Andalusia | Frenem l’assetjament sexual a la universitat

Des de Corriente Roja, volem manifestar el nostre total rebuig a aquest fet i a qualsevol tipus d’abús i assetjament sexual o laboral que es dugui a terme en l’àmbit acadèmic i educatiu, i sobretot, denunciar i demanar responsabilitats a la direcció de la Universitat de Sevilla, que va consentir i va donar suport al catedràtic sense aplicar una mínima mesura cautelar contra ell.

Per això, reproduïm i donem suport a la declaració conjunta de la junta del PDI i el comitè d’empresa PDI laboral de la Universitat de Sevilla, condemnant els abusos soferts i l’actitud de la universitat en el procés.

Volem manifestar el nostre suport unànime a les tres companyes víctimes d’abús sexual a la nostra Universitat, la condemna més enèrgica contra els fets ocorreguts i les disculpes per no haver pogut evitar, tot i que des de l’acció sindical i part del PDI es va intentar, el patiment d’aquestes companyes de la Facultat de Ciències de l’Educació en aquests darrers anys. La seva valentia en denunciar els abusos i l’acció de la justícia, finalment ha servit per condemnar aquesta situació que mai hauria d’haver ocorregut en la nostra institució.

El catedràtic Santiago Romero ha estat condemnat penalment a 7 anys de presó i al pagament de 110.000 euros d’indemnització, amb la Universitat de Sevilla com a responsable civil subsidiària, per 3 abusos sexuals continuats i un delicte de danys psicològics. Des que les tres companyes PDI de la Facultat de Ciències de l’Educació (CCEE) van denunciar a finals del 2010 la situació d’assetjament laboral i sexual que estaven patint fins al dia de la notificació de la sentència condemnatòria (10 de gener de 2017), els tres equips de govern successius de la Universitat de Sevilla han respost de manera molt deficient. Per això, els òrgans de representació sindical de forma conjunta i amb una clara unitat d’acció sindical exigim responsabilitats a tots els gestors implicats de la nostra Universitat.

En primer lloc, no es va prendre cap mesura fins que es van convocar dues concentracions i es van fer públics diversos comunicats sindicals exigint mesures cautelars per evitar que continuessin els abusos a la nostra Universitat, protegint així a les denunciants i a altres persones que poguessin estar patint la mateixa situació. Després, quan es van prendre mesures cautelars no van ser les adequades, ja que no es va suspendre l’abusador de sou i feina (com es va exigir reiteradament des de les denunciants i els sindicats), i es va traslladar a les valentes companyes, víctimes dels abusos, a altres universitats. A més, se li va concedir un any sabàtic a l’abusador i es va dividir el Departament d’Educació Física i Esport (on es van produir els abusos) en dos subdepartaments (A i B), de manera que l’abusador va seguir mantenint la seva posició de poder i campant al seu aire per la nostra Universitat. Encara que van separar l’horari de classes de la companya víctima que va seguir treballant en la nostra Universitat i el de l’assetjador, en torn de matí i tarda, això no impedia, com va succeir a vegades, que poguessin trobar-se pels espais comuns de la Facultat.

Després de la sentència condemnatòria i a la vista dels danys ja causats a les víctimes entenem necessari que l’abusador sigui expulsat de la plantilla de PDI de la Universitat de Sevilla.

Des dels òrgans sindicals de representació de la plantilla exigim que la Universitat de Sevilla obri una investigació interna, que faci una comissió independent, per esbrinar què va fallar a l’hora de respondre a la denúncia de les companyes i per què es van produir els errors, perquè una vegada que es conegui exactament el que va passar, es depurin les responsabilitats polítiques pertinents i es prenguin les mesures de control intern necessàries perquè no torni a passar una cosa així a la nostra Universitat.

A més, el Rector ha de reconèixer públicament que els anteriors rectors entre 2010 i 2016 i els seus equips de Govern es van equivocar i no van actuar amb la deguda diligència i contundència.

D’altra banda, des de l’actual Deganat de la Facultat de CC.EE i des de l’actual direcció del Departament d’Educació Física i Esport no es va oferir el suport necessari a les víctimes i, fins i tot, es va promoure la defensa de l’abusador. Per això exigim al rector el cessament immediat del degà de la Facultat de CC.EE i del Director del departament. Lamentem, igualment, l’encobriment, el silenci i el suport que l’abusador ha estat rebent durant anys d’algun PDI de la seva Facultat, quan hi havia consciència de les seves pràctiques despòtiques i abusives. Així mateix, exigir responsabilitats al Director del Servei de Prevenció, perquè no recomanar l’aplicació de les mesures cautelars necessàries i que hagi hagut de ser una sentència judicial la que hagi propiciat l’adopció de mesures realment efectives.

Encara queda molt per avançar en la lluita contra l’assetjament a la nostra Universitat. En aquesta línia exigim que la Universitat faci un homenatge oficial a les tres companyes denunciants per la seva contribució a la igualtat i la lluita contra els abusos i per una Universitat més democràtica i justa. A més, cal modificar i millorar el protocol antiassetjament i el mecanisme de la seva aplicació per evitar, en el futur, una indeguda resposta davant de casos d’abús i assetjament laboral i sexual a la nostra Universitat.

En aquesta línia de lluita contra les injustícies a la nostra Universitat exigim al Rector que reintegri a la carrera de funcionària a la nostra Universitat a la professora Encarnació Santamaría, professora de la Facultat de Medicina, que va ser expulsada de la nostra Universitat i de la seva plaça de funcionària de forma totalment irregular, ara fa més de 9 anys, quan la professora es trobava afectada per una crisi d’ansietat i estrès, resultat de l’ambient en el seu lloc de treball. No es va trigar a expulsar-la de la institució i de la seva condició de funcionària per una Resolució Rectoral signada de forma precipitada (72 hores després que la professora demanés un canvi de plaça), i sense raó fundada alguna, com així s’ha demostrat en la informació jurídica que l’afectada, amb el suport de la Junta de Personal, ha presentat a l’actual rector. No obstant això, l’abusador Romero no se li van aplicar mesures cautelars contundents fins després de més de sis anys de la denúncia del seu comportament i encara no ha perdut la seva plaça de funcionari. Això sí que és asimetria en la forma d’actuació de la institució.

Finalment, animem a tota persona a la Universitat de Sevilla que pensi que ella o una altra persona estan patint assetjament, abusos, vexacions o arbitrarietats a què denunciï la situació a través dels delegats de prevenció d’aquesta Junta de Personal i d’aquest Comitè d’Empresa.

Contra l’Assetjament: Tolerància Zero

Junta de Personal i Comitè d’Empresa del PDI de la Universitat de Sevilla