Catalunya | Barcelona: Acte massiu en defensa de les pensions públiques en el IV aniversari de la Marea Pensionista

Després de la salutació de la Coordinadora Estatal de les marees de pensionistes, la Coordinadora de Catalunya ha repassat la tasca realitzada des de la seva constitució: els actes i les mobilitzacions, les iniciatives legals i institucionals preses… així com l’extensió organitzativa del moviment a les principals ciutats catalanes.

Ramon Franquesa: “L’economia va molt bé per a uns pocs perquè va malament per a la majoria”

Entre els ponents de l’acte, en primer lloc ha pres la paraula el professor d’Economia de la UB Ramon Franquesa, qui després de referir-se a alguns indicadors macroeconòmics emprats pel govern per a assenyalar la millora de la situació econòmica, ha denunciat l’existència d’altres indicadors econòmics i socials que mostren que l’economia només va bé per a una ínfima minoria a costa de l’empitjorament del nivell de vida de la major part de la societat: la inversió productiva pública (hospitals, carreteres…) s’ha vist reduïda a la meitat; s’ha disparat el cost de béns bàsics com l’electricitat; 476.000 habitatges han estat desnonades els últims anys, afectant al voltant d’un milió i mig de persones que s’han quedat sense casa mentre la SAREB (el ‘banc dolent’) té a les seves mans 3,5 milions de vivendes buides esperant poder-les vendre a baix cost a fons voltor; tres persones acaparen la mateixa riquesa que el 30% de la població; l’SMI espanyol és la meitat que el de França i un 33% de la població es troba en risc d’exclusió; han augmentat l’atur i la productivitat però ha disminuït la massa salarial i per tant els sous reals…

En relació a les pensions públiques, Franquesa ha denunciat la volatilització del fons de pensions mentre hi ha diners per a rescatar la banca, les autopistes o per a duplicar la despesa en defensa. La despesa en pensions és 4 punts inferior a la de França, a més les pensions de més de la meitat dels 9,4 milions de perceptors es troben sota l’índex de pobresa (654 €), un 67% al cas de les dones.

Franquesa ha denunciat que el que es pretén és una desvalorització de les pensions actuals fent-les créixer per sota de l’IPC (l’IPC ha augmentat un 3% l’últim any mentre que les pensions ho han fet un 0,25%), en paral·lel a una reducció generalitzada de les futures pensions mitjançant l’aplicació de l’anomenat factor de sostenibilitat.

Després de denunciar que, si persisteix la situació actual, bona part del jovent no tindrà dret a una pensió, ha denunciat com una estafa les pensions privades: la rendibilitat dels fons de pensions gestionats per la banca és de l’1,4% (més comissions), mentre que la del sector públic és del 5,4%. D’altra banda, els exemples d’alguns països mostren la grandària de l’estafa: els contractants de plans de pensions privades els han vist minvar un 68% a EEUU, un 63% a Xile o un 10% als Països Baixos.

En relació a l’edat de jubilació, Franquesa ha denunciat l’objectiu d’endarrerir-la en línia amb l’expressat per la directora gerent de l’FMI quan va assenyalar que “els ancians viuen massa i constitueixen un risc per a l’economia global”. És a dir, el propòsit de les reformes de les pensions no és cap altre que reduïr-les i forçar a treballar als jubilats. Davant d’això, Franquesa ha subratllat algunes de les sortides reals per al sosteniment i la millora de les pensions: la creació de treball de qualitat amb salaris dignes, la lluita contra el frau fiscal, el restabliment de les cotitzacions patronals…

Finalment ha cridat a la unitat (amb altres sectors en lluita, com l’estiba, el taxi, altres marees…) davant d’aquells que ens pretenen prendre els drets socials, concloent que la primera passa ja s’ha fet amb la creació i extensió de les marees i que amb “unitat, intel·ligència i transversalitat, aquesta lluita la guanyarem”.

Mesa a l’entrada de l’acte.

Carolina Gala: “la discriminació de la dona es dóna per factors laborals i socials”

A continuació, la professora de Dret de la UAB Carolina Gala Durán ha abordat la situació de la dona en relació a aquest dret.

