Entrevista als vaguistes de Telefònica

Conversem amb diversos treballadors de Telefònica sobre la històrica vaga que va començar el passat 28 de març a Madrid i es va estendre en l’àmbit estatal a partir del 7 d’abril. Víctor Sánchez, Wilson Bedoya i Anyi Correa col·laboren en aquesta entrevista reflectint la lluita que mantenen milers de treballadors de contractes i subcontractes de Telefònica Movistar contra les condicions de precarització laboral.

Quines van ser les raons que van motivar l’inici de la vaga?

VÍCTOR: El dia 17 de març vam fer una assemblea a Getafe, convocada pel coneixement del nou contracte bucle de Telefònica. El contracte bucle es basa en punts, en el sentit que un punt és una hora de treball i aquest punt té un preu. Un preu per a la contracta, al seu torn, un preu diferent per a la subcontracta i el treballador rep també un altre preu. Telefònica paga a 19 euros el punt a la contracta, la contracta aproximadament paga la subcontracta a 11 euros el punt; i el treballador a 6 euros el punt. Per posar-te un exemple, jo era a l’OBA [1], una alta d’OBA d’operador de Jazztel o Vodafone, estava en 2,02 punts, o sigui que jo per una alta d’OBA cobrava 12 euros. 2,02 indica que aquesta OBA pots estar 2 hores amb ella, és el que trigues des que llences del pont fins que acabes. De sobte, amb el nou contracte, aquest 2,02 que marca Telefònica, passa a ser un 0,45. Vol dir que jo d’un treball que em portava 12 euros, que m’obliga anar a la central, llençar un pont, anar a la casa del client, verificar que l’assignació que em donen del treball és la correcta; si no he de tornar a la central, canviar el pont de lloc, anar a casa del client altra vegada amb el que potser estic fent dos desplaçaments, tirar-li la comesa si no la té, comprovar que arriba el sincronisme, etc. Doncs aquest treball passa a ser de 2,02-0,45, o sigui 4 euros. Estic treballant gratis pràcticament. En fibra, el que abans era a 7 punts, ara està a 5,02.

WILSON: Si tu mires, de 2 punts a 0,45 és el 75%, si sumes que aquest tècnic ha de posar el seu cotxe, el seu combustible, la majoria del centre de Madrid està regulat amb tiquets. Ja una sola alta et representa 7 euros. Tu poses un tiquet d’una hora, però tu estàs en un vuitè pis en una canalització obstruïda, i amb el teu afany d’acabar t’oblides que se t’ha acabat el temps, llavors quan surts tot content perquè has durat dues hores i ja l’has acabat, et trobes 30 euros de multa, has cobrat 12 euros, t’has gastat 7 en combustible i tens una multa de 30. A part d’això, et diuen “ja no et pagarem 12, et pagarem 4”.

Com ho vau fer per coordinar tantes subcontractes diferents alhora de començar la vaga?

VÍCTOR: L’inici va ser molt fàcil. Tan bon punt vam tenir coneixement de tot això, quatre companys que van començar un grupet de WhatsApp per queixar-se, van començar a ficar a un i un altre company, vam arribar a 100 i calia obrir un altre grup, vam arribar a tenir 19 grups de WhatsApp.

ANYI: I, a part d’això, es va anar unint gent de províncies, de Sevilla, de Barcelona.

VÍCTOR: Va arribar a un punt que vam dir: això se’ns en va de les mans, informem-nos i pensem què fem. Vam sondejar diversos sindicats, hi havia publicitat d’AST, vam agafar un dia i vam trucar, ens van atendre i vam anar un grup de companys. Ens van dir que havíem de fer una assemblea i vam fer la nostra primer assemblea a Getafe i allí es va decidir posar-nos en vaga.

En aquest procés també han entrat altres sindicats amb els quals heu tingut diferències en la gestió de la vaga i, sobretot en la gestió de la negociació…

VÍCTOR: La nostra vaga sempre ha anat encaminada a Telefònica com a responsable, que a nosaltres mai ens han volgut reconèixer com els seus tècnics. Entra CGT, però l’enfoca cap a les contractes, no cap a Telefònica. Tant CGT com CCOO i UGT el primer que diuen és que la vaga és il·legal. CGT té una mediació i en aquest SIMA ells mateixos reconeixen que s’han equivocat al denunciar les contractes, que la vaga és de cara a Telefònica, no a les contractes.

Això continua i el moviment de Telefònica quan veu que això va de debò, que ja no és només Madrid, que ja feia 10 dies que estàvem en vaga i que comença Barcelona, Sevilla, València, el País Basc, etc. de tot Espanya, diuen: “que m’estan enredant!”. Què fan? Fiquen a CCOO i UGT i els hi diuen: “convoqueu la vostra vaga.”

WILSON: Durant aquestes dates, el seguiment de la vaga estava paralitzant el 95% de Telefònica a tot Espanya, llavors fiquen a CCOO i UGT i els hi diuen: “parin això ja”.

