Per: Nucli Barcelona
Gestió ineficient per fer front a la Covid-19
Amb 466.565 contagis per Covid-19 des de l’inici de la pandèmia al mes de març, el risc de rebrot creixent (678 punts) i un total de 18.284 morts, segons xifres del Govern, tant Catalunya com la resta de l’Estat espanyol es troben vorejant el precipici de la tercera onada epidèmica. Aquestes dades es contrasten amb la xifra de 161.481 persones vacunades a Catalunya amb la primera dosi, i només 872 amb la segona, mentre que els contagis segueixen pujant [1].
Com molt bé apunten els companys de la Marea Blanca, la crisi que estem patint posa en evidència les debilitats del nostre Sistema Nacional de Salut. La despesa pública per càpita en sanitat se situa al lloc 17 dels 27 països de la UE. Volem una sanitat pública de qualitat!
En la primera fase, hi va haver una falta greu de recursos per al personal sanitari i els pacients de risc. Actualment, ens trobem amb la construcció d’hospitals no necessaris i la contractació de rastrejadors privats, descoordinats de la resta del sistema i ineficients, amb un cost total de 100 milions aquestes dues decisions. A una Atenció Primària que arrossega mancances des de fa anys, se suma la nova saturació dels hospitals amb serioses dificultats per atendre tant al pacient Covid, com a la resta. Per a solucionar-ho apareix una altra vegada la derivació de pacients a la sanitat privada, que aquesta es cobrarà més tard. L’ombra de la tercera onada es precipita davant d’un personal sanitari cansat i desmotivat, encara amb les UCI col·lapsades amb els pacients de la 2a onada. És per això que és urgent parar les retallades i polítiques neoliberals.
Unes polítiques neoliberals que ofeguen també l’educació pública, la qual ha patit a tot l’Estat una retallada del 5% en els últims deu anys, mentre la inversió a l’educació concertada creixia en el mateix període de temps un 7,6 % segons dades del diari El País (21 de desembre) [2]. Durant aquest inici de curs tan dur, els professionals i usuaris de la pública han patit una alarmant manca de recursos o retards en l’arribada de mitjans i EPI per fer front a la Covid. A més, s’han donat situacions esperpèntiques als centres, com la mesura, afortunadament retirada, de què els docents haguessin de passar o supervisar les proves PCR a l’alumnat. Per acabar-ho d’adobar, aquest Nadal molts docents substituts/es es quedaran sense feina a causa de la mala praxi del Departament d’Ensenyament que ha decidit cessar part del personal substitut que cobreix permisos per deure inexcusable del personal vulnerable. Un desgavell que es completa amb el canviant protocol anticovid i les mesures d’un Departament d’Educació que s’ha desdit de moltes de les anunciades al mes de juny.
Al contrari que a la resta d’Europa (Alemanya ha tancat tots els comerços no essencials i les escoles fins a l’11 de gener i França tindrà tancats restaurants, cinemes i teatres fins al 20 de gener, per exemple) aquí a Catalunya les restriccions s’han limitat a tocs de queda i confinaments perimetrals de cara a les festes i la campanya de Nadal. El mateix secretari de Salut Pública Josep Maria Argimon, en declaracions a Catalunya Ràdio del dia 16 de desembre, va argumentar que no s’estan prenent mesures més dràstiques perquè Catalunya, a diferència d’Alemanya, no és un país ric.
Ofensiva contra les persones més oprimides
No semblen comptar davant les necessitats econòmiques de la patronal, l’enorme risc de contagi a què s’exposa diàriament el gruix de la classe treballadora amuntegada cada dia en un transport públic. No s’ha augmentat els combois ni les freqüències de pas, mancada, en la majoria dels casos, de les mesures de seguretat adients i d’EPI suficients als seus llocs de feina, condemnada a ERTO en què es retarda el seu pagament sine die o, encara pitjor, a un atur que no deixa de créixer dia rere dia. També es condemna a la classe treballadora al perill de desnonament que ha tornat de la mà d’unes forces repressives que no tenen cap contemplació per preservar els interessos dels grans tenidors i fons voltors, tot i les promeses de les administracions públiques d’oferir una alternativa residencial a les persones afectades.
