A diversos països imperialistes, sobre la base d’un percentatge alt de població vacunada, autoritats nacionals o regionals i els mitjans de premsa anuncien “la fi de la pandèmia”. A països amb un ritme més lent de vacunació, els governs transmeten la idea que “es veu la llum al final del túnel”. Són certes aquestes afirmacions?

Per exemple, als EUA, el governador de Nova York, Andrew Cuomo va anunciar la suspensió de les últimes restriccions vigents (com l’ús obligatori de les mascaretes) i va declarar: “Ja podem tornar a la vida que coneixem”. Un diari de l’Estat espanyol titula: “Avui és un dia amb bones notícies. A partir de demà començarem a prescindir de la mascareta”[1].

El torneig de futbol Euro 2020 s’està jugant en diversos estadis, en diversos països, amb assistència de públic. Des d’Israel, es va fer viral un vídeo que mostra el festeig dels alumnes d’una escola de secundària en ser autoritzats a llevar-se les mascaretes a l’aula, després de realitzar un compte regressiu.

Llavors, novament preguntem si és cert que, almenys en aquests països, s’està produint la fi de la pandèmia de la Covid-19. Afirmem que això és una gran falsedat: aquest flagel i les seves seqüeles estan lluny d’acabar. Per entendre aquesta afirmació és necessari partir del propi concepte de pandèmia donat per l’OMS (Organització Mundial de la Salut) com “una malaltia epidèmica que s’estén a molts països i a diversos continents”.

Això significa que encara que als països imperialistes, gràcies a la vacunació massiva que es va garantir a costa dels països pobres i dependents, les corbes de contagis i morts estan baixant; per contra, en el conjunt del món creixen. Vegem algunes dades. 

L’Índia

Un dels casos és el de l’Índia, el segon país més poblat del món, amb gairebé 1.400 milions d’habitants. Allà es produeix una “segona onada” molt forta amb un salt de 9.000 a 40.000 contagis diaris i una multiplicació per quatre del nombre de defuncions. Els números oficials parlen d’un acumulat de 380.000 víctimes fatals, de les quals més de la meitat van morir en els últims mesos. No obstant això, el New York Times, en la seva edició del 25 de maig de 2021, considera que el nombre real de morts al país com a resultat de la Covid-19 superaria els 4.000.000.

Tal com s’analitza a la declaració de la LIT-QI recentment publicada en aquest lloc, a l’Índia es concentren de manera agudíssima les contradiccions actuals del capitalisme imperialista en un país colonitzat. El país és la “farmàcia del món”, el major productor de vacunes del planeta. Això significa que, d’una banda, pot disposar lliurement d’aquelles vacunes el període de dret de patent de les quals ja ha vençut; però, per l’altre, per utilitzar aquelles on aquest dret està vigent el país ha de pagar altíssims royalties, malgrat produir-les massivament. És el cas de la vacuna contra la Covid-19 d’Astra Zeneca la principal planta de la qual està a l’Índia.

El govern indi ha demanat a diversos organismes internacionals la ruptura transitòria d’aquest dret de patent per a poder utilitzar-les amb la seva població sense pagar-la a “preu d’or”. Les seves demandes, fins ara, han estat infructuoses i el govern del primer ministre Narendra Modi, amb la clàssica covardia i servilisme de les burgesies dels països colonitzats, no es va animar a avançar i trencar-ho pel seu compte.

El resultat va ser un ritme molt lent de vacunació i l’esclat d’aquesta segona onada. El que, en el marc del feble sistema de salut pública del país i la manca de serveis sanitaris bàsics per a grans sectors de la població, va donar origen a quadres terribles: crematoris improvisats en platges d’estacionament i cadàvers surant en el riu Ganges.

La resta del món

Si observem altres regions del món, ja fa dos mesos que els mitjans informen que a Amèrica Llatina s’està produint una “tercera onada”. Un dels epicentres és el Brasil, el país més poblat de la regió, amb un balanç de 70.000 contagis i 2.000 morts per dia. Amb aquestes dades, l’epidemiòleg Pedro Hallal defineix una situació de “desbordament” que s’estén més enllà de les fronteres del país, i conclou que “el Brasil s’està convertint en una amenaça per a la salut pública global”.

