Escrit per Ángel Luis ParrasLa instructiva experiència d’Alcorcón (Madrid)

Finalment Jesús Santos, treballador de ESMASA, l’empresa pública encarregada de la recollida de les escombraries, encapçalarà la llista de Ganar Alcorcón.

La lluita per una candidatura unitària per fer fora el PP i els que han fet de l’Ajuntament un espai privat dels seus negocis ha estat una feina constant i difícil en aquests mesos.

Jesús Santos, amb el suport de molts companys de la seva empresa (que va protagonitzar una vaga exemplar el febrer de l’any passat) i un nombrós grup d’activistes, va emprendre la batalla per conformar una candidatura unitària amb “un programa que pretén situar al centre de la política a la classe obrera”, “atacant els problemes més bàsics i planificant canvis fonamentals i profunds en altres àmbits.” “En l’immediat tractant de cobrir les necessitats més bàsiques de tothom com l’alimentació, l’aigua o l’electricitat (…), remunicipalitzant els serveis privatitzats…”

Jesús va intentar, com a cap de llista electe per les bases d’Izquierda Unida (IU), impulsar la candidatura unitària al costat d’altres forces, incloent-hi Podemos, Equo, PCE, activistes del sector crític de CCOO, de Co.bas i de Corriente Roja, a més de molts activistes independents, en particular joves treballadors.

La direcció local d’IU, alineada amb el sector que va sortir en defensa dels imputats per corrupció a Bankia, va resoldre, amb el silenci de la direcció federal, desconèixer les decisions dels afiliats i expulsar -en els fets- en Jesús i els seus companys, al mateix temps que es despenjaven del procés unitari.

Malgrat la cacicada, el procés unitari va continuar des de Ganar Alcorcón. Jesús va presentar la seva candidatura a primàries recolzant-se en les visites als Comitès dels treballadors i les seccions sindicals de les empreses d’Alcorcón, exposant el seu programa i sobretot escoltant les demandes. Ganar Alcorcón va organitzar unes primàries per triar la llista electoral. Hi van participar 1500 veïns i veïnes, que és una xifra excepcional.

Jesús Santos va ser triat com a cap de llista amb 738 vots, superant en més de 300 vots al següent candidat. Però el que era un èxit innegable i motiu d’enorme alegria es va tornar a alterar per la decisió de Podemos de trencar amb Ganar Alcorcón. Amics de la “meritocràcia”, semblen molestos perquè que encapçala la llista sigui un treballador orgullós de ser-ho i de defensar els interessos socials des de l’òptica dels treballadors.

La conformació de la llista i de la candidatura mostra la tenacitat d’un grup de treballadors disposats a donar la batalla electoral, posant un dels seus al capdavant. I mostra també l’actuació d’IU i Podemos. Uns rebutgen un treballador per posar-se del costat de buròcrates i corruptes. Els altres mostren el seu menyspreu a la classe obrera i deixen en evidència que les seves conviccions democràtiques només serveixen quan ells guanyen. El comunicat de Podemos explicant la ruptura amb Ganar Alcorcón ho reconeix : “d’haver aconseguit millors resultats el consell prendria una decisió diferent”.

Ara queda pel davant la campanya per guanyar el suport i el vot del màxim de treballadors i joves. En aquesta tasca Corriente Roja estarà, com fins ara, amb Jesús i amb Ganar Alcorcón.