Per Joventut de Corrent Roig – Pàgina Roja 42

El 9 de març la Plataforma Estatal en Defensa de l’Educació Pública convocava una nova jornada de vaga de tota la comunitat educativa, aparentment, contra la LOMCE i el 3+2. El que no van dir al conjunt de la comunitat educativa, estudiants, professorat, treballadors, pares i mares, és que aquesta vaga tenia un rerefons molt concret: pressionar el govern per a posar en marxa el Pacte d’Estat social i polític per a l’educació.

El mes de febrer d’aquest mateix any, la Plataforma Estatal en Defensa de l’Educació Pública, amb el Sindicat d’Estudiants al capdavant, ja s’incorporava a la Subcomissió d’Educació del Congrés dels Diputats per a establir les bases d’aquest nou pacte d’estat educatiu.

Que és el pacte d’Estat per l’Educació?

L’anomenat pacte d’Estat és, en realitat, un projecte per a redactar un nou decret llei que substitueixi la polèmica LOMCE i que, com va dir el ministre d’educació Méndez de Vigo, “doni al nostre sistema educatiu l’estabilitat de la qual ja gaudeixen els sistemes educatius que millor acompliment presenten”. El que nosaltres ens preguntem és, estabilitat a quin preu?

Durant els últims anys, els atacs a l’educació pública a l’estat espanyol s’han donat de manera continuada, i és impossible concebre’ls sense que formin part d’un mateix pla: expulsar a la immensa majoria dels fills i filles de la classe treballadora de l’educació pública per a inserir-los al mercat laboral amb unes condicions molt més precàries, amb sous de misèria i sense drets laborals, amb  altres paraules, construir un nou patró d’explotació basat a contractar mà d’obra més barata i flexible. Així doncs, les retallades al pressupost destinat a l’educació pública, l’enfortiment de l’educació privada i la lògica educacional al servei dels interessos del mercat marquen la situació actual de l’educació. El nou pacte d’estat no és més que un intent de consolidar aquest model educatiu i seguir desmantellant l’educació pública a costa de condemnar la joventut i deixar-nos sense futur.

Una llei consensuada amb tots els partits polítics i avalada pels sindicats majoritaris o, com diu la diputada de C’s Marta Martín, “una llei de tots”. El que això significa és que acabarà sent una llei que salvaguardi els principis fonamentals de la LOMCE amb alguns canvis cosmètics i presentats com una victòria per al moviment. Entre altres aspectes, la LOMCE introdueix la diferenciació entre instituts de primera i segona qualitat a través de subvencions, doncs el finançament d’aquests dependrà dels resultats que obtinguin, per això els centres amb menys recursos experimentaran un procés de precarització cada vegada més avançat; la religió catòlica adquirirà major pes i els centres que segreguin per sexes seran finançats pels governs autonòmics en cas que es trobin en nombres vermells. Amb això, sota la suposada intenció de millorar la qualitat educativa s’amaga el projecte de seguir desmantellant l’educació pública i fer fora tots els estudiants que no puguin pagar-se centres privats, potenciant que estudiar sigui un privilegi per als més rics i no un dret per a tots i totes.

Diu el diputat del PSOE Manuel Cruz que “si es vol aconseguir un pacte d’estat, cap dels actors podrà aconseguir el seu programa de màxims, s’hauran de buscar punts de consens”. Això és una crida als sindicats que estan participant del pacte, SE, CCOO i UGT, per a dir-los que s’oblidin d’aconseguir tot el que ells proposen, que hauran de dialogar i cedir -com tots- per a arribar a un gran acord amb el qual tothom es trobi conforme. Un acord que satisfaci tant als partidaris de la gran burgesia finançats per la banca i les multinacionals com als estudiants més precaris que amb prou feines poden pagar-se els estudis o que han d’estudiar i treballar a l’hora.

