Per Lucía HerreraDaniel Ruiz és treballador petrolier i militant del *PSTU (Partit Socialista dels Treballadors Unificat), i està detingut en el penal de Marcos Paz des del 12 de setembre passat, en el marc de la persecució judicial als i les manifestants de la protesta contra la Reforma Provisional del 18 de desembre de 2017. Resum Llatinoamericà va conversar amb ell via telefònica, per a conèixer de primera mà la situació en la qual es troba.Resum Llatinoamericà: Explica’ns breument en què consistia la teva rutina de treball diàriaDaniel Ruiz:

“Jo treballava en l’equip de torres, en la perforació, terminació i reparació de pous petroliers. El nostre diagrama era de sis dies de treball per tres de festa. Les jornades eren de 12 hores en la boca de pou més les hores de viatge, perquè els jaciments estan a 20 o 30 quilòmetres de la ciutat de Comodoro Rivadavia. Teníem entre una i tres hores de viatge. Aquesta era la nostra rutina, generalment entre anar i tornar ens porta 15 hores, i això durant sis dies seguits. A més rotàvem sis dies de dia i sis de nit, i es treballa així tot l’any. Fins al dia d’avui, fins i tot el 1r de Maig es treballa en els pous petroliers.”

RL: Com vas viure aquell 18 de desembre… perquè vas ser a la plaça dels Dos Congressos?

DR: “Vam ser per un motiu fonamental que és la pèrdua de conquestes dels treballadors jubilats. En l’equip de torres fem un treball d’alt risc on hi ha molts accidents, es treballa amb maquinària pesada, això significa des d’amputacions fins a morts en els jaciments. L’ensenyament dels més vells als més joves perquè no es danyin per a nosaltres és una cosa fonamental. Fa poc vam obrir un centre de jubilats i li vam posar de nom “10 de juny”, que és el dia de fundació del nostre sindicat i és una forma de reivindicar-los a ells perquè són els qui ens han ensenyat tot, no únicament a treballar i a cuidar-nos sinó a militar en el gremial. Llavors estar aquí [el 18 de desembre en la plaça dels Dos Congressos] era un compromís al qual no podíem faltar. A més, a causa de la crisi econòmica i la baixada del preu del barril de petroli, el govern nacional va implementar jubilacions anticipades. Hi havia centenars de companys dels jaciments de Comodoro que s’estaven jubilant i amb aquesta llei que s’estava discutint  perdrien encara més ingressos. Per a mi va ser un orgull estar aquí al costat de milers de treballadors, al costat del poble que va sortir a manifestar-se en defensa dels jubilats. Era on calia estar. No vam poder frenar la reforma provisional però va quedar plantejat el reclam genuí del poble de punta a punta del país repudiant la nova llei. Ara hem d’organitzar-nos per a poder derogar-la i donar-li una reparació històrica a tots els treballadors jubilats. “

RL: A tu et detenen diversos mesos després d’aquests fets, el 12 de setembre. Com va ser aquest moment, què vas pensar?

DR: “A partir del 18 de desembre es va iniciar una campanya de demonització dels treballadors que havíem participat de la mobilització, en comptes de posar l’accent en la brutal repressió i l’abús de part de les forces policials que van ferir a molts companys. Van atropellar amb una moto a un manifestant, altres cinc van perdre l’ull. Però el govern, l’Estat, el poder Judicial, van començar a perseguir-nos i demonitzar-nos, com en el cas de Arakaki, Ponce, i Sebastián Romero. El 12 de setembre jo estava participant en diverses reunions pel G20 i una jornada de defensa dels treballadors de la Drassana Riu Santiago, quan vaig ser detingut. Des d’aquest moment jo vaig saber que això formava part la judicialització de la protesta social, per atemorir-nos, per a donar-li un missatge a tots els treballadors i els pobres que el que surti a manifestar-se pot ser detingut. Aquest govern beneficia als empresaris i castiga als més pobres, als jubilats, als quals no tenen treball i als quals treballen també. En aquest moment vaig pensar en tot això i sempre vaig confiar en la lluita dels treballadors que en cap moment van deixar de sortir al carrer. Confio en això i en què podrem revertir aquesta situació.”

RL: Des d’aquesta situació en la qual estàs ara, quin missatge li donaries a aquests treballadors i treballadores, al poble, a la militància?

DR: “En aquest moment en el qual els treballadors estan cada cop passant més gana, alhora que augmenta la persecució d’aquest govern a tots els que s’oposen a les seves polítiques crec que l’únic camí que ens queda és reafirmar la unitat, enfrontar units aquestes polítiques i revertir-les en benefici dels treballadors. Jo com a treballador petrolier sé que si la indústria del petroli fos estatal, podríem no només proveir de gas, petroli i combustible a tota la nació sinó generar milers de llocs de treball i amb això reduir la pobresa que està afectant tant el nostre país. Aquí només s’ha beneficiat a un sector. [L’ex ministre d’Energia Juan José] Aranguren quan va assumir va derogar 22 articles de la Llei d’Autoproveïment Energètic possibilitant la importació de combustible en benefici de la multinacional Shell i en menyspreu de la producció dels jaciments de Chubut, Santa Cruz, i del nord del país. Aquí està el potencial de generar llocs de treball, generar desenvolupament de les economies regionals i per tant el benestar de tot el nostre poble. L’única manera de revertir-ho és construint la unitat, plantejar polítiques en benefici de tots els treballadors, de reparació històrica als jubilats, d’obres públiques, d’atenció als treballadors desocupats. Només així podrem tirar endavant.
Sobre la situació legal de Ruiz
De tots els processaments pels fets del 18 de desembre, Daniel Ruiz és l’únic que continua complint presó preventiva. Se li han denegat totes les comandes d’excarceració presentats tant al jutge Torres, responsable de l’etapa d’instrucció, com al Tribunal Oral Federal que entén en el judici oral. El seu expedient està elevat a judici, però sense data encara. La seva defensa defensa presentarà un recurs a Cassació, intentant aconseguir el seu  alliberament.

L’única “prova” en contra seva és un vídeo on li ho veu llançant pirotècnia cap amunt, qüestió que no implica cap delicte en si, i que a més està emmarcat en un context on ell exercia el dret constitucional a la protesta, explica el seu advocat Martín Alderete. “Se l’acusa de ‘intimidació pública´, la qual cosa és un terme d’interpretació molt subjectiva, i que encara si fos condemnat per això, fetes les penes previstes i que Ruiz no té antecedents, podria tenir una condemna en suspens, per tant estar en llibertat. És clar que hi ha un acarnissament amb ell”, afirma l’advocat.