Després de constatar que la normativa de la Seguretat Social és neutre des d’una perspectiva de gènere, ha assenyalat que la discriminació de la dona es produeix per una sèrie de factors.

En primer lloc, per culpa de l’escletxa salarial que fa que els assalariats masculins cobrin un 19,3% més per hora que les dones, i un 26,3% més si el que es considera és el salari mitjà anual, una situació que es produeix a tots els nivells laborals. Amb la crisi, a més, l’escletxa salarial ha crescut, per exemple al cas de Catalunya un 25%.

Un segon factor és el tipus de contractació, sigui indefinida o temporal, o a temps complet o parcial, perquè influeix a la cotització: la majoria de la contractació temporal i a temps parcial correspon a la dona sobre la qual recau la principal responsabilitat de les cures familiars (fills, ancians…), això es veu agreujat per la falta de serveis públics adequats. I tot i que les sentències de la UE han acabat equiparant el temps mínim de cotització dels contractes a temps parcial amb els que són a temps complet per a tenir dret a una pensió (15 anys), és cert que les pensions d’aquestes dones seran les mínimes legals (actualment 360 €).

En tercer lloc, alguns sectors i treballs feminitzats, com el servei domèstic, no tenen dret a atur, la pensió es baixa… Un altre factor és l’existència de limitacions a la promoció professional de la dona.

Finalment, les mesures legals per a la conciliació familiar són eloqüents. Per exemple: es té dret a reducció de jornada per tenir cura del fill o filla fins que tingui 12 anys, però afectarà negativament a la cotització per a la futura pensió tots els anys excepte els dos primers: significativament, només el 8% de les reduccions de jornada per aquesta causa són realitzades per homes. Quelcom semblant passa amb les reduccions de jornada per atenció a la parella o a un familiar directe, o amb les excedències.

Gala s’ha referit a continuació a la llei 23/2013, reguladora del factor de sostenibilitat, que es posarà en marxa l’1 de gener de 2019 i suposarà una reducció general de totes les pensions. A més, es va ampliar el còmput de 35 a 37 anys per a percebre el 100% de la pensió i la base reguladora va passar a calcular-se sobre els últims 25 anys cotitzats, i ja es parla d’ampliar-la a 40 a la propera reforma.

Comparant la desigualtat entre homes i dones amb xifres, ha assenyalat que la mitja de la pensió per Incapacitat Permanent és de 1011 € per a l’home i de 840 per a la dona; 1400 i 987 a les del règim general; 521 i 766 a les de viudetat (per la desigual cotització entre home i dona). Els homes es jubilen també un any abans.

La Mesa de l’acte amb ponents i membres de la Marea Pensionista

Héctor Illueca: “L’estat ha de finançar la Seguretat Social amb impostos, ja que són un dret constitucional”

L’últim ponent en intervenir ha estat Héctor Illueca, doctor en dret i inspector de treball i Seguretat Social, que amb un to molt didàctic ha recordat que a l’Estat Espanyol el sistema públic de pensions es basa a repartir, i és finançat principalment amb les aportacions d’empresaris i treballadors, a més d’impostos de l’Estat. Les cotitzacions són proporcionals als sous, tant les de l’empresa com les del treballador, amb un sostre de cotització de la quota obrera de 3.642 euros. Es calcula que per aquesta via 24.000 milions d’euros de les rendes més altes que superen aquest sostre no cotitzen (i es deixen de recaptar 7.000 milions). La quota patronal és proporcional als sous de l’empresa: es paga segons els treballadors i no segons els beneficis, això afavoreix a moltes empreses amb poc personal i grans beneficis.

Al Pacte de Toledo de 1996 s’hi va establir la separació de les fonts de finançament: les pensions contributives a càrrec de la Seguretat Social i les no contributives, de l’Estat. Es va establir també la constitució d’un Fons de Reserva per a cobrir la caiguda dels ingressos per cotitzacions en períodes de crisi.

