Fa més de 7 anys que el Centre Social l’Obrera (Sabadell) construeix un projecte obert al barri, amb multitud d’activitats i que és un punt de trobada de l’activisme de la ciutat. Ja fa mesos que, després del rebuig del Tribunal Suprem a l’últim recurs presentat, L’Obrera ha engegat una campanya de defensa contra el possible desnonament.
Les militants de Sabadell de Corrent Roig volem contribuir al debat sobre els mètodes i objectius d’aquesta lluita.
El desnonament de L’Obrera és un problema social de Sabadell
El projecte de l’Obrera des dels seus inicis ha tingut com a projecció ser un centre social del barri i per al barri. L’Obrera es va okupar i s’ha construït sobre la premissa que els barris del sud de Sabadell tenen una greu mancança: no hi ha espais socials i col·lectius en els quals organitzar l’oci alternatiu, l’esport popular, l’espai de trobada de l’activisme, les classes particulars gratuïtes i tantes altres activitats. Així mateix, L’Obrera s’ha involucrat activament en les lluites i demandes de la ciutat com el referèndum de l’1 d’octubre, la lluita antifeixista, la lluita contra la repressió, entre d’altres. Per aquest motiu, que L’Obrera sigui desnonada és una problemàtica que afecta a tots els barris del sud i a tota la ciutat de Sabadell i així cal que ho plantegem. Aquesta no és una lluita d’un grup d’okupes contra els propietaris legals de l’edifici, és una lluita que interpel·la al veïnat, a l’activisme, als col·lectius, als barris i a la ciutat de Sabadell.
En aquest sentit creiem que és necessari que aquest conflicte s’assumeixi des de cada racó de la ciutat com una lluita social conjunta. Aixecar la bandera de “L’Obrera es queda al barri” ha de ser un crit contra la precarietat del jovent que ens veiem sense espais propis i gratuïts de oci i esport; contra les polítiques que criminalitzen l’okupació però beneficien als grans especuladors en mig d’una crisi brutal de l’habitatge; contra la privatització dels serveis públics; i, en definitiva, un crit per la defensa dels espais populars al servei i autogestionats per la classe obrera i el jovent.
L’Obrera que volem és L’Obrera que tenim
Podem i hem de fer tot allò possible perquè L’Obrera es quedi exactament on està i, davant d’un possible desnonament, L’Obrera s’ha de defensar amb ungles i dents. Començar la batalla renunciant a la defensa física de l’edifici és començar la batalla derrotats/des. Lluites com la de Can Vies marquen precedents que ens demostren que sí que es pot. Si NEDAX i l’Ajuntament ens ofereixen alternatives reals per continuar aquest projecte en les mateixes condicions, haurem de discutir-les entre totes arribat el moment.
Per a dur a terme aquesta tasca serà imprescindible involucrar el màxim de gent possible i, en concret, tenir el suport i participació activa de les veïnes del sud. Per aconseguir això hem d’incloure al conjunt del barri en les discussions sobre les següents passes a seguir, i guanyar a tothom per la defensa indiscutible de L’Obrera. D’una banda, perquè si aquest projecte pertany al barri i no només a les seves activistes, les decisions sobre el seu futur les ha de prendre inevitablement el barri mateix. D’altra banda, perquè la presa de decisions col·lectiva és la manera d’arrelar el centre social al barri i que no es vegi com un projecte aliè al veïnat i als seus propis usuaris.
Per això mateix, la següent passa en aquesta batalla ha de ser la implicació de totes, convocant assemblees regulars a les places, fent difusió de les assemblees i les accions i fent partícips a tots de la campanya. No és una tasca gens fàcil, al contrari. L’enemic és gran, és cert, però l’enemic sembla molt més gran quan el mirem de genolls i quan no confiem en la força col·lectiva ni en la nostra pròpia lluita.
L’Ajuntament de Sabadell al costat dels poderosos
No va ser cap sorpresa el vot en contra del PSC i Ciutadans ni l’abstenció de Junts a la moció de suport a L’Obrera presentada el passat 13 de setembre al ple de l’Ajuntament. El PSC és un partit que, malgrat dir-se socialista i republicà, és un defensor acèrrim de la propietat privada i la legalitat vigent. Junts per Sabadell i Ciutadans, tot i la carcassa progressista, són un dels pilars fonamentals de l’actual status quo.
Els únics vots a favor de la moció van ser els vots dels Comuns, la Crida per Sabadell i Esquerra Republicana. Són tres partits que, tot s’ha de dir, han trepitjat L’Obrera regularment, han donat suport al projecte i alguns dels seus militants s’han involucrat puntualment en algunes activitats. Malgrat això, no podem deixar de recordar que durant l’anterior legislatura – on es van alternar la presidència del consistori – el problema de L’Obrera (que aleshores ja estava activat) ni estava en vies de resoldre ni es va acabar resolent. El problema és, doncs, abandonar el programa de desobediència a una legalitat injusta per posar el centre, no en la mobilització social, sinó en la gestió institucional i en la política del possibilisme legal.
Tot i no ser gens fàcil enfrontar-se des de la institució als rics, propietaris i poderosos, una vegada al govern la nova i la vella política se sotmeten a les mateixes regles del joc: “governar per a tots”, respectar les lleis per injustes que siguin i acatar les jerarquies institucionals, tot i que els seus dictats vagin contra el poble i la classe treballadora.
Tot i que, en la nostra opinió, l’Ajuntament de Sabadell hauria de posar tots els mitjans per expropiar L’Obrera, posar-la en mans de qui sempre ha estat el seu propietari, els barris del sud, i aprovar un pla d’inversions per a millorar la seva infraestructura; tenim clar que el govern municipal no resoldrà aquest problema. Al contrari, caldrà lluitar i enfrontar-nos-hi perquè, de ben segur, ens hi trobarem de cara.
Cap projecte autogestionat està garantit sota el capitalisme
Lluites com les de L’Obrera qüestionen profundament la lògica d’aquest sistema injust, perquè contradiuen la mateixa essència de la propietat privada. Per això la vida de qualsevol centre social, més d’hora que tard, acaba essent la lluita per la pròpia existència, ja que l’okupació fa trontollar els negocis dels propietaris legals, que no poden permetre la continuïtat d’aquests espais.
Reivindiquem el projecte d’“una Obrera a cada barri”, però alhora sabem que aquest, tot i molt necessari per la ciutat de Sabadell, estarà sempre en perill sota el sistema capitalisme, que es mou sota la lògica del lucre i no sota la premissa de garantir i satisfer les necessitats socials dels treballadors/res i el poble.
Corrent Roig sentim el projecte de L’Obrera com a propi i estem activament involucrats/des en la lluita per la defensa de L’Obrera. A l’hora, som conscients de les limitacions transformadores a gran escala d’un projecte barrial, doncs perseguim l’objectiu revolucionari de canviar el món i donar pas a la transformació socialista de la societat. Ser part de les lluites quotidianes de la nostra ciutat és part de la construcció d’aquest projecte polític que, de ben segur, es construirà al calor de la mobilització i organització obrera, social i popular. Per part nostre, serem al costat de tot l’activisme que fa anys que construeix l’Obrera en la lluita per la seva defensa.
