Korronte Gorria-Nafarroa (Corriente Roja-Navarra)

Les eleccions al Parlament basc se celebren en plena crisi d’investidura, la qual cosa no ha estat obstacle per a inhabilitar a Otegi, una decisió antidemocràtica que deixa en evidència al règim.

La situació de la classe treballadora basca: una recuperació que només arriba als de dalt

Les eleccions se celebren en una comunitat on la multinacional Arcelor Mittal acaba de tancar la planta de Zumárraga i liquidar l’aceria ACB de Sestao, reduint la seva plantilla de 335 a 140 treballadors, deixant la producció a mínims i sense garantia de continuïtat.

És un veritable desastre, l’últim episodi de la liquidació de la siderúrgia, que juntament amb el naval, eren els sectors basei de la indústria basca, desmantellats a compte de l’ingrés espanyol en la UE perquè no interessaven al capitalisme alemany. Hem passat dels 14.400 treballadors d’Alts Forns de Biskaia (AHV) als 140 actuals.

El desastre posa llum sobre la veritable situació del país, on una multinacional, amb la complicitat silenciosa de la UE i el govern espanyol, atropella impunementa la classe obrera i el país. El govern Urkullu (PNB) no solament no es va enfrontar al pla, sinó que s’ha felicitat per ell i, més encara, ha compromès grans sumes de subvencions públiques a la multinacional.

Les eleccions se celebren davant una “recuperació” que no arriba als treballadors. La desocupació basca segueix en el 14% (37% entre els menors de 25 anys) i una precarización extrema s’ha generalitzat a les noves ocupacions. Les perspectives, a més, són a pitjor, mentre la patronal s’aprofita a fons del fort baixó de la mobilització d’aquests anys, reconduïda al carril electoral.

El PSE-PSOE, la falsa esquerra espanyolista

El PSE-PSOE es presenta com “l’única garantia” per no acabar en un “escenari català” que plantegi en termes pràctics el dret a decidir. Clama contra “els que volen dividir els bascos” i recorda els seus llaços amb els altres pobles de l’Estat. Però la seva pretensió no és unir als treballadors i apropar als pobles, sinó mantenir la divisió en benefici del nacionalisme espanyol, dominant i opressor. Només hi ha una manera d’unir els treballadors i apropar els pobles, a través del dret a l’autodeterminació: el poble vota democràticament la relació que vol amb l’Estat i tots la respecten escrupolosament.

El PNB, el partit de les patronals basques

El PNB es presenta com la força segura que sap gestionar i garanteix l’estabilitat. S’apropia, a més, del sistema de protecció social basc per vendre’l com a propi.

Però el seu comportament davant el tancament de l’ACB de Sestao el retrata. Els governs del PNB són administradors d’una economia basca sotmesa a la maquinària econòmica alemanya, submissos i obedients a Berlín i Brussel·les (i a Madrid).

El seu projecte és una “nació foral”, actualitzant el status quo vigent. Les patronals que representa volen continuar amb el Concert Econòmic, dins de l’Estat espanyol i de la Unió Europea. La seva aspiració és, sobretot, blindar l’actual status quo. Per això es neguen a desafiar la legalitat espanyola i a trencar amb ella en nom de la sobirania basca.

EH Bildu intentant recuperar l’alè

EH Bildu viu hores baixes, en pugna amb Elkarrekin-Podemos pel segon lloc, intentant recuperar-se del desplomi de les generals.

Però la seva crisi ve de lluny i ja es va reflectir en la reculada a les eleccions municipals de maig de 2015. Després de l’abandó de les armes per ETA, que era una necessitat urgent, l’Esquerra Abertzale ho va subordinar tot al marc institucional, sense utilitzar-lo per impulsar la mobilització obrera i popular i desafiar les institucions i les lleis injustes. En canvi, ha buscat l’aliança estratègica amb el PNB.

El seu programa electoral es concentra en l’oferiment d’un triple pacte al PNB, a Podemos i a la majoria sindical basca: defensa de l’Estat del Benestar, “dret a decidir” i “normalització i pau definitiva”.

Però una Euskadi “lliure de retallades” no serà possible amb aquest pacte sinó enfrontant-se al govern central, a la UE i a tot govern al seu servei. Tampoc es pot renunciar a què el Parlament basc, de manera sobirana -i amb la complicitat dels treballadors de l’Estat-, derogui sense demora la reforma laboral, pugi el salari mínim o paralitzi definitivament els desnonaments. I quant al dret a decidir, no es poden alimentar il·lusions en el PNB i Podem, que ho subordinen tot a un impossible acord amb Madrid i al vistiplau de Brussel·les.

Elkarrekin-Podemos: “fer política d’una forma diferent”?

Elkarrekin-Podemos diu que vol “fer política d’una forma diferent” i renovar els programes socials del PNB . Les mesures que proposa encaixen perfectament en el seu programa de les generals, segons el qual “els canvis possibles” han de respectar els límits de l’euro i la UE, la “economia de mercat”, la Constitució espanyola i la pertinença a l’OTAN.

És així que la seva proposta estrella és un sistema de renda bàsica “incondicional”, que es finançaria combatent el frau amb una “policia fiscal” especial. Quant al dret a decidir, sempre queda supeditat a l’acord amb Madrid, que té l’última paraula.

La necessitat de construir una esquerra obrera i revolucionari

Corriente Roja, que no tenim força per presentar-nos a les eleccions, entenem que un sector del poble voti a EH Bildu, fins i tot per protestar contra la inhabilitació d’Otegi, o que uns altres votin Elkarrekin-Podemos pensant que així poden contribuir al canvi social o que hi hagi els qui s’abstinguin perquè no veuen una opció clara per l’esquerra i ja no volen més “vot útil”. A tots ells els volem dir que, votin el que votin, no haurà sortida:

1/ si no recuperem la lluita obrera i popular, enfrontant els plans de la UE i els governs al seu servei.

2/ si no lluitem per imposar un pla d’emergència econòmic i social que pari els acomiadaments, derogui la reforma laboral, pugi el Salari Mínim, apliqui un pla d’obres socials i ambientals, nacionalitzi les empreses estratègiques que vulguin tancar com a ACB, pari els desnonaments, reverteixi les retallades i privatitzacions o suspengui el pagament del deute mentre no es cobreixin les necessitats socials bàsiques.

3/ si, davant la negativa de l’Estat a permetre un referèndum d’autodeterminació, no el plantegem de manera unilateral. Si no forcem l’acostament i l’amnistia dels presos.

Pensem que és necessari construir una esquerra obrera i revolucionària. Una força sense constrenyiments electorals, conscient que la lluita per una República basca sobirana no pot triomfar sense unir forces amb els treballadors i pobles de la resta de l’Estat i sense enfrontar junts a la UE. Una força per a la qual la lluita per la República basca sigui també la lluita per una lliure confederació de Repúbliques lliures i per una Europa dels treballadors i els pobles,ja que només en aquest marc podran veure’s realment satisfetes les reivindicacions populars i nacionals.

Setembre 2016

Korronte Gorria – Nafarroa

Corriente Roja – Navarra