Una manifestació multitudinària, convocada per “Casa Nostra, Casa Vostra” amb el suport de més de 200 entitats i organitzacions, ha marxat des de la plaça Urquinaona fins a la Barceloneta, davant el mar en el qual només l’any passat van morir ofegades més de 5.000 persones tractant de buscar refugi a Europa.
Els manifestants hem denunciat la política criminal de la UE, que tanca les fronteres als refugiats i que ni tan sols és capaç de complir els compromisos que va adoptar fa un any i mig, encara que estiguessin tan allunyats de les demandes de refugi. Van dir que acollirien 125.000 persones entre 25 països. A hores d’ara, els acollits no arriben a 12.000, mentre 55.000 refugiats sobreviuen a Grècia en condicions infrahumanes i sense esperança.
Hem denunciat l’actuació vergonyosa i criminal del govern Rajoy, que s’havia compromès a acollir 17.000 persones i només n’ha acollit 744.
També hem denunciat la hipocresia del govern de la Generalitat, que s’omple la boca amb declaracions buides (“Catalunya està compromesa amb l’acollida”), però no fa res al·legant manca de competències i limitant-se a criticar el govern de Rajoy perquè “no els hi deixa acollir”. No en va, el periodista Jordi Èvole els hi va dir durant el macroconcert solidari que “el problema no és de competències sinó d’incompetència”. I de submissió i covardia, afegim nosaltres, perquè per acollir cal desobeir.
I succeeix quelcom molt semblant amb l’Alcaldessa Colau, que atorga a Barcelona el títol de “ciutat refugi” i predica arreu la solidaritat i la defensa dels drets humans, però no fa res per desafiar l’Estat i la UE i acollir els refugiats, al·legant -igual que el govern de la Generalitat- manca de competències.
El sentit de la manifestació ha estat molt clar: denúncia de la UE i de Rajoy i exigència clara al govern de la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona: “Volem fets, no paraules: desobeir i acollir”.
Per això costa d’entendre que la consellera Munté i Ada Colau hagin volgut apropiar-se de la manifestació i s’hagin tret de sobre tota responsabilitat. I tampoc s’entén que l’ANC i Òmnium justifiquin la inacció covarda del govern de la Generalitat i es quedin tan amples dient que “amb la independència acollirem”. I mentrestant?
Corrent Roig demanem “desobeir per acollir” i juntament amb aquesta exigència humanitària bàsica, volem deixar constància que aquesta batalla va associada a la continuïtat de la lluita contra la dictadura sanguinària d’Al Assad, la gran responsable de la massacre del poble sirià i de l’allau dramàtic de refugiats, quelcom que el feixisme jihadista d’Estat Islàmic mai ens ha de fer oblidar. De la mateixa manera que no podem oblidar les responsabilitats de la UE en la continuïtat de la dictadura d’Al Assad.
18 de febrer de 2017
