Escrit el 6 d’octubre del 2016 per la Marina MoranteNomés començar el nou curs, el Parlament grec ha aprovat amb 152 vots a favor i 141 en contra l’anomenada llei “òmnibus”, que consisteix en la privatització de la companyia d’aigües d’Atenes, de la Tessalònica, de la corporació pública d’electricitat, de la indústria de vehicles grega i del Metro d’Atenes.

Com en el cas dels aeroports, les autopistes i els ports, aquestes companyies públiques passaran a formar part del “superfons de privatitzacions”; fons que aglutina totes les companyies públiques susceptibles a ser privatitzades.

Aquesta llei, que se suma al conjunt de mesures de guerra contra la classe treballadora grega, funcionarà com a “xec” per desbloquejar la segona part del rescat que es “donarà” a Grècia, valorat en 2.800 milions d’euros. Però, tal com vam veure amb els 7.500 milions d’euros que la Troika va desbloquejar el passat mes de maig, aquests 2.800 milions d’euros hauran d’anar directament a pagar el deute.

Syriza, una altra història més de traïció

La política de Syriza segueix obeint els mandats de la Troika i del deute, traint així la voluntat popular que va quedar demostrada en el referèndum i en les 13 vagues que hi va haver durant el curs passat. El mateix Tsipras va declarar anys enrere, quan el PASOK i Nova Democràcia van posar damunt de la taula les privatitzacions, que aquestes mateixes eren comparables amb la dictadura de Pinochet.

Malgrat el suport inicial que va rebre, la classe treballadora grega ja té clar que “els han traït” i que “l’experiment de Tsipras és comparable al procés amb Podem”, ens comentaven dues dones a la Plaça Recuperada d’Exarchia, afegint que “havien lluitat braç a braç amb membres de Syriza contra les privatitzacions, va ser un cop molt dur”.

Sembla que els anhels de canvi a Grècia i a Europa “des de dins” han xocat bruscament amb la realitat, que ens demostra que l’única sortida per a la classe treballadora grega -i del sud d’Europa en general- continua sent la lluita contra el pagament del deute i les imposicions de la Troika.

L’única sortida: la lluita

Sí que hi ha sortida, però cal construir-la. Les vagues generals gregues marquen el camí contra les privatitzacions i els plans d’austeritat. No hem de donar treva al govern de Tsipras i cal organitzar un pla de lluita nacional unificat, proposant una alternativa classista i independent per a la crisi econòmica i social que travessa Grècia.

Així mateix, no podem oblidar la solidaritat amb la classe treballadora grega i hem d’escoltar els consells dels nostres companys: per molt bones que siguin les intencions, un programa polític que no tingui com a punt principal la lluita, el no-pagament del deute, la derogació de la reforma laboral i revertir les privatitzacions, està condemnat a acceptar les mesures salvatges de la Troika. Una sortida per a la classe treballadora va més enllà de la formació d’un govern aparentment “d’esquerres” o de dretes.

[vsw id=”QlG7KTt1CMU” source=”youtube” width=”425″ height=”344″ autoplay=”yes”]