En nou-antic govern es vanaglòria per haver “mogut fitxa” i haver denegat les revàlides el passat novembre. Diu que l’educació és fonamental i que per això és necessari el pacte d’estat. Però també diu que la Unió Europea imposa línies infranquejables i que s’han d’acatar les seves directrius, diu que l’Estratègia Universitària 2020, en altres paraules, el 3+2 segueix vigent i que el nou pacte ha de recollir “el millor” de les anteriors reformes educatives. Arribats a aquest punt, quina mena de diàleg volen sota aquestes condicions?

L’estratègia d’Educació i Formació 2020 i l’Estratègia Universitària 2020 estaran incloses a aquest nou decret llei, ja que no es planteja la derogació del 3+2. Així doncs, serà una llei sota les ordres de la UE mantenint els seus dos grans objectius: mercantilitzar l’educació, posar-la al servei del mercat laboral i privatitzar-la, és a dir, que els graus universitaris siguin un tercer de batxillerat i que l’especialització es doni als màsters que mantenen preus desorbitats, assegurant que només els estudiants que puguin pagar-se aquestes taxes puguin especialitzar-se als seus estudis. Tot i que fa un any que es diu que el 3+2 es troba paralitzat a alguns territoris com Catalunya, les lleis i mocions dels parlaments són paper mullat, doncs la consellera d’educació del Parlament de Catalunya, Meritxell Ruiz, ha assegurat que al setembre s’estrenaran 28 graus universitaris nous, 11 d’ells amb el model 3+2 ja integrat.

La comunitat educativa participarà del pacte d’estat?

PP, PSOE i Ciutadans han ressaltat que no s’ha convidat a la comunitat educativa a la Subcomissió per què la seva creació respon a una iniciativa parlamentària, i, per tant, és tasca dels diputats, tot i haver-hi al·legat que escoltaran les diferents propostes i iniciatives. A més d’això i, davant les amenaces de la Plataforma Estatal en defensa de l’Educació Pública de tornar a les vagues i mobilitzacions si la seva veu no s’escolta, el PSOE ha indicat que “si el motiu de la vaga és que no s’escolta la comunitat educativa, no hi haurà vaga”, ja que la comunitat educativa tindrà l’oportunitat de ser escoltada a la Subcomissió.

Abans de seguir, la primera pregunta que hem de fer-nos és que significa que hi participi la comunitat educativa. Per a Corrent Roig, la comunitat educativa no la representen els sindicats oficialistes i majoritaris com el SE o CCOO i UGT. Uns sindicats que pacten les mobilitzacions i vagues a les seves cúpules sindicals, que decideixen lleis educatives sense consultes a les aules o a assemblees de treballadors i que estan interessats a defensar els interessos del mateix estat que els subvenciona i finança no representen al conjunt de la comunitat educativa. La comunitat educativa és als centres de treball i a les aules de cada centre d’estudi. Per tant, mentre el govern s’omple la boca dient que es tractarà d’una llei consensuada també amb la comunitat educativa, la realitat és que no comptarà amb l’opinió de les desenes de milers d’estudiants i professors que s’hi han mobilitzat aquest any i, per tant, pretenen decidir per a nosaltres sense nosaltres.

Davant del paper que està jugant la Plataforma Estatal en Defensa de l’Educació Pública -integrada per diferents sindicats- de fer-li el joc a les institucions que ens volen prendre l’educació pública, es fa més clar que mai que els activistes de tot l’estat que hem sortit en vaga aquest any, necessitem un sindicat alternatiu que defensi de veritat els interessos dels i les estudiants i que tingui com a eix central organitzar, mobilitzar i lluitar; no pactar.

Quin pacte hem de construir?

Des de Corrent Roig reiterem el rebuig al pacte d’estat que s’està movent des del govern i les cúpules sindicals. Volem repetir que no n’hi ha prou amb derogar la LOMCE i el 3+2, hem d’avançar cap a una educació gratuïta i cap pacte amb el govern PP-PSOE-C’s i els seus aliats pot defensar aquest model.

