La nova factura impulsada per la vicepresidenta quarta, Teresa Ribera, que suposarà a partir d’ara un notable increment en la factura de la llum, la regulació dels preus dels lloguers, la derogació de les Reformes laborals, l’augment dels desnonaments o la Llei Mordassa formen són ja part dels incompliments de l’acord assolit entre el PSOE i Unides Podem per conformar l’actual Govern de coalició.
En el cas de la tarifa elèctrica amb el beneplàcit i vistiplau de Unides Podem. Cal recordar que l’aliança signada entre PSOE i Unides Podem per formar Govern recollia que les tarifes elèctriques tindrien un preu més baix per als primers kWh d’energia consumida. El coordinador d’IU i ministre de Consum, Alberto Garzón, així com la ministra de Treball han acatat disciplinadament aquesta pujada i no fan cap menció a la cada vegada més imperiosa necessitat de la nacionalització de les elèctriques. Enrere queda aquell tuit de el ministre Garzón el 24 de gener de 2017, quan el cost del rebut mitjà d’electricitat s’havia disparat en un 29% aquell mateix mes, respecte de l’any anterior. Garzón advocava llavors per “nacionalitzar” perquè l’oligarquia no tornés a “ficar-nos mà”. També el 13 de març de 2019 amb la vista posada en les eleccions generals de el 28 d’abril d’aquest any, Irene Montero declarava: “Imagina una reunió de Pablo Iglesias amb les elèctriques, i una de Pedro Sánchez. De quina de les dues surt un acord per baixar la factura de la llum? La gent ha de ser conscient el poder que té per canviar aquest país i del que realment es vota el 28 d’abril “. És a dir, Montero venia a assegurar que amb Unides Podem al govern la baixada de la factura de la llum estava garantida.
Les associacions de consumidors mostren el seu rebuig a la nova factura
Les associacions de consumidors han estat de les primeres a denunciar la nova factura de la llum ja que consideren que castiga les llars més vulnerables. Segons càlculs de l’OCU poden suposar pujades de fins al 27% en la factura de la llum del mes de juny. Per FACUA, demanar que es desplaci el consum a la matinada és “denigrant” per els i consumidors més vulnerables. “No es pot fer responsable al consumidor que la seva factura és cara perquè no ha planxat o ha posat en marxa els electrodomèstics en els horaris més econòmics, que precisament coincideixen amb els moments que haurien de dedicar-se al descans”. Així mateix, critica que es traslladi a les famílies la responsabilitat de no tenir instal·lacions i electrodomèstics eficients, mentre es lliura a les elèctriques de realitzar les inversions necessàries per a la millora de les xarxes de distribució.
El negoci de la llum: els beneficis de les elèctriques i les portes giratòries
La factura elèctrica va encadenar al maig el seu tercer ascens consecutiu en l’any, el que l’ha convertit en la més cara de tot el 2021. I és que mentre les famílies obreres segueixen patint en pròpia pell la pujada de la llum, les grans companyies elèctriques continuen forrant-se. Iberdrola va augmentar un 4,2% els seus beneficis el passat exercici. Els beneficis de l’energètica, especialitzada en renovables, se situen en 3.800 milions d’euros, cent més que en l’exercici anterior. En el cas d’Endesa, l’elèctrica ha comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors un benefici de 2.132 milions d’euros. Naturgy, l’empresa subministradora que va tallar el subministrament elèctric a Cañada Real en plena onada de fred, va aconseguir arribar a un benefici net de 383 milions d’euros en el primer trimestre del l’any, gairebé el doble (92,5%) dels 199 milions de el mateix període de l’exercici anterior.
Els suculents beneficis d’aquestes companyies van estretament lligades a l’ús de les portes giratòries que és al cor mateix de el model elèctric espanyol. Des dels inicis de la privatització d’aquest sector centenars d’alts càrrecs públics van acabar en els consells d’administració de les empreses que controlen el negoci. De set presidents de govern des de la mort de Franco, tres d’ells van acabar a sou de les elèctriques: Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe González i José María Aznar. Més de 20 ministres, tant del PSOE com del PP, i molts secretaris d’Estat. A més, els grans responsables de l’economia espanyola van acabar també treballant per als interessos de les elèctriques: Boyer, Solbes, Guindos, Elena Salgado i Rodrigo Rato que no va ser part de la plantilla però això no li va impedir facturar a Endesa 25,8 milions de forma il·legal. Segons dades de El Economista, la remuneració d’un conseller extern independent, una figura molt utilitzada entre els polítics retirats, és de 240.000 euros anuals a Endesa, de 374.000 euros a Iberdrola, de 178.000 euros en Xarxa Elèctrica Espanyola i de 225.000 euros anuals en Naturgy. El mateix Felipe González va arribar a cobrar prop de mig milió d’euros de Gas Natural (avui Naturgy) en quatre anys de treball abans d’abandonar la companyia perquè la feina li resultava “avorrida”.