Mentrestant, l’OMS va advertir recentment que “la tercera onada de la pandèmia s’estén i s’accelera a l’Àfrica, amb corbes d’ascens en tot el continent i amb nivells sense precedents” en països com la República Democràtica del Congo, Namíbia i Uganda[8].

En resum, la pandèmia de la Covid-19, considerada en el conjunt del món, lluny d’haver-se acabat o d’acostar-se al seu final, continua amb noves onades molt potents en aquells països que tenen un ritme molt lent de vacunació o bé on aquesta és pràcticament inexistent.

En aquest context, en diversos d’aquests països, com a resultat de les mutacions genètiques, sorgeixen nous ceps del virus. Alguns d’ells són de contagi més ràpid i de perillositat encara major que el coronavirus de 2020 perquè provoquen més danys pulmonars i es mostren molt resistents als tractaments que han estat experimentats: per això, el seu índex de mortalitat és més alt. És el cas de la variant denominada Delta plus, sorgida (o almenys identificada) a l’Índia i que ja comença a detectar-se en altres països. Fins i tot, no se sap amb certesa si les vacunes desenvolupades fins ara resultaran efectives contra aquestes noves variants.

Amb aquesta realitat de fons, parlar de la “fi de la pandèmia” o de la proximitat de la seva fi és una falsedat del capitalisme imperialista per a expandir i consolidar la “nova normalitat” que recuperi plenament el seu funcionament econòmic, l’explotació dels treballadors i treballadores i l’obtenció de guanys. Expressa també el menyspreu de les burgesies imperialistes per la vida dels pobles de la resta del món.

Però, a més, també és una política negacionista i suïcida ja que, en l’actual dinàmica de transport de mercaderies i de viatges de persones pel món, és inevitable que aquests nous ceps tornin com un boomerang i ingressin en els propis països imperialistes. N’hi ha prou amb considerar, per exemple, que als EUA viuen 10 milions d’immigrants de l’Índia i a Gran Bretanya 1,5 milions, una part dels quals viatja al seu país d’origen per veure a les seves famílies o són visitats per elles, malgrat les restriccions vigents.

Les seqüeles de la Covid-19

Fins i tot si fos veritat que, més ràpida o més lentament, el món s’encamina cap a la fi de la pandèmia, quedaria per resoldre un gran problema per a la ciència mèdica: les seqüeles que deixa la malaltia una vegada que ha estat superat el període de reproducció del virus en el cos humà.

És un camp que la medicina recentment comença a descobrir i que ara, sobre la base de milions de contagiats i “guarits”, comença a manifestar-se. Una pàgina mèdica es refereix a “manifestacions o seqüeles persistents una vegada passada la infecció, amb símptomes greus, o de manera asimptomàtica. És el que es coneix com a covid persistent, una realitat cada vegada més present a mesura que la pandèmia avança”.

Aquesta mateixa pàgina descriu almenys 50 d’aquestes seqüeles que afecten, entre d’altres, el sistema respiratori, el cardiovascular i el digestiu, així com seqüeles neurològiques i hematològiques (trombosis). Tot això, sense considerar les seqüeles psicològiques en els pacients que van patir la malaltia i, fins i tot, en el conjunt de la societat.

Una de les manifestacions posteriors és l’aparició de casos de mucormicosis (o “fong negre”), una malaltia bastant rara però amb un índex de mortalitat del 50%. A l’Índia s’han reportat 12.000 casos, però ja s’han identificat uns altres en, almenys, 38 països, entre ells el Brasil i l’Uruguai. Els metges sospiten que aquest creixement d’infeccions per fong negre està relacionat amb seqüeles de la Covid-19 associades a un quadre previ de diabetis.