No obstant això, ens trobem que els governs de torn, que segueixen les directrius de la Unió Europea, que són hereus del règim del 78 i que apliquen els plans d’ajust més bàrbars contra treballadors i estudiants, tenen com a objectiu central pagar el deute a la banca. Un deute il·legítim generat pels mateixos que han generat la crisi -grans empresaris i banquers- i que és imposada per la Unió Europea i la Troika. Així, la lluita per l’educació al servei de la classe treballadora es troba condicionada a exigir el no pagament del deute i la ruptura total amb la Unió Europea – aquesta màquina de guerra contra els treballadors, la joventut i els pobles.

No acceptarem cap pacte que no hagi estat discutit i votat a cada aula, a cada facultat, a cada centre de treball i estudi i que no tingui com a eixos l’educació pública, gratuïta, de qualitat, laica, igualitària i que respecti les llengües i la cultura de cada territori. Som les estudiants i treballadores les que decidim com ha de ser la nostra educació, no el govern ni les cúpules sindicals que no representen a ningú més que a ells mateixos. Uns sindicats que van pactar i signar les dues reformes laborals i els Pactes de Toledo i que estan tacats amb casos de corrupció com les Targetes Black subvencionats per l’Estat no defensaran els nostres interessos com a estudiants de classe treballadora. Per això, el pacte que hem de construir és des de les aules i, si ens imposen un pacte que, en essència, segueixi aprofundint la privatització, l’elitització i precarització de l’educació pública, caldrà organitzar la resistència i derogar-lo als carrers.

27-M: anem amb les Marxes de la Dignitat a defensar l’educació pública

L’exemple de lluita estudiantil que hem tingut els últims mesos ha de servir per a marcar el camí. Aquest curs hem sortit als carrers per a lluitar contra les retallades i la privatització. Les dues últimes vagues han servit perquè les revàlides es paralitzin durant el que queda d’any, i és únicament gràcies a la lluita.

Tot i això, no es pot cantar victòria, és necessari continuar. El Pacte d’estat que ens pretenen aplicar són les mateixes reformes amb una rentada de cara. Sabem que cap canvi de fons vindrà d’un parlament compromès per endavant a acatar les directrius imposades per la UE. Els nostres governs, independentment del seu color, no han dubtat en aplicar una vegada darrere l’altre els seus plans de privatització i elitització de l’educació pública. Deixar-los a ells que “pactin” és signar la sentència de la nostra educació.

Els qui han de decidir quina educació volem som el professorat, pares i mares, estudiants i la resta de treballadors de l’educació, i mobilitzant-nos podem obligar-los des del carrer a què duguin a terme les nostres reivindicacions.

Aquest 27 de maig la joventut, junt amb els pensionistes i el conjunt dels treballadors podem reprendre la lluita omplint els carrers de Madrid amb les nostres demandes. En un moment on els treballadors, pensionistes, estudiants, dones i migrants s’estan organitzant, és més important que mai unificar totes aquestes lluites a una gran marxa estatal, doncs les nostres reivindicacions són diferents però els nostres enemics són els mateixos: el co-govern PP-PSOE i la UE. És per això que des de Corrent Roig fem una crida a les assemblees i organitzacions estudiantils, als activistes i a tota la joventut treballadora o estudiant, a participar de la manifestació del 27 de maig de les Marxes de la Dignitat, una plataforma unitària que recull i aglutina totes les lluites estatals i que defensa el pa, treball, sostre i igualtat per a tots i totes.

 

 

 

  • Construïm un moviment estudiantil democràtic, massiu, unitari i de base!
  • Fora les reformes educatives LOMCE i 3+2!
  • Contra el seu pacte d’estat defensem una educació pública, gratuïta, de qualitat, laica, igualitària que respecti les llengües dels territoris!
  • No pagarem el seu deute amb la nostra educació!
  • El 27-M: Estudiants a les Marxes de la Dignitat!