També cal fer esment de les miserables condicions de vida de les persones migrants en situació administrativa irregular al nostre país. No només no se’ls atén de forma adient sinó que se les condemna a viure amuntegades en naus abandonades que suposen un greu perill per a la seva integritat, com va quedar de manifest fa unes setmanes en l’incendi de Badalona, un fet ignominiós que posa en relleu la responsabilitat criminal de l’administració en l’atenció als i les migrants. A tot això se suma les oficines col·lapsades o sense un servei adient, que haurien de servir per regularitzar la situació d’aquestes persones que es veuen abocades a l’absoluta i indignant misèria.
El confinament parcial durant el passat estat d’alarma, va augmentar el risc de qui pateix violència masclista a patir una agressió. Les trucades al 016 es van incrementar en un 44%, així com les consultes per internet i per altres mitjans telemàtics. Per pal·liar aquesta violència el govern va posar en marxa un pla de contingència insuficient que no va garantir allotjaments alternatius i segurs per a totes les víctimes; especialment a dones immigrants, en context de prostitució o en l’àmbit rural.
Durant aquest any, la violència cap al col·lectiu LGTBI no ha parat, mentre que seguim esperant noves mesures del nou govern i plans d’actuació per pal·liar les agressions que patim. El passat 18 de desembre, el Parlament de Catalunya va aprovar una reforma a la llei per erradicar la violència masclista incloent a les dones trans com a subjectes de les agressions vers les dones. Des de Corrent Roig defensem que sense pressupost, recursos i plans d’actuació seguirem patint de violència masclista i LGTBI.
Les conseqüències socials i econòmiques d’aquesta pandèmia col·loquen a les dones i més si són joves, immigrants, racialitzades o del col·lectiu LGTBI, en pitjors condicions materials i amb menys recursos per sortir d’un entorn de violència masclista o enfrontar qualsevol agressió.
Més que mai, és important vincular la lluita per exigir més recursos per protegir a les dones que pateixen violència masclista, a la lluita per les mesures socials i econòmiques que necessitem per poder afrontar aquesta crisi que segueix descarregant sobre la classe treballadora.
Els i les treballadores del sector de la cultura també pateixen la crisi
La cultura ha sigut un dels sectors especialment colpejats per la crisi econòmica, que la gestió de la Covid-19 ha aprofundit. Venia d’una tradicional precarietat, amb una intermitència mal regulada que obliga a les treballadores culturals a l’autoexplotació, i en el cas dels músics, un conveni que es caracteritza pel seu incompliment generalitzat del salari mínim (fet especialment greu tenint en compte que l’administració pública és el principal contractista de cultura en tot l’Estat Espanyol), així com l’incompliment del Reial Decret 1435/1985, que establint el músic com a assalariat laboral, l’organitzador del concert ens força a fer factura. Una mala praxi que aprofundeix l’explotació del sector en la qual l’administració pública segueix al capdavant. Una problemàtica similar a la que pateixen les treballadores de Glovo o Deliveroo, que sent treballadores assalariades, l’empresa els força a ser falsos autònoms per acumular encara més beneficis.
Quan va iniciar la pandèmia, va ser dels primers sectors a tancar. Van cancel·lar la majoria de produccions, i posposar sense data alguna d’elles. A causa de la mala regulació, que deixa el treballador totalment desprotegit per la inexistència general de contractes laborals, es va condemnar a milers i milers de treballadores de la cultura a estar sense ingressos durant mesos. Amb el desconfinament, si va ser el primer sector a tancar, va ser l’últim en obrir, amb unes restriccions d’aforament que feien molt difícil que les produccions tiressin endavant. Malgrat que existeixen ajudes, la immensa majoria d’elles estan destinats als grans propietaris de la indústria cultural per indemnitzar pèrdues o cobrir ingressos no realitzats, no per ajudar a sobreviure a les treballadores. Hi ha alguna excepció, com l’ajuda de pagament únic de 750 € (que tothom sap que amb aquesta misèria amb prou feines sobrevius un mes) que va oferir la Generalitat gràcies a l’SMAC (Sindicat de Músics Activistes de Catalunya) i l’ATECAT (Associació dels Tècnics de l’Espectacle de Catalunya). Des de Corrent Roig, celebrem aquestes iniciatives i animem a les treballadores a seguir-se organitzant i lluitant per revertir els atacs que rebem sota el pretext de la pandèmia.
