Escrit per a eldiario.es el 26 de maig del 2016

Sota la cobertura retòrica d’un acord que respon al doble propòsit de fer desaparèixer aranzels i duplicacions, el TTIP és una jugada mestra al servei dels interessos de les transnacionals i desatenent allò que, en bona llei, han de reclamar les comunitats humanes, els treballadors i el medi natural. Un senyal clau d’aquesta evidència és el fet que en el procés de presa de decisions vinculat a l’acord, aquestes últims interpreten un paper menor, per no dir nul.

Amb tals condicions difícilment ens sorprendrà que, en el contingut que hem d’atribuir al TTIP, no hi hagi cap espai que permeti augurar una millora del que ja tenim. El que s’augura és, més aviat, el designi de propiciar un nou deteriorament en el terreny social, laboral i mediambiental.

És difícil, tot i així, preveure el futur del planeta derivat d’una imaginable aplicació de l’acord. [Pascal] Lamy identifica tres horitzons possibles en una de les possibles lectures. El primer el conforma un xoc entre “multilateralismes regionals”, amb el nord-americà/europeu enfrontant al liderat per la Xina, al voltant d’una fragmentació general del comerç internacional. Una segona possibilitat és que els EUA, la UE i el Japó imposin el seu “multilateralisme regional” o, el que és el mateix, que reaparegui plenament la dominació que van exercir les potències industrials tradicionals durant bona part del segle XX.

El tercer horitzó parla, finalment, d’un “multilateralisme global”, acatat per totes les parts, o almenys, per totes les parts importants. Sigui com sigui, sembla evident la conclusió de què la irrupció d’acords com el TTIP està cridada a tenir un efecte d’exacerbació de les tensions, comercials i no comercials, entre el món occidental d’una banda, i les economies emergents de l’altra, amb la resta com a mers convidats de pedra a expenses del que facin uns o altres.

El panorama a l’espai geogràfic més pròxim a nosaltres ve marcat, abans que res, per la certificació d’una cosa que ja coneixíem: en el cas de la UE, i més enllà d’alguns matisos, socialistes i socialdemòcrates – inclosos, per descomptat, els espanyols – no dubten en donar suport a un acord com el TTIP, circumstància que per si mateixa obliga a preguntar-se pel seny de qui no té cap mena d’objecció en pactar amb les forces polítiques esmentades. Ja hem assenyalat que, als estaments oficials, s’ha obert el designi d’evitar qualsevol tipus de debat públic sobre el TTIP. Si aquest debat ha guanyat terreny, ha estat per l’esforç d’iniciatives diverses que, en condicions molt difícils, han procurat explicar què és el que el TTIP està cridat a implantar.

No sembla, de qualsevol manera, que els resultats hagin estat, fins aquest moment, estimulants. Una enquesta realitzada a França el maig del 2014 concloïa que un 55% dels ciutadans mai havia sentit a parlar del TTIP, fet que no suposava impediment perquè un 71% d’aquests donés suport a l’harmonització de regulacions i un 68% donés suport a la desaparició de les barreres aranzelàries i la creació d’un mercat comú amb els EUA. Una altra enquesta, en aquest cas desenvolupada a l’Estat Espanyol, assenyalava que només un 30% dels ciutadans espanyols tenia algun coneixement, almenys mínim, sobre el TTIP; motius hi ha, tot i així, per a recelar d’un percentatge com l’assenyalat, el qual retrata una realitat moderadament falaguera, en el bon entès que, “haver sentit parlar de”, esdevé una dada irrellevant en els termes d’un debat polític obert i viu. És ben conegut, en qualsevol cas, el procediment: primer s’escampen uns quants tòpics i després es vinculen amb un text que es protegeix de debats públics i crítiques serioses.

Cert és que també es palpa, almenys en alguns països, una percepció general que conclou que el TTIP serà més beneficiós per als EUA que per a la UE. Això és, com sembla, el que pensava el juliol del 2014 un 58% dels ciutadans alemanys, mentre que només un 14% considerava que la UE sortiria més beneficiada.

Hem de donar per descomptat, en qualsevol cas, un fet important al qual ja ens hem referit: en l’eventualitat de què el TTIP es topi amb problemes en el procés de ratificació, l’esperat és que surti, malgrat tot, endavant. L’experiència del que va passar el 2005-2006 amb la mal anomenada “Constitució Europea” convida a arribar a aquesta conclusió en virtut de la capacitat que els poders comunitaris han demostrat en matèria de trampes legals, distraccions, pressions i xantatges.

Fa gràcia que aquells qui són mestres genuïns de la manipulació i de la imposició es queixin pel que ells entenen com una indesitjable “politització” del debat que faria que aquest perdés els esperables perfils tecnocràtics i allunyaria del primer pla els experts. Encara més indignant els hi deu semblar aquesta politització des del moment que acompanya impresentables sentiments de repudi cap a una potència intocable, anomenada EUA. Per al que a nosaltres respecta, no podem esperar notícies. Estem obligats a mobilitzar-nos amb urgència des de baixl, des de l’autogestió i des de la solidaritat.

Publicat originalment a: http://www.eldiario.es/politica/Carlos-Taibo-TTIP-intereses-transnacionales_0_472453128.html