Rosa Luxemburg: “per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures”

Cent anys després, la seva vida, la seva obra i la seva lluita continuen sent una inspiració per als qui no ens conformem per majors quotes d’igualtat dins d’aquest sistema podrit, sinó que aspirem a un món nou en el qual, com ella va dir, totes siguem: “socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures.”

Rosa Luxemburg va ser una figura immensa que no s’enfonsava amb res. Va enfrontar el revisionisme encarnat en la figura de Bernstein, dins del Partit socialdemòcrata alemany en el qual ella militava des de la seva arribada de Polònia. Va disputar amb Kautsky, la gran autoritat de la IIª Internacional. Va ser cofundadora de la Lliga Espartaquista, posteriorment partit comunista alemany. Quan ho va creure necessari va polemitzar amb Lenin. Tot sempre des d’una posició militant, revolucionària, internacionalista, que finalment li va costar la vida, assassinada sota la responsabilitat del govern socialdemòcrata alemany. Per a Rosa Luxemburg la revolució socialista ho era tot i la resta minúcies.

La lluita per l’emancipació de la dona, com a part de l’emancipació de tota la classe treballadora

Dins de la seva obra i la seva militància, la causa de les dones treballadores tampoc li va ser indiferent. Diuen que, si va rebutjar les repetides sol·licituds que li van fer per a jugar un paper més directe en la secció de les dones del partit, va ser perquè considerava que volien desviar-la de la seva implicació directa en els debats polítics i teòrics del socialisme alemany.

Però Rosa Luxemburg va ser amiga i companya política inseparable de Clara Zetkin, que va dedicar tota la seva vida a organitzar a les dones treballadores i que és considerada com a precursora del “feminisme socialista”.

Va participar amb ella dins del moviment socialista de dones, a més de col·laborar amb articles, al periòdic orientat a les treballadores que Zetkin dirigia: “La igualtat”. Va ajudar a organitzar la Segona Conferència Internacional de Dones Socialistes que va tenir lloc a Copenhaguen a l’agost de 1910. Una Conferència en la qual Zetkin va proposar establir un Dia Internacional de les Dones Treballadores, la qual cosa va ser aprovat amb entusiasme per més de 100 delegades de 17 països i que després de la Revolució Russa de 1917, va quedar instaurat definitivament el 8 de Març.

També van estar juntes en la lluita per unificar a les dones socialistes contra la massacre imperialista, de la Iª Guerra Mundial, que ambdues van repudiar, combatent el lliurament de la socialdemocràcia a la croada patriòtica imperialista. Una traïció a l’internacionalisme obrer que va significar la fallida de la II Internacional. Al març de 1915, Zetkin va organitzar una Conferència Internacional de Dones contra la Guerra, que va comptar amb 25 delegades dels països bel·ligerants i en la qual Rosa Luxemburg havia de participar. Però justament per la seva defensa dels principis internacionalistes, va ser acusada de “traïció” i empresonada, la qual cosa li va impedir acudir a aquesta.

Francament, ni Zetkin ni Rosa Luxemburg es consideraven a si mateixes “feministes”. Algunes fonts assenyalen que la famosa frase: “Qui és socialista i no és feminista manca d’amplitud, però qui és feminista i no és socialista manca d’estratègia”, que erròniament se li atribueix, no és d’ella, sinó de l’artista i socialista nord-americana Louise Kneeland.

I és que en l’època que elles van viure i van lluitar, el feminisme s’associava a la lluita sufragista pel dret al vot, que elles consideraven com a “feminisme burgès”. Un moviment desvinculat de la classe treballadora que buscava millorar la posició social de les dones, mitjançant l’adquisició del dret al vot, però sense impugnar les regles del joc de la societat capitalista.

Però totes dues revolucionàries, no van menysprear en absolut la lluita per aquest dret democràtic perquè van comprendre la importància de lluitar per ell. Però no ho van fer cridant les treballadores a sumar-se sense més a les files del moviment sufragista, sinó que lluitant contra el sexisme a les seves pròpies files, van donar la batalla perquè el moviment socialista assumís la defensa d’aquest. D’aquesta forma, la socialdemocràcia alemanya va ser el primer partit polític europeu que va incloure aquest dret femení en el seu programa.

Rosa Luxemburg cridava a “no subestimar la importància de la lluita pel sufragi femení, ja que l’extraordinari despertar polític i sindical de les masses proletàries femenines en els últims quinze anys, ha estat possible només gràcies a que les dones treballadores, malgrat estar privades dels seus drets, es van interessar vivament per les lluites polítiques i parlamentàries de la seva classe”. (A “El vot femení i la lluita de classes”).

Per a Rosa Luxemburg i Clara Zetkin, la lluita pel vot femení era una tasca de tota la classe obrera, lligada a una lluita més general per la conquesta de drets democràtics, que a l’Alemanya monàrquica era la proclamació de la República.

De la mateixa forma podem dir avui, que cada victòria que les dones aconseguim, per petita que sigui, és una victòria per al conjunt de la classe treballadora. I que totes les nostres demandes, com l’augment del pressupost per a combatre la violència masclista o per a acabar amb la bretxa salarial i en pensions, són part d’un pla de lluita més ampli, que exigeix enfrontar a aquest i tots els governs que posen l’“ajust al dèficit” per sobre de la vida de les dones, derogar les reformes laborals i el Pacte de Toledo i enfrontar al capitalisme.

És per això que igual que va fer Rosa Luxemburg a la seva manera, combatem el masclisme a les organitzacions obreres, sindicals, estudiantils i populars i donem la batalla perquè el 8M torni a ser el que va ser a l’origen: un dia de lluita de tota la classe treballadora pels drets de les dones, amb les treballadores al capdavant.