No obstant això, amb la crisi la caiguda dels ingressos va ser superior a la prevista per diversos motius. El principal, les polítiques de reforma laboral aplicades pel PSOE i pel PP que han implicat una devaluació dels sous sense precedent, destruint el poder negociador dels treballadors a través de la desregulació de la negociació col·lectiva i l’abaratiment del cost de l’acomiadament. Això ha comportat una caiguda del Fons de Reserva dels 66.000 milions del 2013 als 15.000 del 2016, mentre la previsió d’un nou dèficit de 19.000 milions per a 2017 esgotarà la “guardiola de les pensions” i podria posar en risc el pagament de les pensions al desembre.

No obstant això, ha assenyalat Illueca, el debat no és sobre si és o no sostenible el sistema de pensions, donat que la constitució estableix el dret de tota la ciutadania a una pensió actualitzada i suficient. La qüestió és com l’Estat garanteix aquest dret constitucional.

Respecte d’això, Illueca ha il·lustrat el problema amb xifres: mentre que a l’Estat Espanyol la despesa en pensions és del 10% del PIB, la mitja a la UE és del 12%, i de l’11% a la zona euro. Ha afegit, a més, que les previsions que fa el mateix govern són que el 2030 s’arribi al 10,6% del PIB, que és el mateix que es gasta avui dia en pensions a Alemanya, I que el 2050 s’arribi al 14%, quantitats que França, Itàlia o Àustria ja gasten en pensions actualment. I per a completar les xifres ha assenyalat que el 20% de les pensions contributives i la totalitat de les no contributives es situen per sota del llindar de pobresa, un 70% de les pensions són inferiors a 1200 euros mensuals i el 50% no arriben ni als 500 euros.

La conclusió de la seva anàlisi és que aquesta situació es dóna pel gran poder de la banca I les asseguradores sobre una classe política corrupte que “ven el país a pedaços”.

Com a alternatives, Illueca ha proposat algunes mesures per a incrementar la recaptació en lloc d’actuar sobre la despesa com fins ara. Entre elles, augmentar les cotitzacions socials un 2% amb caràcter general extraordinari, eliminar els 1.800 milions de bonificació de les cotitzacions empresarials, suprimir els sostres de cotització per a recaptar 7.000 milions més i, en tot cas, que l’Estat financi la Seguretat Social amb impostos per tractar-se d’un dret constitucional.

Illueca ha conclòs la seva intervenció situant l’atac a les pensions com a part de l’expropiació dels sous dels treballadors per part de l’oligarquia econòmica, donat que les pensions no són altra cosa que sou en diferit, i ha reclamat treball decent per als joves I treballadors en actiu i pensions dignes dins el marc d’un nou acord constituent.

Primera filera de l’acte.

Unitat i mobilització: Intervenen els estibadors, els estudiants, els treballadors d’AENA, els taxistes…

Entre lemes dels assistents corejant que “aquesta batalla anem a guanyar-la”, s’ha donat pas a la intervenció d’un representant dels estibadors de Barcelona en lluita, que ha donat lectura a un comunicat de suport i ha cridat a l’aliança dels pensionistes amb la resta de la classe treballadora, exigint la derogació de les reformes de les pensions, la seva actualització amb l’IPC i la recuperació del poder adquisitiu perdut. Finalment ha anunciat la presentació de CICLO, una coordinadora de sindicats I col·lectius per les lluites obreres, tancant la seva intervenció entre càntics de “Ni un pas enrere”, “La lluita segueix, costi el que costi”.

A continuació han intervingut dos estudiants en representació de l’Assemblea Oberta de Mundet, que han assenyalat que la lluita per les pensions públiques dignes també és dels estudiants, com l’educació ho és dels pensionistes, i que l’objectiu comú és la mobilització contra les polítiques de la Troika, el TTIP i el govern per a revertir privatitzacions i per pensions i sous dignes.

Un portaveu dels treballadors d’AENA del lot 22 ha explicat la lluita del col·lectiu contra l’objectiu del ministre de la Serna de liquidar les seves condicions de treball actuals a través de treure a concurs el servei de l’aeroport fragmentant-lo en diferents lots, el que comportaria una baixada de sous, possibles EREs… apel·lant a la unitat de les mobilitzacions contra un sistema que ens empobreix a tots.

