El terrorisme, inclòs el terrorisme d’Estat, és un dels fenòmens més importants dels nostres temps. En els últims 30 dies, segons diverses fonts, desenes d’atacs considerats terroristes han tingut lloc, la majoria reivindicada per l’autodenominat Estat Islàmic, i han ocasionat milers de morts en països com Iraq, índia, Pakistan, Nigèria i Síria. Europa també ha sigut víctima de diversos atacs, com el de Barcelona.Per Gabriel Huland

Crida l’atenció que l’absoluta majoria dels atacs s’hagin dut a terme contra persones que professen la religió musulmana i han tingut lloc en països «perifèrics», com Iraq, Afganistan, Pakistan, Síria i Nigèria.

El discurs del «xoc de civilitzacions», utilitzat àmpliament en els últims mesos pels polítics europeus i nord-americans per «explicar» el terrorisme, manca per tant de qualsevol sentit de realitat i no ajuda gaire a entendre aquest fenomen tan complex i estès. Tampoc serveixen les falses nocions difoses cada dia pels mitjans de comunicació com «Occidente», «Islam», «Nació» o «Mundo libre».

Per entendre el «terrorisme» necessitem en primer lloc intentar entendre el món en què vivim. En un món «globalitzat», no només l’economia és global, sinó també els conflictes, les revolucions, les crisis, la lluita de classes, les guerres… i el terrorisme associat a totes.

El discurs del «xoc de civilitzacions» no passa d’una ideologia utilitzada per les classes dominants dels països imperialistes, els amos del poder, per justificar les guerres, els bombardejos, les ocupacions i la repressió contra diversos sectors oprimits.

Segons Arshin Adib-Moghaddam, autor d’Una metahistòria del «xoc de civilitzacions»: «Aquesta idea serveix a un petit estrat de la societat que es beneficia del conflicte i la guerra; políticament, ideològicament i, per descomptat, materialment».

ISIS, Rússia i els EUA

L’onada actual d’atacs està sens dubte vinculada a la situació a l’Orient Mitjà, especialment a Síria i Iraq. D’altra banda, el sorgiment de l’autodenominat Estat Islàmic només es pot entendre si analitzem alguns fets històrics durant almenys els últims 40 anys:

  1. La invasió d’Afganistan el 79 per l’ex-URSS i el paper dels EUA en finançar grups extremistes sunís que van lluitar i derrotar la invasió soviètica.
  2. El paper dels EUA en armar el règim iraquià i estimular la invasió duta a terme per Saddam Hussein —en aquest moment aliat dels nord-americans— contra l’acabada de creat República Islàmica d’Iran.
  3. La invasió nord-americana a Iraq l’any 2002.
  4. El paper dels EUA i Europa, d’una banda, en abandonar l’oposició síria a la seva sort en la Revolució Síria, i de Rússia, de l’altra, en finançar Assad i intervenir directament en el conflicte bombardejant sobretot zones civils controlades per l’Exèrcit Siri Lliure i els Comitès Locals.

No podem dissociar «terrorisme» de l’empitjorament de la crisi social ocasionada per la denominada recolonització de diversos països perifèrics pels països centrals i les seves capitals; crisis socials que han provocat una gran conflictivitat social, revolucions i guerres civils.

Ni tampoc el podem desvincular de les ingerències polítiques i militars que les principals potències mundials han dut a terme als països esmentats anteriorment. Així mateix, és de gran importància l’ús, per part de les burgesies regionals i locals, de les diferències ètniques/religioses existents a cada país per tal de dividir la classe treballadora i «sectaritzar» els conflictes, com fa Assad a Síria.

No es combat el «terrorisme» amb intervencions militars, mesures repressives, ni retallades de llibertats. Només es pot vèncer atacant els problemes estructurals que afligeixen aquestes societats i regions del món. Desenvoluparem aquestes idees i d’altres en més profunditat en articles pròxims.