Estatal | Impulsar les Marxes de la Dignitat com a referent unitari de la lluita obrera i social

Per la magnitud de les seves mobilitzacions i la pluralitat d’actors polítics, sindicals i socials que reuneix, les Marxes de la Dignitat s’han constituït des de la seva aparició en la principal referència de la mobilització social que impugna l’actual estat de les coses.

A més, el programa que aixequen les Marxes recull de manera sintètica les principals reivindicacions que permetrien parlar d’una sortida obrera i democràtica a la crisi econòmica, política i social que viu tot l’Estat Espanyol i Europa.

Els lemes que han donat identitat a les Marxes «Pa, treball i sostre» han anat acompanyats d’un programa de mesures: derogació de les reformes laborals; defensa de les pensions; sanitat i educació 100% públiques; no pagament del deute; habitatge, alimentació, llum, aigua i calefacció assegurades; pels drets de les dones, especialment de les dones treballadores com són: igualtat salarial, recursos suficients contra violència masclista, un sistema públic per a l’atenció a dependents, avortament públic, lliure i gratuït; contra la repressió, amnistia per als presos/es detinguts per lluitar: autodeterminació de les nacions oprimides; fora els governs submisos a la Troika.

Durant el període de crisi econòmica i de retallades econòmiques i socials s’han succeït multitud de mobilitzacions, des de les més grans i generalitzades a altres més particulars i concretes. Però tot i que s’han aconseguit nombroses victòries parcials (com poden ser els milers d’habitatges amb desnonaments paralitzats, els EROs tombats o les lleis enviades a les escombraries), no hem aconseguit alterar la dinàmica general de la situació, que ens és summament desfavorable amb un saldo de nombrosos drets perduts i una precarització general de les condicions de vida.

Aquesta realitat, juntament amb una política conscient de canalitzar la mobilització a la via electoral, han fet que a través de les nombroses i repetides convocatòries electorals hàgim passat d’«envoltar el congrés» a voler guanyar les eleccions. Però les eleccions són una via morta per aplicar el programa de les Marxes. La legalitat europea i constitucional, així com la resistència dels poders econòmics i aparells de l’estat fan impossible un canvi radical si no és des d’una ruptura amb l’actual règim polític i econòmic. Tenim exemples clars que ens serveixen com a advertència, com Tsipras que ha acabat aplicant a Grècia memoràndums pitjors que els seus predecessors en acceptar el marc i les normes del sistema.

Les Marxes de la Dignitat són el major referent d’un programa rupturista i d’un mètode de mobilització. Per això defensem l’existència de les Marxes tal com han estat en el seu origen i apostem pel seu impuls i desenvolupament.

Pretendre canviar el caràcter de les Marxes, dissolent en una altra cosa indefinida, subordinada a un suposat i inexistent «marc més ampli» o pretendre convertir-les en un instrument auxiliar de l’acció parlamentària, atempta contra les Marxes, el seu origen i desenvolupament i trenca la norma més elemental en tota lluita, saber defensar el terreny conquerit.

Les Marxes han de continuar les mobilitzacions de caràcter general, i també aprofundir el suport a les diferents lluites obreres i socials que es vagin donant. Hem de fer un major esforç pràctic perquè siguin un instrument obert a la col·laboració (i la seva inclusió en les Marxes si així ho desitgen) amb tots els organismes de lluita que existeixen o vagin sorgint, sigui de la lluita estudiantil, dels pensionistes, dels afectats pels desnonaments…

El desafiament immediat, la jornada estatal de manifestacions, el 25 F (28F a Andalusia), ha d’ajudar a preparar una gran marxa estatal a Madrid el 27 de Maig, que ha de servir per incorporar a aquesta tasca a les lluites en curs i a més col·lectius.