Per la seva banda, un representant del col·lectiu de taxistes ha saludat a la lluita de la marea pensionista com un mirall per a tots, ha criticat les polítiques ultra-neolliberals contra les classes populars i ha defensat la unitat dels col·lectius i plataformes en lluita. Durant la seva intervenció un assistent d’edat avançada l’ha interromput afirmant que ell també era taxista i votant del PP. Finalment i entre l’escridassament de bona part dels activistes presents, se l’ha convidat a sortir del recinte sense més problemes.

Per últim, una jove representant de la Marea Pensionista de Sabadell ha recordat la recent construcció de la marea Pensionista de Sabadell i Cerdanyola, ha cridat a les dones i al jovent a posar-se al capdavant de la lluita, ha defensat l’organització i la mobilització per a aconseguir els objectius i ha recordat, entre aplaudiments i crits d’unitat, la importància de la jornada de lluita del 27 de maig convocada per les Marxes de la Dignitat per a fer front de manera unitària a les polítiques de la Troika i el govern.

Mesa de l’acte

Domiciano Sandoval: “Reforçar les marees i la Marxa de la Dignitat del 27 de maig”

Després de la lectura d’un comunicat de suport a la Marea de Marees, ha intervingut Domiciano Sandoval, en nom de la Marea Pensionista.

Sandoval ha recordat l’activitat desenvolupada pel moviment en els seus últims quatre anys d’existència i ha subratllat que la marea pensionista no es preocupa només pels drets dels actuals pensionistes sinó també mira pels drets dels seus fills i néts, pel que han d’unir-se els pensionistes actuals amb qui ho seran en un futur, els estudiants i treballadors actius o a l’atur, en un moviment de solidaritat d’anada i tornada.

Després d’anunciar el boicot al moviment per part dels principals mitjans de comunicació, ha reivindicat la potència d’un moviment que s’ha anat extenent per tota Catalunya, un objectiu que s’ha aconseguit gràcies a la iniciativa, les idees i el treball d’uns activistes amb molta experiència que no van permetre que se’ls arravatessin drets.

En relació a la situació actual, ha recordat que la política de liquidar les pensions públiques va ser planificada fa més de 30 anys i que actualment el Pacte de Toledo es troba reunit per a abordar la seva tercera reforma en 5 anys.

En aquest context, Sandoval ha plantejat que fins al juny la tasca del moviment és organitzar i participar en diverses mobilitzacions potents. Entre elles, a la manifestació unitària del Primer de Maig que ha de marcar distàncies amb les organitzacions còmplices de la situació actual per acció o omissió, en al·lusió a CCOO i UGT. D’altra banda, el 18 de maig les marees promouran als principals ajuntaments pronunciaments favorables a les seves reivindicacions, així com als parlaments autonòmics. Finalment, ha remarcat que la mobilització del 27 de maig de la Marxa de la Dignitat pren una gran importància pel seu caràcter unitari i estatal, i perquè té com a eix principal precisament la defensa de les pensions públiques.

Sobre les demandes judicials presentades, Sandoval ha indicat que es pretén arribar fins al Tribunal Constitucional i fins al d’Estrasburg, tot I que la principal eina de lluita és la lluita de classes, la mobilització als carrers, i per tant s’han d’extendre les marees a cada barri, vila i ciutat.

Després de la intervenció del portaveu de la Coordinadora, els iaioflautes han pujat a l’escenari per a cantar a cor algunes cançons de denúncia entre els aplaudiments del públic.

Els iaioflautes interpretant cançons al final de l’acte.

Acció simbòlica a la Plaça de Sants contra Rajoy, Báñez, Toxo i Álvarez

L’acte commemoratiu ha finalitzat amb una acció simbòlica a la Plaça de Sants on alguns jubilats han cremat les cartes rebudes pel ministeri de Treball on se’ls comunicava l’humiliant augment del 0,25% a les seves pensions per al 2017, per a concloure amb l’enlairament cap al cel de 4 globus representant a Rajoy, Báñez, Toxo i Álvarez com a personificació dels responsables de l’actual estat de les pensions públiques i dels regressius plans futurs.