Per Felipe Alegría
Després del desastre de Tsipras (executor del saqueig de Grècia per la Troika), la majoria de l’esquerra -en els vells i els nous partits reformistes-, té ja un nou heroi: Jeremy Corbyn, el líder laborista britànic.
Corbyn ha estat el gran triomfador de les eleccions del 9 de juny i és un sòlid aspirant a presidir el govern britànic en un període breu de temps, després de la humiliant derrota de Theresa May.
Corbyn havia estat desnonat per la dreta laborista, la premsa britànica i les enquestes. Però, contra tot pronòstic, ha obtingut un gran triomf, protagonitzant mítings multitudinaris, recuperant una part important del vot obrer i arrossegant a la majoria de la joventut britànica, que veu en ell l’esperança d’un canvi real en les seves vides.
El programa laborista
El manifest laborista, For the Many, Not the Few, planteja l’eliminació del “contracte zero hores” (el contracte precari britànic), la pujada del salari mínim, matrícules universitàries gratuïtes, un fort augment de la inversió en educació, sanitat i atenció social, reversió de les privatitzacions del Sistema de Salut i la construcció de 100.000 habitatges socials. Promet així mateix derogar l’última reforma sindical (però no les lleis antisindicals de Thatcher). I també algunes nacionalitzacions: ferrocarrils (procés que duraria dècades, segons vinguessin les concessions), servei postal, aigua i parts del mercat energètic (tot amb la seva deguda indemnització). Les mesures es finançarien mitjançant un fort augment dels impostos a les empreses i al 5% de la població més rica.
Si s’apliquessin aquestes promeses, millorarien sens dubte la vida de la gent. La pregunta és si és viable aquest programa.
És viable el programa de Corbyn?
Ens preguntem per què no toca la propietat dels bancs i de les grans empreses, ni qüestiona el règim polític i les seves institucions bàsiques. És a dir, deixa intactes, en mans dels bancs, la City i els grans capitalistes, els ressorts fonamentals, econòmics i estatals. Sent així, no només trobarà enormes dificultats per materialitzar les seves promeses, sinó que inclús si ho aconseguís parcialment, fruit de la mobilització social, seria una cosa transitòria. Les conquestes de l’Estat del Benestar després de la Segona Guerra Mundial es deuen a la por de la burgesia a la revolució social. No hi hauria manera de recuperar-les de veritat, i a estendre-les, sense expropiar al capital i assumir el poder per la classe treballadora.
Buscant l’impossible “el capitalisme de rostre humà”
Corbyn assumeix els pactes i compromisos internacionals del capitalisme anglès (OTAN, desplegament militar al món) i manté l’armament nuclear. Pel que fa a la UE, busca un arranjament amigable del capitalisme britànic i l’alemany dins el mercat únic i la unió duanera.
Aliats de la burocràcia sindical, Corbyn i el seu equip formen part de l’aparell laborista des de fa molts anys. Després de la seva elecció, s’ha negat a trencar amb l’ala dreta blairista i ara s’hi vol reconciliar. Fa pocs mesos va avalar que alcaldes i regidors laboristes assumissin els “pressupostos legals”, amb noves retallades en uns serveis municipals superdeteriorats.
Estem davant la recerca d’un impossible “capitalisme de rostre humà” en un país imperialista. L’entronització de Corbyn per la major part de l’esquerra (inclosa l’extrema esquerra) és la confirmació que han abandonat la perspectiva revolucionària i s’han convertit en l’ala esquerra de la democràcia burgesa, de la “democràcia dels rics”. Per la nostra banda, en el centenari de la revolució russa, seguim pensant que sense expropiar el gran capital i construir un règim de democràcia obrera, no hi ha sortida per a la humanitat. Per això lluitem per construir un partit i una Internacional revolucionaris
