El 17-M AMB LES PENSIONISTES, TOTES AL CARRER
ENS VOLEN ROBAR UN DRET PER A CONVERTIR-LO EN UN NEGOCI

El passat 22-F, milers de pensionistes van sortir al carrer per rebutjar rotundament l’almoina del govern del PP, que no és una pujada, del 0,25% de les pensions públiques. La pujada de l’IPC, un 1,45%, i l’increment dels preus en articles bàsics, com de l’alimentació, l’electricitat (55% en els últims quatre anys) o els medicaments mitjançant el copagament, expliquen la justificada indignació generada.

Des de tots els mitjans s’insisteix en què «el sistema està en perill», «no hi ha diners per les pensions», «estalvieu des de joves per a un pla privat». Això és el que diuen els que han buidat els fons de pensions! És el discurs de tots els que des de la Unió Europea i els seus governs duen a terme el desmantellament del sistema públic de pensions, el robatori manifest d’un dret, d’un «salari diferit» que la classe treballadora va conquerir fa anys, com a garantia de tranquil·litat en la seva vellesa.

Ens diuen a la cara que «no hi ha diners», mentre rescaten autopistes privades, donen per perduts els 60.000 milions d’euros entregats a la banca (aquella que, diuen, no va ser rescatada), impulsen una política que beneficia empresaris a través de subvencions a l’empleat, deduccions de la Seguretat Social i reformes laborals, o afirmen una política fiscal de la qual se’n beneficien totes les empreses de l’IBEX 35, en les que acaben els polítics del PP i del PSOE a través de les portes giratòries. No hi ha diners pels pensionistes, però si n’hi ha pels empresaris, per les despeses de la Casa Reial, les despeses militars i les de tots aquells que protegeixen els seus interessos, les anomenades «forces de l’ordre», als qui han apujat els salaris de manera substancial.

El sistema no està «en perill», l’han posat en perill per obligar a subscriure fons privats de pensions, però els grans perjudicats no som només els jubilats actuals, sinó tots aquells que s’incorporen al mercat laboral, comencen a treballar o ja estan treballant, que veuran com, si no lluitem ara, hauran de treballar fins a l’últim dia de la seva vida.

El rebuig unànime de la política miserable dels governs del PP no ens han de fer oblidar que el responsable de l’última reforma, la que ampliava la jubilació als 67 anys, va ser el PSOE. Per això, qualsevol que no exigeixi amb totes les lletres LA DEROGACIÓ DE LA LLEI DEL 2011, no només no és de fiar, sinó que pretén dividir el moviment en defensa del sistema de pensions públiques, ja que va ser aquesta llei la que va obrir la porta, de par en par, a les mesures que ara patim del govern del PP.

No ens poden enganyar de nou amb maniobres, nyaps improvisats o «reunions d’emergència de la comissió del Pacte de Toledo», dient que la solució passa per una nova reedició del Pacte de Toledo. Va ser aquest Pacte el que va servir per separar el pagament de les pensions dels Pressupostos Generals de l’Estat, impulsar el negoci de les pensions privades i incorporar a les cúpules de CCOO i UGT a la gestió dels fons privats de pensions.

Per això no es pot tenir ni la més mínima confiança en els que com els dirigents del PSOE, CCOO i UGT són part del problema i no de la solució. Ens hem de mantenir ferms en el que són les reivindicacions de les Coordinadores i Marees de Pensionistes: la defensa del sistema públic de pensions, la revalorització automàtica d’aquestes, la pujada de la pensió mínima a 1.080 euros… Això només es pot garantir lligant-les als Pressupostos Generals de l’Estat.

La lluita per la defensa del sistema públic de pensions ha d’implicar no només als actuals pensionistes, sinó a tota la classe treballadora. En aquest sentit, el 17 de març hem de tornar a omplir, i més massivament, els carrers de tot l’estat i tornar-hi una vegada i una altra fins a doblegar el govern del PP i qualsevol que vingui després.

FORA L’ALMOINA DEL 0,25%

REVALORITZACIÓ AUTOMÀTICA DE LES PENSIONS AMB L’IPC

PENSIÓ MÍNIMA DE 1.084 EUROS

JUBILACIÓ ALS 65 ANYS, VOLUNTÀRIA ALS 60 AMB CONTRACTE DE RELLEU

CONTRA LA BRETXA SALARIAL A LES PENSIONS

PENSIONS PÚBLIQUES A CÀRREC DE L’ESTAT: NO ALS PACTES DE TOLEDO

Corrent Roig
14 de març de 2018