VÍCTOR: Com ho fan? Convoquen la seva pròpia vaga amb aturades de 2 hores diàries. Abans de l’1 de maig, si t’adones, hi va haver un SIMA [2] que curiosament no arriba a cap acord, encara que l’acord entre ells ja estava fet. Per què? Perquè si jo, CCOO i UGT, abans l’1 de maig surto dient que hem arribat a un acord que fot uns treballadors que porten des del dia 28 de març en vaga, el dia 1 de maig ens poden caure pals. Què faig? M’espero que passi l’1 de maig i curiosament arriben a un acord el dia 5, just quan nosaltres estem a Brussel·les [3]. I llavors diuen: “la vaga està desconvocada”. Sí, la teva, la nostra no, perquè ningú, en cap moment cap de vosaltres ha vingut a preguntar-nos ni que volíem, ni que demanàvem ni en quina situació estàvem. Tota una estratègia covarda i vil per trencar la nostra vaga.

CCOO i UGT entren a negociar i arriben a un acord que no contempla totes les peticions que vostès anaven plantejant, com veuen aquest acord?

VÍCTOR: L’acord parteix del conveni del metall a cada província, no l’estatal. A Madrid aquest acord concretament diu que el teu sou són 1.410,40 euros al mes, que el teu contracte ha de ser de 8 hores, la teva jornada laboral és de 40 hores, que dissabtes i diumenges llevat d’excepcions els tens lliures, que tant el cotxe com la gasolina són a càrrec de l’empresa. Hi ha moltíssimes coses que efectivament ens vénen bé.

Estem intentant inculcar això als companys: “senyors, no seguiu treballant com abans, que hi ha un acord signat. ¿Que aquest acord no ens convenç? Correcte. Però ja que està signat, aprofiteu-lo i informeu-vos, que als vostres caps els hi heu de demanar això. I diuen: “Però és que no ho pot pagar”. Això és problema de la subcontracta amb la contracta. I si la contracta no pot, que la contracta parli amb Telefònica. I si no ho estan complint, denuncia-ho. Hi ha moltes coses que ens vénen bé però no és el que volem realment.

WILSON: Si compares el conveni del metall amb el que té Telefònica, és una diferència abismal. El salari mínim que té Telefònica és de 2.007 euros, mentre que en el del metall és de 1.400.

VÍCTOR: El nostre únic punt quan vam començar a Madrid era la derogació del contracte. Per què? Perquè el que volíem era una taula de negociació per a la regularització d’aquest gremi.

Una de les principals limitacions que han enfrontat és que els mitjans no els han donat cobertura, a què és degut?

VÍCTOR: Molt fàcil. Qui mana als mitjans és Telefònica. A part, té muntada una sèrie d’empreses que donen serveis que són de Telefònica i sobretot, si quedava algun canal que volia treure la notícia, com que Telefònica es gasta moltíssims milions en publicitat, li retirarà la publicitat.

WILSON: Però jo vaig més enllà, perquè quan no estem tancats en televisions privades perquè tenen interessos econòmics, estem tancats en les públiques perquè tenen interessos polítics.

VÍCTOR: En aquest país ens han aborregat, hem arribat a viure tan bé i estàs acostumat a això, a no barallar pel que ha lluitat el teu pare, pel que ha lluitat el teu avi. Han aconseguit això, com no va amb mi: que els fotin! Quan et toquen t’adones que és la lluita de tots. Quan toquen a un, toquen a tots. És Coca Cola, és Correus, és Madrid Rio, és Panrico. Quan arribes a conèixer-los, és gent que és un exemple, gent com la de Coca Cola, barallant contra una multinacional bestial, fent torns perquè no la desmantellin. Ens hem adonat del que està demanant la societat quan ens han tocat a nosaltres.

WILSON: La societat s’ha acostumat a viure tan bé… Quan la societat aguanta el primer desallotjament, aguanta el primer maltractament, ja estàs aguantant tot el que segueix d’aquí cap amunt. Perquè quan aguantes el primer ja estàs autoritzant el segon, el tercer. Comences a veure i dius: si és que tots estem igual. La precarietat cal parar-la en tots els sectors.

VÍCTOR: Ara que estem en vaga i ens hem assabentat d’un desnonament i aquí ha anat gent, però ha sortit d’iniciativa dels mateixos companys. Anem 40 o 50, els que puguem, com un acte més.

Quines perspectives veuen per a la lluita?

VÍCTOR: La lluita continua, amb més ganes, més organitzats i amb més saviesa. Sabent el que és això, amb qui ens estem enfrontant, que ja no és només amb Telefònica, sinó amb tots els tentacles que es mouen, amb les cadenes de televisió, amb l’Estat, amb la premsa, amb la ràdio, etc. Però ja sabent això, amb el suport que hem rebut de la vostra part, de 20 mil col·lectius en les xarxes socials. Tant de bo, de veritat, la gent s’aixequi d’una vegada, que no és un problema només de la sanitat, de l’educació, de Coca Cola, això és un problema de tots, perquè tenim una banda que només han pensat en ells, que els importem un rave. El tema és aixecar-nos d’una punyetera vegada i posar fi a això. Que ningú està demanant un Ferrari, un xalet a la Serra. El que estem demanant són 8 hores de treball, que puguem gaudir dels nostres fills, poder veure la família, una cosa normal.

COL·LABORA AMB LA CAIXA DE RESISTÈNCIA:

Madrid: ES03-2038-1969-69-6000178200

Catalunya: ES40- 1491-0001-23-2130519024

Sevilla: ES81-2100-7337-3102-0005-0792

[1] Oferta Bucle d’Abonat

[2] Servei Interconfederal de la Mediació i Arbitratge

[3] Membres del comitè de vaga van viatjar al Parlament Europeu per exposar la situació