Tal com hem dit, les seqüeles de la Covid-19 és un camp que la medicina recentment comença a estudiar. És un problema que, per a enfrontar-lo, requeriria no tan sols d’un seguiment d’atenció per tot un període dels qui van patir la malaltia sinó també el desenvolupament de recerques en teràpies mèdiques i farmacològiques, és a dir, d’inversions per a tots dos casos.

Però tal com està demostrant la pròpia pandèmia, el capitalisme imperialista només està disposat a realitzar-les si poden transformar-se en negocis per a les empreses privades perquè no li interessa la salut pública dels treballadors i les masses com a tal. Si no es lluita per això, la majoria de la població mundial quedarà novament abandonada a la seva sort.

Per això, és necessari  continuar amb la ruptura del dret de patent de les vacunes, l’exigència d’una ràpida vacunació massiva, la planificació de les noves dosis de reforç que siguin necessàries, incloent-hi la recerca de vacunes que siguin eficients contra les noves variants que estan apareixent, l’atenció permanent i gratuïta de totes les seqüeles de la covid-19, etc.

Tot això exigeix la defensa i l’enfortiment dels sistemes de salut pública, amb el finançament necessari, i la centralització en mans de l’Estat de tots els recursos mèdics i farmacològics. La massiva vaga general de l’any passat a l’Índia, la recent rebel·lió del poble paraguaià i la lluita actual a Colòmbia, entre altres processos, mostren que els treballadors i les masses estan disposats a lluitar.

Un sortida de fons per a una època de guerres, revolucions… i pandèmies

Fins i tot si deixem de banda la persistència de la pandèmia de la Covid-19 i de les seves seqüeles directes i indirectes, el problema per a la Humanitat no acaba aquí. El capitalisme imperialista ha creat les condicions perquè hàgim entrat en el que podem denominar com una “època de pandèmies”, tal com s’expressa en la declaració de la LIT-QI ja citada

És el que ve denunciant des de fa anys l’epidemiòleg Rob Wallace[2]. De manera oficial, ja l’any 2004 l’OMS advertia del creixent perill de malalties animals que poden infectar a éssers humans: “Una de les conclusions és que les malalties animals que es poden transmetre a persones estan sorgint com una greu amenaça regional i mundial, la magnitud de la qual és molt probable que augmenti”. Més recentment, l’OMS va expressar que “aquest perill continuarà augmentant inexorablement” i va estimar que “cada any es produeixen al voltant de mil milions de casos de malalties i milions de morts per zoonosis”.

Sabem que estem presentant un panorama desolador i depriment sobre el present i el futur del món. No és culpa nostra; ens limitem a mostrar la realitat del capitalisme imperialista que no tan sols condemna a la majoria de la humanitat a un descens constant del seu nivell de vida, al creixement cada vegada major de la pobresa i la misèria, sinó que en la seva voracitat de guanys, també destrueix la naturalesa i amb ella la salut dels treballadors i les masses. Sota el capitalisme, la més escèptica de les literatures distòpiques sembla fer-se realitat.

Però no ens quedem com a simples observadors passius d’aquest present o com a  pronosticadors d’un futur desolador. Presentem, a més, propostes de fons per lluitar per les necessitats molt més profundes de la Humanitat, com les que presentem a la recent declaració de la LIT-QI. Cap d’elles serà possible en tant subsisteixi el capitalisme imperialista que, com resulta absolutament clar, no pot ser reformat o “millorat”.

És necessari un canvi radical de societat i dels criteris de producció i funcionament que avui té el capitalisme imperialista. Per això, les lluites presents i futures dels treballadors i les masses han de ser un pas en el camí de la lluita pel poder i per una revolució obrera i socialista que canviï d’arrel aquest present desolador.

El que està en joc ja no és només una o  altra conquesta sinó la pròpia supervivència de la Humanitat.

Notes:

[1] Edició digital de La Vanguardia, 25/6/2021.

[2] Wallace, Rob. Dead epidemologists, on the originis of Covid-19, MONTHLY REVIEW PRESS, NOVA YORK, 2020.