Vinguts des de diferents pobles de la comarca de la Vega del Guadalquivir, jornalers i jornaleres van començar la marxa a peu poc després de les 9 del matí. A ritme ràpid i sota un sol de justicia vam començar a recórrer els 10 quilòmetres que ens separaven del Parlament d’Andalusia.
Corriente Roja Sevilla
La marxa per la carretera
Amb aquesta Marxa a peu, convocada per la Plataforma d’Afectats del PER i recolzada pel sindicat Co.Bas, es volia denunciar l’atropellament comès contra aquests treballadors del camp encausats penalment perquè els empresaris que els van contractar no van pagar les seves assegurances socials. En lloc de castigar als responsables, incomprensiblement es demana anys de presó contra les víctimes, que ja van sofrir sancions econòmiques de milers d’euros.
Aquesta situació s’emmarca en un quadre de greu desocupació i precarietat en el camp andalús. Igual que es va desmantellar la indústria metal·lúrgica, s’està desmantellant el camp i els treballadors “sobrants” es veuen abocats a la misèria. Els subsidis a la desocupació són la taula salvavides a la qual milers de persones s’agafen, i ara com amb altres retallades, volen acabar amb ella utilitzant els treballadors d’Agrícoles Espino i Baena Franco com a cap de turc. També vam reclamar la llibertat d’un sindicalista del camp injustament empresonat com Andrés Bódalo.
Entrant a Sevilla
Entrem a Sevilla creuant el barri obrer de Sant Jerónimo, enfilando el Parlament. Aquí se’ns van unir el conegut dirigent jornaler i ara diputat estatal Diego Cañamero i la diputada andalusa Mari García Bueno. A poc a poc diferents grups s’anaven unint a la Marxa a mesura que la lluita obrera creuava els carrers de Sevilla. Van estar presents treballadors de Extruperfil, del transport de Madrid, el 15M del Cerro Amate, dirigents d’IU o el Sindicat d’Estudiants.
En arribar al Parlament prop de 300 persones formavenla marxa sense deixar de cridar durantr tot el camí. A les portes del Parlament nombrosos mitjans de comunicació van rebre els treballadors en lluita.
Solidaritat de diferents col·lectius
La Marxa va acabar al Parlament perquè exigim que tots els partits polítics allí representats siguin coherents amb el que ells mateixos van aprovar en la Diputació. Volem que el govern de Susana Díaz i el Parlament es mulli en la defensa d’aquests treballadors, injustament sancionats i encausats.
Volem que hi hagi ocupació on es respectin els drets en el camp i la ciutat. I mentre que no n’hi hagi, si més no que no ens retallin les ja de per si miserables ajudes amb les quals sobrevivim.
