Declaració del Moviment RED – Turquia

6 d’octubre del 2016

El govern de l’AKP ha utilitzat l’intent fallit de cop d’estat del 15 de juliol a favor seu, ampliant la repressió a l’oposició. Els atacs recents del govern al moviment kurd i als grups d’esquerra, així com a prominents figures públiques, demostren que la seva intenció és clarament silenciar tota oposició.

L’opressió als treballadors, estudiants, intel·lectuals i altres grups d’oposició, que s’ha intensificat des de la derrota de l’aixecament de Gezi*, ara agafa encara més força des que el govern utilitza la derrota del cop com una oportunitat. Avalant-se a si mateix amb els poders excepcionals de l’Estat d’Emergència, recentment ha tancat desenes d’estacions televisives, diaris i llocs web, tots pertanyents a l’oposició d’esquerra i al moviment kurd.

També ha intensificat els atacs a la classe treballadora: més de 10.000 professors van ser acomiadats per estar afiliats al Eğitim-Sen, l’únic sindicat d’esquerra del sector. Molts grups de treballadors i organitzacions en vaga estan sent amenaçats actualment per la policia, amb el suport de les normatives de l’Estat d’Emergència. Altres intel·lectuals i periodistes han estat detinguts i, encara més, els estan enviant a presó. Més de 1.000 acadèmics, els quals havien signat una petició en contra de la lluita del govern contra els rebels kurds -coneguts com a “Acadèmics per la Pau”- han estat arrestats.

Turquia simplement ha deixat de ser un país democràtic. El règim evoluciona cap a una espècie de dictadura feixista-islàmica, sota la qual el president Erdoğan enforteix la seva posició personal en el poder contra els opositors interns i estrangers, així com instiga el nacionalisme i islamisme per consolidar la seva base civil. La diferència entre l’estat i el govern està desapareixent, amb les forces militars i la policia convertint-se en una milícia del govern, a la vegada combinada amb les forces civils del partit a l’espera.

El Moviment RED, grup simpatitzant de la LIT-QI, també està sent objectiu d’aquests atacs i opressió, ja que confronta les polítiques de govern, aixecant valors revolucionaris i cridant a accions unificades dels treballadors contra els atacs xovinistes i reaccionaris dels patrons. Hakan Gülseven, periodista i prominent figura pública, està sota atac de les forces del govern i sota acusació de tenir contacte directe i col·laborar amb el grup hacker d’esquerra, RedHack, per la qual cosa se l’acusa de terrorisme.

A més de Gülseven, moltes altres figures d’esquerra estan sent acusades de col·laborar amb RedHack. Hakan Gülseven, al seu torn, és membre del Comitè Executiu del Moviment Juny Unit, organització de lluita recolzada en les reivindicacions de l’Aixecament de Gazi, un dels motius centrals pel qual està sent perseguit.

Gülseven és un militant revolucionari que sempre ha lluitat braç a braç amb els treballadors i les masses. La seva vida parla per si mateixa. Nosaltres, com a Moviment RED, declarem que estem al seu costat contra aquests atacs. Les nostres demandes són les següents:

  • Immediata suspensió de l’Estat d’Emergència i les seves pràctiques.
  • Rendició de comptes de tots els responsables per calúmnies, conspiracions i mals contra els treballadors, estudiants i intel·lectuals, incloent-hi Hakan Gülseven.
  • Eliminació immediata de totes les barreres a la llibertat de pensament i expressió i al dret d’organització.
  • Prou persecució a Hakan Gülseven!
  • Llarga vida a la solidaritat internacional!
  • Llarga vida a la unitat internacional dels treballadors i la seva organització de lluita, la Lliga Internacional dels Treballadors – Quarta Internacional!

 

Notes:

*Protestes al Parc Taksim Gezi, Istanbul, el 28 de maig del 2013, que van donar origen al procés revolucionari al país. El detonador del procés va ser la mobilització de 50 ecologistes contra la transformació del parc en un centre comercial, sent brutalment reprimits per les forces policials, i guanyant repercussió i solidaritat a escala nacional, convertint-se en un procés de mobilitzacions per una sèrie d’exigències socials i en contra del govern.