Primeres lliçons de Grècia

La signatura del tercer memoràndum pel govern de Syriza, el primer govern d’una força d’esquerres a Europa després de la crisi capitalista, obre un debat de gran importància per a la lluita dels treballadors arreu d’Europa.

El poble treballador grec ha demostrat la seva combativitat, esperit de sacrifici i de lluita. Han dit diverses vegades NO a la política, a les contrareformes i a l’espiral de pobresa i destrucció de tot un país. No obstant això, segons l’exministre Varoufakis, després de mesos d’interminables “negociacions” amb les institucions de la UE, ha escoltat: Tens raó, però et destruirem.

Convocat el referèndum sobre el dictat de la UE, la combativitat, l’autoorganització i la mobilització han infligit una derrota política sense precedents a la Troika de Merkel, Hollande, Renzi i Rajoy. El NO derrota el xantatge terrorista de l’imperialisme, que va tancar completament el “finançament” dels bancs grecs, causant el seu tancament per sembrar l’ambient i que els partits del SI i els mitjans repetissin sense parar: “o nosaltres o l’abisme”.

Tanmateix, com si fos obra d’un mag davant dels ulls de l’assistència, el NO esdevé SÍ. I, per si fos poc, tan gran és l’obra de màgia que fa aparèixer un SÍ encara més rotund que el rebutjat de forma peremptòria per tot un poble. Una pregunta ronda el cap de tots els activistes, no només a Grècia, sinó a tot Europa: com és possible que, després de les inequívoques demostracions de voluntat de la majoria explotada d’un poble, s’imposin atacs als treballadors i pensionistes encara més profunds? Per què Syriza, de la promesa d’anul·lar el memoràndum, es converteix en un instrument d’aplicació de les mesures d’austeritat, quan va ser escollit per fer justament el contrari?

A l’Estat espanyol, la nota oficial de Podem quan Tsipras convoca el Referèndum, ens explica la transcendència dels esdeveniments: “Davant l’ultimàtum i el xantatge dels creditors, el govern grec ha reaccionat de manera exemplar: donant-li la paraula a la ciutadania perquè decideixi de manera democràtica i sobirana el seu propi futur”. [1] (negreta nostra)

Segons Podem, en una actitud exemplar, el govern Tsipras convoca el poble per decidir sobre el seu futur, donant-li la paraula. Però, quan el poble parla, què diu Syriza i Podem? Després de la votació del dictat alemany al parlament grec, el secretari polític de Podem, Errejón, declara: “… és l’acord possible davant la intransigència dels líders europeus, la millor solució assolible…” Llavors? “Nosaltres donaríem suport el que doni suport al Parlament grec…”. [2]

Podem i Syriza afegeixen una pregunta que no era a la papereta: “l’acord possible”. Però aquesta pregunta no va ser plebiscitària. Els grecs podrien votar si o no a l’ultimàtum. La paradoxa va més enllà de l’acceptació de l’ultimàtum imperialista, el que inquieta els qui volen pensar és: per què els defensors a ultrança de la democràcia, els que es diuen artífexs de la “nova política”, del respecte a la decisió de la “ciutadania” són els primers a desconèixer el resultat inqüestionable, no només d’un Referèndum convocat in extremis, a més d’unes eleccions, del seu programa i de les manifestacions i vagues?

Comencem pels fets, estàvem davant de dues intransigències: davant la intransigència de la Troika i la intransigència del poble grec que ha contestat NO innombrables vegades. I Syriza (a més de Podem) va optar sense miraments per la intransigència de l’imperialisme.

La lluita dels treballadors grecs mereix tota la nostra solidaritat i és, igualment, una font important d’aprenentatge per a tots els treballadors europeus. Què ens pot dir el que ha passat a Grècia de cara a les pròximes eleccions a l’Estat espanyol?

Per sostenir el NO, Tsipras hauria d’anar a per als bancs grecs

Ens trobem a l’Estat espanyol, davant el mateix dilema que va estar plantejat a Grècia. És possible canviar l’espiral d’atacs a les condicions d’existència dels treballadors respectant els marcs de les institucions de l’Estat espanyol i de la UE, a partir del que va passar a Grècia?

A l’Estat espanyol, la reforma de la llei de règim local imposa un ferri control dels pressupostos municipals pel ministeri d’Hisenda, i Rajoy el dia anterior a la presa de possessió ja va amenaçar: que ningú es passi en el control del dèficit! En cas de recuperació d’un servei, si hi ha ruptura de la concessió, s’hauria de pagar una indemnització augmentant el deute públic; o sigui, que l’empresari que gestiona el servei guanya sempre, si li mantenen la concessió i si li treuen.

Perquè la població recuperi els serveis públics sense que això signifiqui augmentar el deute, cal saltar la “legalitat del PP”, o els empresaris seguiran sortint-se amb la seva. El mateix problema l’ha enfrontat Tsipras.

Les mesures exigides per la Troika en aquest tercer “rescat”, la rebaixa dels salaris, pensions, retallades i un llarg etc., no té cap altre objectiu que el de rescatar la banca grega. És que el 90% dels monumentals 82 mil milions d’€ dels fons de rescat s’utilitzaran per recapitalitzar els bancs del sector privat grec en crisi.

