació té com a límit infranquejable el respecte més estricte a la legalitat. Una legalitat que és escandalosament injusta amb la classe treballadora, en particular, amb els seus sectors més empobrits, i que forma un entramat al servei de protegir els grans interessos dels bancs i grans inversionistes. És per aquest motiu, que l’equip de govern municipal ha tret el focus dels bancs i els fons voltors.

Des de Corrent Roig entenem que, més enllà d’alleugerir les situacions més extremes, les vies de solució passen per impulsar l’ocupació dels pisos dels bancs, fons d’inversió i grans propietaris, per crear un moviment massiu de suport a les ocupacions i per donar tot el suport a aquestes actuacions “il·legals”. Només així té viabilitat la lluita per passar aquests pisos a mans públiques i destinar-los a lloguer social, ampliant el parc públic d’habitatges. És així, a més, que podrem evitar la continuïtat d’un problema que es va agreujant.

Ada Colau i Barcelona en Comú tenen una gran responsabilitat. La solució no és canalitzar-ho tot dins de la legalitat i esterilitzar així la lluita sinó posar la institució al servei de la lluita, una lluita que necessita qüestionar i desbordar una legalitat injusta per avançar i triomfar.

Cap desnonament més!

Ocupació i expropiació dels pisos buits en mans de bancs, fons voltor i grans propietaris!

Per un parc d’habitatge públic!