En un sistema en descomposició creix la pobresa i les guerres. Els números són incontestables: a escala global, l’any 2005 es van desplaçar 6 persones per minut. Una dècada després aquesta xifra es va multiplicar fins a 24 persones per minut. La meitat d’aquestes persones són nens i nenes, part d’ells viatjant sols. Les principals nacionalitats d’origen són Síria, Afganistan i Somàlia.
La UE rebutja els refugiats
Davant d’aquest drama humà, la UE i els seus governs han respost amb una política similar des de Syriza a Le Pen, passant pels governs “socialdemòcrates” o “conservadors-liberals-democristians”. La principal resposta ha estat “externalitzar” l’acollida a Turquia, el govern de la qual és ben conegut per assassinar a refugiats a les seves fronteres a trets. A canvi el govern turc rep milers de milions d’euros. Només els ferris per enviar refugiats allà costen 3 milions d’euros, mentre s’escatima l’acollida. S’han aixecat tanques, s’ha utilitzat a policies i militars per impedir el pas dels refugiats violentament, s’han tancat les fronteres i més… Com a resultat, l’Estat espanyol només ha acollit fins ara a 474 persones, una xifra ridícula.
Davant del tancament de fronteres, els refugiats han d’arriscar-se a creuar el mar en les condicions que siguin. El gran negoci el treuen les màfies: mentre que un passatge normal en vaixell de Turquia a Grècia costa poc més de 40 €, els refugiats dilapiden els estalvis de les seves famílies en passatges de 4.000 € en vaixells inflables. Davant l’enduriment del control costaner en aquesta ruta, cada cop són més els que opten per creuar per la més perillosa ruta des de Líbia a Lampedusa. Enguany, més de 4.000 persones s’han ofegat en el Mediterrani, part d’ells nens i nenes.
Si els migrants aconsegueixen creuar, queden reclosos en veritables camps de concentració durant mesos (va per anys). Sense escolarització pels infants, sense possibilitat de sortir; viuen en una veritable presó en condicions infrahumanes. No hi ha res a fer, viuen amuntegats, amb una dieta insalubre. Les dones dormen amb bolquers per no haver de sortir soles durant la nit a buscar els lavabos.
Com a protesta enfront aquesta política, Médicos Sin Fronteras ha renunciat a les subvencions de la UE. Fins i tot la Defensora del Pueblo Europeo ha denunciat a la Unió Europea per “infringir els Drets Humans fonamentals”.
L’extrema dreta i el racisme
La situació de crisi social que ja vivien els països europeus ha servit com a caldo de cultiu per a l’auge de l’extrema dreta racista. “Si no hi ha treball ni ajudes socials per als natius, no podem acceptar als estrangers” és el leitmotiv que agiten constantment. A això s’afegeix la retòrica “anti-terrorista” (malgrat que en realitat bàsicament són terroristes europeus els que es desplacen a Síria, i no al revés) i la islamofòbia.
Que les organitzacions feixistes busquessin augmentar el seu crèdit així entra dins les previsions, però, a més, tot l’espectre de governs europeus ha pres les mateixes posicions, fins i tot aquells suposadament “d’esquerres”. França ha deslligat la paranoia islamòfoba, amb policies armats desvestint per la força a dones musulmanes a la platja. Syriza ha demolit edificis establerts per moviments socials per acollir dignament als refugiats per deportar-los. A Barcelona, Ada Colau declara la ciutat com “d’acollida” mentre persegueix als manters.
Afortunadament, la resposta popular ha estat molt per sobre dels seus governs. Milers i milers de persones a través de tota Europa s’han mobilitzat amb els seus propis recursos per a acollir als refugiats. Manifestacions, xarxes d’acollida, enviament d’ajuda humanitària, caravanes a Grècia, voluntariat a la frontera i campaments, enfrontament amb els moviments racistes i feixistes, denúncies cap als governs i a la UE, campanyes financeres per sustentar l’activitat, etc. Aquest és el rostre de l’Europa que volem.
Aprofundir i estendre aquesta resposta és la tasca de cada activista. És des d’aquest tipus de moviments socials, en aliança amb el moviment obrer organitzat, que es podrà construir una Europa diferent de la UE que avui patim.
Refugiats, benvinguts! Una política per a l’acollida
A baix tots els governs i la UE: Passatge segur i fronteres obertes pels i les refugiades i les immigrants econòmiques. Acollida digna: habitatge, educació, sanitat, ocupació i integració als qui arriben.
Els recursos hi són, només fa falta destinar-los a això en lloc de gastar-los en rescats milionaris a la banca, en recol·locacions a dit dels corruptes com Soria al Banc Mundial o a subvencionar paràsits i vividors com la família reial o l’Església. Expropiar a les grans fortunes que es van lucrar del comerç d’armes, del saqueig imperialista de recursos naturals i de l’explotació laboral en països empobrits de l’Amèrica llatina, Àfrica i Àsia.
Els racistes i els feixistes no passaran! Ni un respir a les iniciatives racistes, no donar-los treva en cap punt d’Europa. Alto a la islamofòbia.
La millor ajuda als refugiats és que puguin tornar als seus països. Contra les dictadures i l’extremisme islàmic, ens solidaritzem amb les revolucions per la llibertat i la justícia social de la “primavera àrab” i als qui continuen aixecant avui les seves reivindicacions. Rebutgem les intervencions militars i els bombardejos de diferents països com Rússia, Iran, Turquia o Aràbia Saudita, especialment rebutgem les bases ianquis a l’Estat espanyol.
Contra l’auge de l’extrema dreta i davant del fracàs dels vells “partits socialistes” i l’ ”esquerra del canvi”, construïm una alternativa revolucionària, obrera i socialista a tota Europa.
La Unió Europea no és l’Europa pròspera, amb drets, solidària i en pau que ens van intentar vendre. Europa s’esquinça i la barbàrie s’estén. El futur s’assemblarà a les pitjors experiències històriques que van devastar el continent més que cap altra cosa. Objectivament anem en aquesta direcció. El capitalisme i l’imperialisme es lucren de l’explotació, necessiten la guerra per rapinyar, fomenten el nacionalisme més ranci i el racisme per a buscar un cap de turc sobre el qual descarregar la frustració popular.
Volem una Europa unida, però no serà aquesta UE. Necessitem un canvi de rumb de 180º, una ruptura radical amb els qui governen avui. Volem una Europa dels i les treballadores i els pobles, amb drets socials i llibertats, de pau, solidària i d’acollida, és a dir, una Europa socialista.
