El full de ruta de CDC i Esquerra

El 30 de març Convergència i Esquerra, juntament amb l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium i l’Associació de Municipis per la Independència feien públic un preacord de full de ruta per la independència al que cridaven a adherir-se a totes les forces sobiranistes.

Les paraules

Segons el preacord, les eleccions acordades per al 27-S tindran caràcter plebiscitari i, en cas de victòria independentista, han d’obrir pas a un procés que ha de culminar en 18 mesos en un referèndum constitucional que, si fos aprovat, donaria lloc a la proclamació de la independència. Mentrestant, s’avançaria en la construcció d’estructures d’estat i tindrien lloc negociacions amb l’Estat espanyol sobre la distribució d’actius i passius. El preacord parla també de mantenir una “actitud expectant” davant un hipotètic referèndum vinculant pactat amb l’Estat.

Rajoy, com era d’esperar, s’ha tornat a embolcallar en la Constitució espanyola i ha deixat clar que mai permetran que Catalunya exerceixi el dret a l’autodeterminació. Darrera d’aquesta posició contrària a la democràcia s’alineen Ciutadans i el PSOE. Les declaracions d’Iceta, secretari del PSC, dient “veig els impulsors del full de ruta camí del precipici; no sé si de la presó” són il·lustratives.

Dit això, cal mencionar quatre punts recollits al full de ruta que, essent concessions formals a la majoria social, contrasten obertament amb l’actuació passada i present de CiU.

El primer d’ells és l’afirmació que “l’eix nacional i social són indestriables; per tant, cal fer una aposta decidida per a la recuperació de l’estat social, especialment en educació, sanitat i pensions”. El segon punt és la menció a la “voluntat inequívoca de lluita contra la corrupció.” El tercer diu que “el procés de transició democràtica no quedaria en cap cas supeditat a la vigència jurídica o eventuals impugnacions” i que caldrà exercir “actes de sobirania necessaris per a construir el nou país.” I el quart, que indica que l’elaboració de la constitució es farà “mitjançant un mecanisme participatiu (…) a través d’un procés constituent obert en què hi tinguin participació directa els ciutadans (Convenció Constitucional Catalana) i supeditat a un referèndum posterior.”

Les paraules… i els fets

Crida l’atenció que quan el full de ruta proclama “una aposta decidida per a la recuperació de l’estat social”, el conseller de Salut, Boí Ruiz, amb el suport de Mas i saltant-se els acords del Parlament, posi en marxa els plans privatitzadors del Consorci Sanitari de Lleida i la venda de dades sanitàries. Si “l’eix nacional i social són indestriables” què hi fa el representant de la sanitat privada al front de la Conselleria? On és el pla de mesures d’emergència social davant els desnonaments, l’atur massiu i la pobresa?

Quan el full de ruta menciona la “voluntat inequívoca de lluita contra la corrupció”, es just quan es desvetllen nous pagaments sense justificar a les esposes d’Oriol Pujol i de Madí, col·laborador de Mas fins 2010. Qui pot creure que CDC, amb la seu embargada pel cas Palau, combatrà la corrupció?

La referència a “un procés constituent obert” amb la “participació directa dels ciutadans” és una fórmula mediàtica que pot servir per justificar una participació popular formal en un procés controlat des de dalt. De fet, ara mateix el dubte és si Mas convocarà les eleccions del 27-S.

El full de ruta parla d’una “declaració sobiranista” i d’actes de sobirania, però descarta en canvi una declaració unilateral d’independència (DUI). Si Artur Mas va ser incapaç de plantar cara al Tribunal Constitucional el 9-N, ho farà ara per proclamar la independència? I si l’Estat intervé la Generalitat i posa els Mossos sota el seu control, el Parlament i el govern de la Generalitat, es limitaran a protestar?

El joc de Podem i l’ambigüitat d’ICV

Podem inicialment defensava el dret a decidir del poble català però ja fa temps que hi ha renunciat i ara es nega a acceptar un referèndum d’autodeterminació. Per a Podem el destí dels catalans no es decideix a Catalunya sinó en un àmbit estatal, juntament amb molts altres temes. El 27-S no estaria en joc el futur nacional de Catalunya sinó només la política social de la Generalitat. Podem s’escuda en la legítima indignació popular que provoca la política antisocial de Mas per camuflar la seva negativa a l’exercici del dret a decidir.

Amb aquesta postura de Podem, encara s’entén menys que el rebuig d’Iniciativa (ICV)al full de ruta de CDC-ERC sigui en nom d’un referèndum pactat amb l’Estat que mai arribarà. Paradoxalment, ICV proposa un “Pacte per la Democràcia” el primer punt del qual és no donar suport a cap partit estatal contrari a la consulta catalana. El segon és obrir un procés constituent després del 27-S (i de les generals espanyoles). El tercer, l’aplicació d’ un “pla de rescat social”.

La responsabilitat de la CUP

En aquestes circumstàncies, la CUP pot jugar un paper important per fer avançar el moviment i per deixar en evidència les inconseqüències i la hipocresia d’uns i altres.

El “document de bases” aprovat pel Consell Polític Nacional de la CUP permet treballar en aquest sentit. El text defineix les eleccions del 27-S com a “plebiscitàries i constituents”, de manera que “guanyi o no guanyi la independència (…) la majoria social i política d’aquest país ha de convocar-se a un procés constituent sobirà sobre les principals qüestions socials, econòmiques, institucionals, ecològiques i democràtiques.”

El document de la CUP estableix una proposta tàctica amb dues vies diferenciades, no subordinades una a l’altra: la de la “sobirania formal” i la de l’obertura d’un procés constituent unilateral i popular, independent de la consecució o no de la independència. Juntament amb això, la CUP planteja l’aplicació “sense demora” d’un “pla d’emergència social” sense el qual “no hi ha recorregut creïble possible ni per al procés sobiranista, ni en el camí de la independència, ni en l’obertura d’un procés constituent”.

Com a part que som de l’espai “Per la Ruptura” (que articula amb la CUP la candidatura de l’esquerra rupturista i constituent per al 27-S) veiem positivament el document de bases; creiem que la CUP, davant CDC i ERC, ha d’estar disposada a tota unitat d’acció que signifiqui un pas real del moviment sobiranista però sense cobrir mai cap maniobra per a travar el camí a la República catalana. També pensem que és important l’exigència a ERC d’un compromís per un procés constituent unilateral i per aplicar un pla urgent d’emergència social. Forces com ICV i Podem, que es manifesten contra la política antisocial de Mas i per un procés constituent també han de respondre a aquest emplaçament.

Hi ha un aspecte, però, que trobem a faltar en la política de la CUP, que és la cerca permanent d’aliances amb les treballadores i pobles de l’estat. Desprès de tot, la lluita per la República catalana és la contribució del poble català a la lluita compartida front al règim monàrquic i base per a unes relacions solidàries entre pobles lliures i iguals.

Quant a nosaltres, lluitem arreu de l’estat perquè l’autodeterminació catalana sigui una reivindicació de la classe treballadora i perquè en un futur la República catalana sigui part d’una confederació de pobles lliures que tingui per bandera la lluita per una Europa dels treballadors i dels pobles.