Des de l’inici de la crisi, l’educació pública arreu d’Europa és objecte d’un dels majors atacs de la seva història, tot patint un procés de privatització, el·litització i desmantellament per part dels governs titelles de la Unió Europea, que retallen pressupostos a l’educació pública per pagar un deute il·legítim que han generat els banquers i els grans empresaris i que pretenen que paguem nosaltres amb la nostra educació. Com sempre, la joventut treballadora ens estem emportant la pitjor part.Per l’Equip Estatal de Joventut

Carreguem a les nostres espatlles un paquet d’atacs que formen part d’una estratègia de privatització, precarització i el·litització de l’educació pública. Si el 2007 aquesta estratègia es deia Pla Bolonya, actualment les reformes educatives que estan en marxa són la LOMQE i el 3+2. Tot aquest procés implica que al nostre dia a dia els estudiants treballadors i els sectors més oprimits i precaris de la societat trobem moltes traves per accedir a uns estudis de qualitat.

Alguns exemples són l’augment de les taxes a les universitats públiques, la reducció de les beques o l’entrada d’empreses privades a la universitat. El resultat és que estan convertint l’educació, que hauria de ser un dret per a tothom, en un privilegi pels més rics. Només aquest any més de 55.000 estudiants a l’Estat Espanyol han estat expulsats de la universitat per no poder costejar-la.

Davant del nou govern del PP: organitzem la resistència

Amb la fi del cicle electoral i la formació d’un nou govern del PP, els atacs no cessen. La Unió Europea fa mesos que exigeix a l’Estat Espanyol un govern, sigui quin sigui, que apliqui una nova onada de retallades i un pla d’ajustaments dirigit a la joventut i al conjunt de la classe treballadora del país.

El nou govern ja ha assegurat que complirà fil per randa els dictats de Brussel·les i la Troika retallant al voltant de 5.500 milions d’euros el pròxim any. Això significa que l’educació pública no quedarà al marge dels plans d’austeritat i que l’estratègia de desmantellar l’educació segueix el seu curs per part del nou govern de Rajoy. És per això que és més necessari que mai organitzar un moviment estudiantil fort que sigui capaç de fer front els atacs que estan per venir.

El moviment estudiantil que necessitem

Fins ara, la resposta que hem donat a tots aquests plans no es corresponia amb la magnitud de l’atac que estem rebent. Això es deu, principalment, al context de desmobilitzacions i d’esperances electorals en el qual ens trobem, però també al paper que han jugat els sindicats i organitzacions estudiantils, ja que no han sabut organitzar democràticament el conjunt dels estudiants i de la comunitat educativa.

La passada vaga del 26 d’octubre va ser l’inici d’un possible nou cicle de lluites contra les reformes educatives de la LOMQE i del 3+2. Des de Corrent Roig celebrem les iniciatives de lluita, però considerem que les convocatòries han de fer-se mitjançant la votació democràtica de les aules i conjunta amb la resta de sindicats i organitzacions estudiantils per seguir impulsant la lluita i per construir mobilitzacions massives.

Perquè puguem frenar aquest paquet de reformes a l’Estat Espanyol i a Europa, necessitem organitzar una resposta social àmplia que unifiqui el moviment estudiantil d’universitats i d’instituts amb el professorat i la resta dels treballadors i treballadores de l’educació.

Ara la tasca ha de ser concentrar-nos en fer un pas endavant en la construcció del moviment estudiantil. Necessitem avançar en l’organització de l’estudiantat per aconseguir un moviment massiu que aglutini al màxim d’estudiants possible i que, per tant, sigui representatiu i democràtic. Que involucri a tota la comunitat estudiantil a la presa de decisions que els afecta directament com, per exemple, votant les vagues classe per classe. I, per últim, igualitari, que combati qualsevol forma d’opressió al si del moviment.

Hem de transformar el sentiment generalitzat de frustració, provocat per l’escassa mobilització i les esperances electorals, en ràbia per lluitar contra el govern i els dictats de la Troika.

Aquest any més de 55.000 estudiants a l’Estat Espanyol han estat expulsats de la universitat per no poder costejar-la.

Construïm un moviment estudiantil massiu, unit, democràtic, representatiu i que combati tot tipus d’opressió!

Derogació de les reformes educatives del 3+2 i la LOMQE!

Defensem una educació pública, democràtica, gratuïta, de qualitat, laica i igualitària.

No pagarem el seu deute amb l’educació!

El combat al masclisme, tasca del moviment estudiantil

El masclisme està augmentant en xifres alarmants en l’àmbit mundial i, especialment, entre els sectors més joves. Això fa més necessari que mai que el combat contra el masclisme sigui una de les tasques principals del moviment estudiantil, ja que les dones som més de la meitat de la població i més de la meitat de la comunitat educativa. Així doncs, sense les dones no pot existir un moviment estudiantil ni massiu ni representatiu.

Les estudiants hem de combatre el masclisme a tots els espais de lluita, a les assemblees i a qualsevol òrgan de representació estudiantil, ja que el masclisme divideix el moviment i el debilita. Si els estudiants de conjunt lluitem amb fermesa contra el masclisme dins i fora del moviment aconseguirem construir un moviment estudiantil fort, unit i combatiu.

La lluita contra el masclisme no és una tasca exclusiva de les companyes. Les dones hem d’estar a l’avantguarda, però és una tasca del moviment estudiantil de conjunt. Els estudiants hem de prendre la lluita feminista com inseparable de la lluita estudiantil, perquè les reivindicacions estudiantils i les reivindicacions de les dones van de la mà: juntes prenen més força.

És per això que la joventut de Corrent Roig cridem a totes les estudiants a organitzar-se i participar en les mobilitzacions del 25-N, Dia Mundial contra la violència masclista. Perquè si toquen a una, ens mobilitzem totes!

Totes al 25-N! Ni una menys!