Un “cop de tarifa” en tota regla que afectarà lxs consumidores més vulnerables
Des que el passat 1 de juny el Consell de Ministres acordés iniciar la tramitació urgent d’un avantprojecte de llei per reduir la sobre-retribució que perceben en el mercat majorista les centrals no emissores de CO2 anteriors a 2005, (els anomenats “beneficis caiguts del cel” , que segons el govern suposaria una retallada d’uns 1.000 milions d’euros en els beneficis que reben les elèctriques), s’ha posat en marxa una campanya que tracta de convèncer-nos de les bondats d’aquestes mesures. El que Garzón anomena un “exercici de pedagogia”. L’eslògan de govern “estalviar et serà fàcil” amb prou feines resulta creïble quan és el propi executiu el que ha confessat que l’objectiu de la reforma no és reduir el preu de l’electricitat de manera immediata sinó buscar un consum més eficient i distribuït. En realitat, no es tracta de pedagogia ni d’un problema de comunicació. El que hi ha darrere de tot això és un “cop de tarifa” en tota regla que afectarà els i consumidors més vulnerables i beneficiarà sobretot a les grans elèctriques. Un “cop de tarifa” que ve d’abans de l’1 de juny i que ja al mes de maig la factura va créixer un 45% respecte al mateix mes del 2020.
La nova factura i els trams horaris (lligats al preu de l’electricitat), tracten de situar la responsabilitat en les famílies i no en el model energètic i les seves deficiències. Uns períodes horaris que en absolut tenen en compte la realitat social del poble treballador. Es tracta de la clàssica mesura presa en els grans despatxos sense tenir en compte la realitat que es viu en alguns barris (precarietat, atur, pobresa, etc.). En definitiva, que en comptes de tocar els beneficis de les grans elèctriques, que s’han fet d’or durant aquests últims anys, la població som els i les treballadorxs que estem obligats a fer un esforç i posar la rentadora a partir de les dotze de la nit, donar la llum el menys possible, cuinar a altes hores, etc …
L’única solució: nacionalització de les companyies elèctriques i energètiques i posar-les sota el control dels i les treballadores
Assistim de nou a una estafa i en aquesta ocasió de mans de el govern de coalició més “progressista” de la història. Els que prometien que quan arribessin a el govern posarien ferms a les elèctriques ens parlen ara de nous hàbits i ens fan un seguit de recomanacions per a “estalviar” en l’ús de l’energia, com si el problema fos de malbaratament individual, i no d’un sistema absolutament liberalitzat, que deixa en mans de les empreses fixar els preus. Ja al gener d’aquest any en plena onada de fred i amb unes nevades històriques en gran part de l’Estat espanyol, les companyies no van tenir la menor objecció a pujar el rebut de la llum un 27%. Una pujada que en plena pandèmia tenia a centenars de milers de persones a casa seva afectats i afectades per ERTEs i sense cobrar o en el pitjor dels casos acomiadats.
Després de la privatització i liberalització del sector elèctric -iniciada pel Govern de Felipe González i acabada pel de José María Aznar-, cinc grans empreses elèctriques –Endesa, Iberdrola, Naturgy, la filial espanyola d’EDP Energia i Viesgo / Repsol- posseeixen la immensa majoria de la capacitat instal·lada i de l’energia que es produeix a l’Estat espanyol i controlen totes les xarxes de distribució i la immensa majoria de l’electricitat venuda als consumidors. Les cinc -i sobretot les tres primeres: Endesa, Iberdrola i Naturgy- dominen tant els mercats elèctrics -majorista i minorista- com tots els segments -producció, distribució i comercialització- del sistema elèctric, constituint així un oligopoli que controla un negoci de dimensions colossals que els reporta abundants beneficis garantits per l’Estat i finançats per l’usuari.
Per aquesta raó, cal exigir-li a l’actual govern que compleixin d’una vegada per totes l’acord assolit entre el PSOE i Unides Podem, que segons ells situaria a l’Estat espanyol com a referent de la protecció dels drets socials a Europa.
Ja no valen mitges tintes ni excuses i cal deixar-se de tanta xerrameca. L’única solució davant de la pujada de la llum … és la Nacionalització de les companyies elèctriques i energètiques! i posar-les sota el control dels i les treballadores i el poble.
