Per Laura R.

Periòdicament, a algun lloc del món, salta alguna denúncia per pedofília al si de l’Església Catòlica. No són casos aïllats. Parlem d’abusos sexuals a menors que es prolonguen durant anys. També al nostre país, l’Església Catòlica porta dècades ocultant aquests delictes sexuals. Els protocols de l’Església espanyola no obligaven fins fa dos anys a posar en coneixement dels tribunals de la justícia ordinaris les denúncies d’abusos que rebés. Malgrat això, no han pogut evitar que molts casos es fessin públics quan les víctimes han acabat acudint a la justícia.

Tots aquests escàndols de pedofília afecten la credibilitat de l’Església i són un factor més per a l’enorme crisi que travessa. Els últims anys, l’assumpte va agafar tal dimensió que el Papa Francesc va posar en marxa vàries accions en un intent de netejar la imatge d’aquesta. Però la veritat és que a dia d’avui la majoria dels culpables segueixen absolts. Com pot ser que l’Església hagi violat i abusat nens i nenes amb tal impunitat durant tant de temps?

La resposta és que l’Església sempre ha sigut una institució de la classe social dominant, formant-ne part i demostrant al llarg del temps una enorme capacitat d’adaptació per seguir exercint aquest poder.

El paper de l’Església durant el franquisme i la Transició

L’Església espanyola no només no va dubtar a recolzar l’aixecament colpista dels militars que el 36 van derrocar la República, sinó que va ser un pilar clau pel manteniment de la dictadura franquista. A canvi de la seva col·laboració en l’extermini del moviment obrer organitzat i la superexplotació de la classe obrera per salvar la burgesia, van tenir un control absolut sobre l’educació, l’assistència social o la cultura. Van treballar estretament amb les institucions franquistes en l’adoctrinament de generacions senceres de dones i nens per sotmetre’ls a un domini patriarcal absolut, contribuint fins i tot al robatori de nadons de dones “roges”. Va ser gràcies a aquest recolzament que van aconseguir incrementar el seu poder i estendre la seva influència política, que encara perdura, entres les elits d’aquest país.

Uns privilegis que van ser blindats a la Transició via Constitució del 78 i Concordat, firmat un any després. Avui dia continuen al front de milers de centres educatius o assistencials i gestionen un gran patrimoni cultural, tot això finançat amb diner públic. L’Estat espanyol aporta a l’Església Catòlica, a través de subvencions directes i exempció de tributs, una xifra que supera els 11.000 milions d’euros anuals, cosa que suposa més d’1% del PIB.

La Transició va significar la continuïtat dels principals aparells de l’Estat i que molts càrrecs franquistes van seguir al front de les institucions, que van seguir impregnades de l’ideari nacional catòlic que la dictadura franquista va inocular durant quaranta anys.

La lluita contra els privilegis i poder de l’Església és part de la lluita pels nostres drets d’igualtat

Qui amb la seva doble moral, s’oposen hipòcritament a l’avortament o a qualsevol manera d’educació sexual a les escoles públiques, són qui porten anys violant dones i menors per poder satisfer el seu desig sexual reprimit, convertint-lo en una pràctica comú a l’Església Catòlica des de fa segles.

Des de Corrent Roig, respectem la llibertat de culte i que ningú sigui perseguit per les seves creences religioses. Però és evident que no hi ha manera d’aconseguir que els responsables d’aquests horrors siguin jutjats i condemnats ni de lluitar contra el masclisme, la desigualtat i la violència contra dones, nens i nenes, sense frenar i acabar amb els enormes privilegis econòmics i el poder que encara conserva l’Església Catòlica. Una institució que no paga impostos terrenals, però que pot enviar-te a la presó si ofens els seus dogmes de fe.

Però això exigeix una veritable separació entre Església i Estat, cosa que no és possible sense la ruptura amb aquest règim corrupte i antidemocràtic, les institucions i cultura masclista del qual són l’herència que ens va deixar el franquisme.