La població de la regió del Rif (nord del Marroc) ha estat protagonista en els darrers mesos, concretament des d’octubre de l’any passat, d’un moviment continuat de protestes que demostren un cop més l’autoritarisme, la misèria i el caos social que afecten el país del Magreb.
Les principals reivindicacions dels manifestants són l’accés a un sistema públic de salut, la construcció d’escoles, universitats i hospitals, la creació de llocs de treball dignes, així com la fi de la corrupció a l’Estat i la retirada de les forces repressives del règim que terroritzen els rifenys des de fa dècades.
A aquestes demandes s’afegeix l’exigència de llibertat als i les detingudes en els darrers mesos que, segons els manifestants, ja superen la xifra de 85 persones des de l’inici de la crisi. Entre els detinguts es troba Nasser Zefzafi i Nawal Benaisa, dos dels líders de «Al Hirak al Shaabi» (moviment popular), el col·lectiu de base que convoca i organitza les manifestacions.
El moviment té un caràcter eminentment pacífic i els altercats generalment són ocasionats per les forces de seguretat que, seguint les ordres del govern de Rabat, reprimeixen durament les manifestacions disparant fins i tot amb munició real contra la multitud.
La solidaritat amb la lluita de la població del Rif és gran tant dins com fora del país. Recentment, va tenir lloc a Rabat una marxa, convocada per diferents partits polítics – des d’«islamistes moderats» fins a l’esquerra radical, que va reunir desenes de milers de persones expressant que un nombre cada vegada més gran de marroquins dóna suport a la lluita duta a terme en el nord del país.
Fins i tot partits que formen part de la coalició de govern van participar de la manifestació a Rabat, cosa que indica un cert descontrol en el si del mateix règim. A més, tant a l’Estat espanyol, com a Holanda i Bèlgica -països on hi ha importants comunitats marroquines i del Rif- han tingut lloc demostracions de solidaritat amb les protestes d’Alhucemas.
L’actual aixecament popular, que té un clar fil de continuïtat amb la Primavera Àrab marroquí i el moviment 20 de Febrer (20-F), es va originar a finals de l’any passat quan es va produir la mort del venedor de peix Mohcine Fikri, triturat per un camió de les escombraries després de tenir la seva mercaderia confiscada per un fiscal de l’Estat.
Durant la Primavera Àrab, quan va sorgir el moviment 20-F i el país va ser sacsejat per importants mobilitzacions, la regió rifenya va ser un dels principals focus de les protestes per millors condicions de vida i contra el centralisme monàrquic existent al Marroc. També en aquesta ocasió, els rifenys van ser víctimes d’una brutal repressió que va resultar en innombrables morts i ferits.
De fet, va ser just després d’un dels enfrontaments més violents entre la població del Rif i les forces de seguretat, en què desenes de persones van perdre la vida, que el rei Mohammad VI va donar inici a un procés de reformes constitucionals que van jugar un important paper en fer retrocedir la Primavera Àrab marroquí i reestabilizar al país. Així mateix, el paper del partit comunista i diferents sindicats, que van negociar amb la monarquia, va ser clau en aquest procés.
Creixement econòmic sense justícia social
Les condicions de vida dels marroquins, especialment de la classe treballadora i els sectors més desfavorits, s’han estat deteriorant gradualment, malgrat el moderat creixement econòmic experimentat pel país en els últims anys.
El Marroc s’ha convertit en una font de mà d’obra barata per a empreses multinacionals. El salari mig d’un obrer no especialitzat no arriba a un euro per hora, i això pràcticament no canvia en les diferents branques de l’economia. A més, la proximitat amb Europa i la recent millora de la xarxa de carreteres i trens són importants atractius en facilitar el transport de mercaderies al llarg del país i cap a Europa.
La històrica lluita per l’autodeterminació del Rif
D’altra banda, la lluita dels rifenys per la seva autodeterminació és històrica i té el seu origen en l’ocupació colonial del país per Espanya i França. Els anys 20, sota el lideratge d’Abd el-Krim, important referent polític a la regió fins avui en dia, el Rif va arribar a declarar-se independent, amb la creació de la República del Rif.
Francesos i espanyols van declarar la guerra immediatament després de proclamada la nova república, iniciant un conflicte que va durar més de 6 anys i va causar desenes de milers de morts i refugiats.
El govern marroquí acusa els manifestants de rebre suport de grups estrangers, fent ús de la mateixa retòrica utilitzada per governs com el d’Assad a Síria i Maduro a Veneçuela, que, per justificar la repressió, necessiten crear un enemic fictici extern per no haver de donar explicacions sobre les polítiques injustes i antisocials que implementen.
Des de Corrent Roig expressem el nostre suport a les protestes d’Alhucemas i fem nostres les reivindicacions del poble rifeny. Exigim l’immediat alliberament de les i els detinguts, defensem el seu total dret a l’autodeterminació i que el govern marroquí atengui totes les reivindicacions aixecades pels manifestants.
A més, defensem que els moviments socials -sindicats, partits polítics d’esquerra i altres col·lectius- organitzin la solidaritat amb el poble rifeny en lluita per dignitat, democràcia i justícia social.
