“Malgrat que hi ha un equip de professionals molt potents que estimem la nostra feina i que vetllem en tot moment per l’interès superior del menor, no hi ha per la part de l’Ajuntament una voluntat de poder garantir que la nostra feina la puguem realitzar de manera òptima”

Parlem amb una psicòloga que treballa en un Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (SEAIA), que pertany a la xarxa pública de serveis socials especialitzats de l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona.

Els SEAIA són equips multidisciplinaris integrats per treballadors socials, pedagogs, psicòlegs, educadors socials i equip administratiu. Els SEAIA, a la ciutat de Barcelona, es troben distribuïts un per cada districte i un específic (SEAIA Central) per aquells casos prioritaris en el quals es requereix una resposta més ràpida.

Com ella mateixa explica:

La meva tasca principal és intervenir amb les famílies quan la situació de l’infant/adolescent és molt greu al domicili, realitzant, primerament, una valoració de la situació que està vivint l’infant/adolescent, i posteriorment fent la proposta més adient per a protegir-lo de les situacions greus, així com treballar amb la família per revertir els indicadors de risc i potenciar els factors de protecció per tal que aquell infant/adolescent pugui romandre al domicili amb les màximes garanties.

Normalment, dins de cada SEAIA, hi ha un equip especialitzat en Estudis (que realitza la valoració i proposta inicial), un de Seguiments (que realitza la intervenció i la valoració i propostes posteriors) i el Servei d’integració familiar en família extensa (SIFE), que són els encarregats de realitzar l’acompanyament en aquells infants/adolescents acollits en família extensa quan per diferents circumstàncies es valora que estar amb els progenitors no és l’opció més protectora per aquell infant/adolescent.

En el dia a dia, realitzem atenció directa a les famílies, als infants/adolescents, així com coordinacions amb escoles, CRAE, CREI, pediatria, recursos de salut mental o recursos socioeducatius del territori.

D’altra banda, després de l’estudi inicial de la situació de l’infant/adolescent o periòdicament, en el cas del subequip de Seguiments o SIFE, elaborem diferents tipus d’informes i comunicats en relació a la situació dels infants/adolescents que atenem, dirigits a la Direcció general de prevenció i protecció a la infància i a l’Adolescència (DGPPIA, antiga DGAIA).

Has notat un empitjorament a la teva feina o a la resta de serveis públics els últims anys?

Jo porto relativament poc als SEAIA (menys de 4 anys) i el que he viscut des del principi ha estat que, malgrat que hi ha un equip de professionals molt potents que estimem la nostra feina i que vetllem en tot moment per l’interès superior del menor, no hi ha per la part de l’Ajuntament una voluntat de poder garantir que la nostra feina la puguem realitzar de manera òptima i amb màximes garanties.

En els SEAIA existeixen unes ràtios inassolibles que desgasten els professionals i ens fan treballar sota una pressió constant, hi ha un nivell de volum de tasques impossible de realitzar en la jornada estipulada (de manera freqüent finalitzem la jornada amb més feina de la que teníem a primera hora) i hi ha professional que es veuen en l’obligació ètica personal de treballar per les nits o els caps de setmana (o en alguns casos durant les seves baixes mèdiques) per a poder donar resposta, no per que l’Ajuntament l’obligui, sinó per la pròpia ètica del tècnic, a unes tasques que com a últim objectiu tenen el benestar d’aquell infant/adolescent del qual ets referent.

D’altra banda hi ha un greu problema amb la coberta de les absències de personal, donat que no es cobreixen les vacances i que les baixes no es cobreixen fins que el tècnic està tres setmanes de baixa continuada, fet que repercuteix en una sobrecàrrega encara més afegida en els altres tècnics, qui sovint han d’assumir altres casos, afegits al seu propi volum de feina.

La situació de sobrecàrrega laboral és tal que la sensació és de supervivència i de desbordament continu davant una realitat i unes necessitats dels infants/adolescents i les seves famílies que haurien de requerir una atenció de qualitat.

I, psicològicament, no pot haver desbordament laboral que no comporti un desbordament emocional personal amb el que això implica en el dia a dia, tant laboral com personal, capa nosaltres que estem a primera línia de les famílies i dels infants/adolescents.

Finalment, i no per això menys important, hi ha fet de les condicions laborals en referència a les remuneracions salarials, i destacar que aquestes són diferents segons el perfil professional (quan a la pràctica molts perfils realitzem les mateixes tasques) i en l’actualitat totes quatre disciplines (Psicologia, Treball Social, Pedagogia i Educació social) són graus universitaris.

Has participat en alguna lluita en el sector?

El servei del SEAIA està en lluita des de fa d’uns mesos, abans de l’aprovació del darrer conveni i encara amb més força, amb aturades parcials, arrel del febrer del 2026.

He participat en algunes assembles, així com en algunes vagues, i estic totalment a favor de poder seguir en lluita fins poder assolir unes condicions que ens permetin garantir el que en definitiva s’està lluitant, unes millors condicions laborals que repercuteixen en una millor atenció d’aquests infants/adolescents i les seves famílies.

Com i qui creus que pot solucionar la crisi dels serveis públics?

La crisi del serveis públic no sé com es pot solucionar, però vull creure en la voluntat de les persones que governen per poder seure amb els diferents professionals que ens deixem l’ànima i el cor en el que fem, i que l’únic que volem és poder seguir fent el que fem, però amb unes condicions que ens permetin realment protegir i intervenir amb aquests infants/adolescents i les famílies. Una voluntat política i directiva per conèixer les necessitats reals dels professionals dels SEAIA i apostar per reforçar-los amb més recursos humans, materials i econòmics. Lamentablement, no podem garantir una atenció de qualitat si treballem permanentment desbordats i amb una sobrecàrrega sostinguda dia rere dia.

Al final, estem parlant d’infants/ adolescents que ja ho estan passant prou malament en les situacions que viuen com perquè no els puguem atendre amb el màxim de recursos, temps i garanties que mereixen.