LGBTI | Opressió LGBTI i classe

Comparteix-ho

Isabel Ángeles Vargas i Marina G. Morante

Aquest article s’emmarca en una campanya que estem desenvolupant des de Corrent Roig. Entenem que és tasca de tots i totes les revolucionàries lluitar contra tot tipus d’opressió. 

Part I

L’origen de lopressió LGBTI

Els estudis del desenvolupament de les societats humanes des d’una òptica materialista, encapçalats per F. Engels amb la seva obra “L’origen de la família, la propietat privada i l’Estat”, ens han demostrat que les rígides identitats i expressions de gènere i la normativització de l’heterosexualitat no és pas un fet natural sinó que han estat íntimament relacionades amb el desenvolupament històric dels mitjans de producció, per tant, amb una qüestió social.

Prèviament a la creació de les societats de classes, les societats s’organitzaven entorn la subsistència dels seus membres, amb mitjans de producció basats en la caça i la recol·lecció. Amb aquestes característiques materials, cap sector de la població podia apropiar-se de la producció per sotmetre-la a control privat. Amb el desenvolupament de noves eines i millores en les tècniques agrícoles, es van generar dinàmiques d’excés de producció que van permetre una acumulació primària.

La nova realitat requeria una estructura familiar i social que permetés seguir amb l’acumulació, consolidant nuclis de transmissió de l’herència i la propietat. Així doncs, era necessària la restricció del comportament sexual i les relacions de les dones per garantir successors i la transmissió de la riquesa. Aquesta relació va esdevenir l’inici de l’opressió de la dona i de la seva cosificació com a propietat.

Però l’inici de la societat de classes no només va suposar l’inici de l’opressió de la dona sinó també del col·lectiu LGBTI. La societat de classes, basada en la producció, i les seves estructures socials, va necessitar una ideologia que restringís tot allò que no s’ajustava a la norma, eliminant la diversitat de gènere i sexual o, en el millor dels casos, deixant-les en un segon lloc. La història, doncs, és una bona aliada contra l’opressió LGBTI, ja que no només ha demostrat que no és un fet “biològic” o natural sinó que també ha demostrat la connexió entre aquesta i el sorgiment de la societat desigual de classes.

Estudis posteriors han reafirmat aquesta anàlisi. L’antropòloga Margaret Mead (1973) va senyalar, després d’estudiar diverses cultures, que “la formació de la personalitat de cada sexe no fuig de la regla: és el producte d’una societat que cuida perquè cada generació s’adapti a les normes que ella imposi”.

Opressió LGBTI i capitalisme 

Com hem senyalat en l’apartat anterior, les falses creences com la LGTBIfòbia no estan sustentades en fets naturals o biològics com ens intenten fer creure, sinó que troben la seva arrel en les condicions materials de cada moment històric.

Les Revolucions burgeses van donar lloc al model de producció capitalista, un model assentat sobre l’explotació, on la burgesia extreu plusvàlua de la classe treballadora. L’explotació és un saqueig, un robatori encobert, és per això que diem que és una anomalia, ja que no s’assenta sobre unes bases socials sensates i lògiques. Justament per aquest motiu, el capitalisme necessita ideologies que justifiquin aquesta anomalia, anomenada explotació, de cara a tots els sectors oprimits i explotats.

La revolució industrial no només va estar marcada per la introducció de la maquinària i de grans sectors de treballadors a les fàbriques, sinó que també va arrossegar en massa a les dones i va deixar de focalitzar la producció en la família per fer-ho a l’esfera pública. Aquest fenomen lluny de potenciar la independència de les dones i dels sectors LGTBI va servir per agreujar l’explotació. El capitalisme va endinsar-se en les opressions ja existents per posar-les al seu servei: per extreure encara més riquesa de la classe explotada.

A més, la família, com a model de monogàmia i heterosexual en el capitalisme, també va seguir jugant una funció sociològica i econòmica de l’esfera privada. Es presenta, doncs, com una incubadora que perpetua els rols sexuals i de gènere rígids, entenent a la figura masculina com el sostén intel·ligent i forta, i la femenina com les encarregades principals de la tasca de criança i cures. Les identitats LGBTI són un desafiament obert a aquesta norma ideològica.

La condició LGTBI ha evolucionat en el capitalisme, ha passat de formar part d’un “pecat contra natura” a ser una malaltia mental. De fet, el primer estudi de Havelock Ellis en 1897 plantejava que no havien de ser castigades sinó tractades mèdicament. Al llarg del segle XIX també es van desenvolupar idees sobre com era una tipologia de bogeria que consistia a adoptar rols inversos.

Així doncs, l’opressió al col·lectiu LGTBI està íntimament lligada amb l’explotació més enllà de la dependència de la família nuclear, ja que malgrat ser conceptes diferents, ambdós serveixen per a uns mateixos propòsits: incrementar l’explotació i, per tant, la plusvàlua, i fomentar les divisions entre la classe treballadora, a més de controlar els nostres comportaments. Així doncs, malgrat que el grau d’opressió també depèn del grau de resistència que s’hi oposa i que, per tant, la lluita serveix, no és possible aconseguir la completa emancipació del col·lectiu LGTBI dins del marc del capitalisme i de la propietat privada.

Només podem aconseguir la llibertat sexual i de gènere en un món sostingut per unes altres bases materials

Com hem pogut veure, l’opressió al col·lectiu LGTBI també resta lligada a l’explotació i a la propietat privada. Aquest fet és de summa importància, no només per veure el caràcter antinatural de l’opressió sinó per la importància de lluitar per un altre món amb unes altres bases materials, basades en l’equitat, on es puguin desenvolupar totes les diverses orientacions sexuals i identitats de gènere lliurement.

La Revolució Russa va marcar el camí d’aquesta tasca. Malgrat que el debat es va iniciar el 1903 en la discussió de l’esbós del Codi Penal sota l’ordre tsarista, no va ser fins després de la Revolució d’Octubre que l’homosexualitat va ser legalitzada a l’URSS, mitjançant la liquidació de l’antic Codi Penal i les institucions burgeses al servei de la propietat privada. Així doncs, la URSS va avançar-se més de 50 anys a la resta de països del món.  Anys després, però, amb la degeneració de l’URSS sota el mandat de Iosif Stalin, l’homosexualitat va tornar a prohibir-se amb fins a cinc anys de treballs forçats el 1933.

Com senyala Sherry Wolf a la seva obra “Sexuality and Socialism”, només podem conquerir una sexualitat i identitat completament alliberada en una societat on no existeixi opressió ni explotació.

Publicat a Articles, Dones, Immigrants, LGBTI, Teoria