Núria Campanera, Marina Garcia Morante, Felipe Alegria (Corrent Roig)

Amb el 27-S a la vista, estem vivint un moment frenètic de la vida política del país. Un moment que ens està afectant de ple a l’espai CUP-Crida Constituent, del que Corrent Roig formem part.

El passat 7 de juliol en Quim Arrufat va intervenir al Parlament amb les següents paraules: “la clau del 27-S, si es vol realment convertir en referèndum net i clar, comprensible a totes llums, no passa per acordar en dues setmanes governs de gestió interina de res.(…) El 27-S es pot convocar amb clau de ruptura democràtica, sense partits, cedint el protagonisme a la gent, per comptar netament el suport del SI i convocar automàticament i seguidament eleccions constituents on la CUP, òbviament, anirà a confrontar projectes de país.” Això s’instrumentaria de la següent manera: la llista civil independentista guanyadora no elegiria president i al cap de dos mesos des de la primera votació fallida d’investidura, el Parlament quedaria automàticament dissolt i el president en funcions (Mas) convocaria noves eleccions (art. 67.3 de l’Estatut).

Les declaracions d’en Quim Arrufat s’han convertit aviat en la gran notícia política i han descol·locat les bases de la CUP-Crida Constituent, just en el moment en què començava el procés de primàries i quan no hi havia hagut cap debat previ per modificar la posició de presentar candidatura pròpia.

No estem davant d’una discussió menor. La CUP té una gran responsabilitat política davant les classes populars. La manera com es resolgui l’actual debat serà un factor rellevant en el procés polític català i, alhora, determinarà el futur de la CUP.

Renunciar a la candidatura pròpia seria un gravíssim error

Si la CUP acabés assumint la “llista civil” serà un error polític gravíssim. Significarà, en primer lloc, renunciar a la candidatura pròpia basada en els següents compromisos:

  1. Compromís amb el trencament del marc jurídico-polític de l’Estat espanyol a través de la independència, que pot o no prendre la forma legal de la DUI, però que en qualsevol cas ha de ser explícit.
  2. Compromís amb l’obertura d’un procés constituent unilateral de base popular que ha d’assentar les bases de la República Catalana.
  3. Compromís amb el desplegament immediat d’un pla de xoc social que faci front a la dramàtica situació d’empobriment generalitzat de les classes populars (aturada dels desnonaments, lloguer social, renda mínima garantida, pobresa energètica, etc.) i la reversió de les retallades socials i laborals, que necessàriament comporta el destí dels diners públics: cap pagament del deute abans que estiguin resoltes les necessitats de les classes treballadores.
  4. Compromís amb el desplegament del programa polític de ruptura, amb elements centrals com revertir les retallades socials i les privatitzacions que s’han imposat des de l’inici de la crisi; derogació de la reforma laboral i de les pensions; salari i pensions dignes; reforma fiscal; control públic i democràtic dels sectors estratègics, incloent-hi la nacionalització i socialització…

Assumir la “llista civil” és renunciar a una candidatura que lligui de forma inseparable l’alliberament social i el nacional; que deixi en evidència els partits “sobiranistes” incapaços de trencar amb la legalitat espanyola; i que faci el mateix amb aquells que, escudats en el “Sí que es pot”, parlen del dret a l’autodeterminació només per negar-lo a la pràctica, mentre presenten un programa socio-econòmic descafeïnat, adaptat a les pautes de la UE. Assumir la “llista civil” és renunciar a una candidatura que no només ens reforçaria entre els sectors més radicals i decidits de l’independentisme sinó que ens permetria identificar-nos amb claredat amb les preocupacions i reivindicacions de la classe treballadora.

Una “llista civil” guanyadora que no trencaria amb la legalitat espanyola

La justificació de la “llista civil” és la independència. Però la “llista civil” ni proclamaria la República catalana, ni faria cap declaració unilateral d’independència, ni trencaria explícitament amb el marc jurídico-polític espanyol. Es limitaria a fer servir subterfugis legals (no investir president) per provocar la convocatòria de noves eleccions en el termini de 3/4 mesos. Tot “legal” i “pacífic”, sense ruptures, com li agrada a CDC i ERC. De fet Artur Mas, tan respectuós de la legalitat espanyola, ja ha sortit dient: “si ho fem així i ens ho impugnen, què haurem fet?”

Sorgeixen preguntes clau: si una llista majoritària per la independència no és capaç de trencar amb la legalitat espanyola i proclamar la República catalana, per què ho hauria de fer el següent parlament? Una altra: és possible un procés constituent sense trencar amb la legalitat espanyola, una República catalana sense ruptura? I les últimes: què passaria en aquests quatre mesos previs a les noves eleccions ? Què faria en aquest temps un govern en funcions en mans d’Artur Mas?

Una llista amb personatges neoliberals

Assumir la llista civil no significa únicament renunciar a la llista pròpia sinó demanar el vot a una llista “transversal” de notables en la que, juntament amb personalitats com Lluís Llach, inevitablement s’integraran personatges de l’estil de Sala Martin, Pilar Rahola o Sanchís…, neoliberals rabiosos del cercle d’influència de Mas i les patronals. Gent per a la qual la independència és canviar la dependència de Madrid per la de Berlín i Brussel·les, amb les mateixes polítiques contra la classe treballadora i les classes populars. La veritat és que “llista civil” no serà una llista “del poble” i s’haurà de tenir fetge per votar-la.

“No és una llista, és un plebiscit”. De debò?

Es diu que no estaríem davant una llista sinó d’un plebiscit. Però no és necessari que ens enganyem al solitari. No hi ha manera humana de separar la llista dels seus components i quan la gent voti ho farà amb la llista ben present.

I no està escrit enlloc que calgui una llista civil única per comptar vots. És suficient comptar els vots de les candidatures per la independència. Algú dubta que els vots d’una llista CUP-Crida Constituent són vots per la República catalana, per a la independència?

El millor regal que podria esperar “Catalunya en Comú”

S’ha dit també que una de les virtuts de lla llista civil independentista és que posaria contra les cordes la candidatura de “Catalunya en Comú” (Podemos, ICV-EUiA i part de Procés Constituent). Però cal fe per creure això. Tothom sabem que el suport de la CUP a la “llista civil” seria el millor regal que aquestes forces mai podrien imaginar: entregar-los gratis la bandera del canvi social.

No podem cedir a les pressions de les classes burgeses

Assumir la llista civil i renunciar a la llista pròpia significa cedir a les pressions de l’anomenada societat civil, que representa els interessos de les classes mitjanes i burgeses catalanes. I significa també cedir a altri el terreny de les classes treballadores. Potser fent això la CUP podria guanyar més prestigi i un raconet al cor de les classes mitjanes independentistes però a costa de convertir-se en un element legitimador d’una política d’altri i d’anul·lar-se com alternativa per al futur. Una cosa és fer unitat d’acció amb la dreta o el centre-esquerra independentista en tot allò que efectivament ajudi al procés cap a la República catalana i una altra fer-hi un “front nacional” que porti la CUP a la ruïna.

No sabem al final què passarà, ja que fins i tot la pròpia convocatòria del 27-S està enlaire, segons ha amenaçat el president Mas. En qualsevol cas, la CUP-Crida Constituent ha de refusar amb claredat la proposta de llista civil i afirmar la candidatura pròpia. Hi ha molt en joc.