És urgent construir una força revolucionària!
Fa setmanes vam veure mobilitzacions (on hi participava un sector de l’ultra-dreta) que van generar disturbis a Barcelona, València o Madrid. Hi ha motius suficients per continuar lluitant i cridem a la classe treballadora, al poble pobre, al sindicalisme alternatiu i a l’esquerra revolucionària a sortir al carrer i encapçalar les properes mobilitzacions. No podem deixar espai als carrers per la ultradreta!
El Govern català i els seus socis, així com les forces polítiques de l’oposició, només semblen tenir ulls per a la contesa electoral autonòmica marcada al calendari per al pròxim 30 de maig. Mentre dirigeixen tota la seva activitat a engegar la maquinària electoral per a guanyar vots amb promeses simbòliques buides de contingut, obliden els problemes més importants de la població.
Corrent Roig creiem fermament que a les eleccions autonòmiques que venen cal una força política alternativa que defensi un pla de xoc social, sanitari, educatiu i laboral per a la classe treballadora i el poble, i que lluiti per donar sortida a les seves necessitats. Una força que enfronti als rics i poderosos, que sigui altaveu de les demandes socials i populars per impulsar la lluita de la classe obrera i que alenteixi la seva autoorganització.
És per això que a les pròximes eleccions autonòmiques Corrent Roig presentarem una candidatura a Tarragona amb un programa electoral al servei de les lluites. Juntament amb l’Assemblea de Represaliades i Activistes farem una campanya electoral per a donar veu a les represaliades, lluitar contra la repressió, defensar l’amnistia i les llibertats polítiques i denunciar aquells partits que agiten consignes descafeïnades que no enfronten ni a la banca ni a la patronal o que, directament, són ferms defensors de les actuals regles del joc. Nosaltres, en canvi, lluitarem per a desfer-nos del règim monàrquic i, a la calor d’aquesta lluita, imposar les demandes obreres, socials i populars.
El nostre programa, que és una guia per a l’acció i la rebel·lió, té com a punts ineludibles els següents:
- Reforç de la sanitat pública, revertir les retallades i intervenir els recursos privats!
- Vacunació 100% pública. Contractació de personal sanitari!
- No a la pujada del preu de la llum! Nacionalització de les elèctriques i garantir recursos bàsics per a tota a població!
- Remunicipalitzar tots els serveis sociosanitaris.
- Prohibir tots els ERO i acomiadaments. Nacionalització de les indústries claus i de les grans empreses en procés d’ERO.
- Als llocs de treball: EPI obligatoris, PCR i garantir confinaments de positius i contactes.
- Subsidi indefinit per a tots els treballadors/es que ingressen menys de l’SMI.
- STOP desnonaments! Expropiació dels pisos buits de bancs i fons voltors i lloguer social! Parc públic d’habitatge digne! Regulació i limitació real i efectiva dels preus del lloguer a tot l’Estat!
- Reforç la xarxa de transport públic. Gratuïtat del servei.
- Educació 100% pública i de qualitat, sense retallades ni concerts i amb drets i seguretat per al professorat, l’alumnat i el personal del PAS! Més personal i recursos i menys ràtios per classes!
- Suspensió immediata dels exàmens presencials a la universitat i avaluació telemàtica!
- Pressupostos i plans d’actuació per acabar amb la violència masclista i LGTBI!
- Ajudes per les treballadores de la cultura, no per les empreses. La cultura és treball!
- No a la llei d’estrangeria, regulació immediata per a les persones migrants ja!
- Mascaretes i gel gratuïts per a tota la població. Tests massius