El capital financer grec i espanyol, per trapichar amb l’euro estan disposats a lliurar als treballadors i a tot un país com carn de canó, sempre que romangui valent-se de l’euro per als seus negocis. Aquesta va ser la frontera marcada per la “negociació” del govern Tsipras d’acord amb els límits imposats per la burgesia grega.

Després de l’ultimàtum d’Alemanya i el resultat del Referèndum, no restava altra sortida per preservar mínimament els interessos dels treballadors que la ruptura amb l’euro. I afegim, per trencar amb l’euro i no descarregar aquesta ruptura a l’esquena dels treballadors, els bancs grecs han de ser expropiats. Per trencar amb l’euro, Tsipras en primer lloc hauria de trencar i atacar els interessos de la covarda burgesia grega els interessos està lligat a l’imperialisme alemany i francès i saltar pels aires els tractats de la UE que impedeix la nacionalització dels bancs.

El canvi i les institucions

Les contrareformes laborals, les retallades i una infinitat de mesures que van portar l’espiral de pobresa i pèrdua de conquestes, en definitiva, el nou estàndard d’explotació que el capital financer vol imposar als treballadors europeus, és aplicat a l’uníson pels governs i per l’instrument creat pel capital financer a fi de dur-ho a terme: la UE.

La primera i fonamental discussió que es planteja: és possible trencar la política d’austeritat a l’interior de la UE? En el cap de tots els activistes, el centre del problema està en com “rescatar”

les conquestes de l’Estat de benestar. Ocorre que l’Estat de benestar no és una “característica del capitalisme europeu”, aquest va ser un parèntesi històric que ara el capital avança per liquidar. Atès que la competència internacional entre el capital financer té una sola regla: l’augment dels guanys.

Quan el ministre de finances d’Alemanya, Schauble, afirma que els compromisos assumits per “Grècia” amb la UE no poden dependre dels governs de torn, indica, per descomptat, el sentit i el caràcter de la lluita en curs. Per al capital financer europeu l’ajust estructural és innegociable.

Quan “l’hora del canvi” es resumeix pel que fa al marc “legal” de les institucions vigents, el canvi es resumirà a suavitzar, o en el cas grec, a aplicar l’ajust exigit pel capital financer europeu.

És que per més que s’intenti, no es poden negar els interessos de classe i el “marc legal” de les institucions, sigui de l’Estat o de la UE.

L’esquerra grega en les pròximes eleccions

El següent 20 de setembre se celebraran eleccions generals a Grècia. Aquestes eleccions es produeixen tan sols uns mesos després de l’elecció de Syriza com a partit del govern. En aquest temps, Tsipras ha aconseguit el que ni Nova Democràcia (equivalent al PP grec) ni el PASOK (equivalent al PSOE) van aconseguir aprovar el tercer memoràndum de retallades i privatitzacions.

La seva intenció avançant les eleccions és donar legitimitat al nou govern perquè pugui garantir l’aplicació del tercer memoràndum, davant l’esclat del grup parlamentari de Syriza. És a dir, no serà un govern per trencar amb l’austeritat sinó per aplicar-la.

Per això, Tsipras convoca les eleccions abans que els efectes de les mesures del tercer memoràndum siguin sentides per la majoria de la població, que ha votat rotundament pel NO.

Quan escrivíem aquestes línies, el quadre electoral no estava definit, però, segons les enquestes (que no són molt de fiar), Syriza i Nova Democràcia estaven virtualment empatats.

L’escissió de Syriza, ara constituït com un nou partit anomenat Unitat Popular, es presenta a les eleccions defensant la cancel·lació del memoràndum i la sortida de l’euro, però es queden a mig camí en el seu programa. No defensen la sortida de la UE ni mesures anticapitalistes, de manera que difícilment podran plantar cara als plans de l’imperialisme europeu.

També es presenten altres organitzacions que defensen amb claredat la sortida de la UE i l’Euro, prenent mesures anticapitalistes que serveixin per millorar la vida dels treballadors i el poble, com Antarsya i l’OKDE. Antarsya, un front de diverses organitzacions, ha jugat un paper molt important en el referèndum constituint comitès unitaris pel NO, es va reunir amb Unitat Popular per a una possible cooperació electoral, però l’acord no va arribar a bon port.

També es presentarà el KKE (Partit comunista), que naufraga en una qüestió clau en negar-se a defensar la sortida de la UE, va defensar l’abstenció en el referèndum i també es nega a realitzar qualsevol col·laboració de lluita amb altres forces d’esquerres.

La tendència actual és que el govern que sortirà de les urnes, independent de la seva base parlamentària, serà el govern que apliqui les mesures del memoràndum. La classe treballadora haurà de derrotar el nou memoràndum valent-se de les seves lluites i organització. Per això cal la construcció de comitès unitaris per a la lluita que congregui totes les forces disposades a impedir l’aplicació de les mesures. Coherent amb això creiem que caldria votar en les organitzacions que plantegen clarament la necessitat de la ruptura amb l’euro i la UE.

[1]http://podemos.info/comunicado-de-podemos-ante-la-gravedad-de-la-situacion-que-vive-grecia/ [2]http://www.eldiario.es/politica/Podemos-respalda-Tsipras-Apoyamos-Parlamento_0_409809150.html