DESPRÉS D’UN DIA HISTÒRIC DE VAGUES, ATURADES I MOBILITZACIONS PELS DRETS DE LES DONES:

QUE LA LLUITA NO S’ATURI!

El 8M del 2018 ha marcat una fita en la història del «Dia Internacional de la Dona Treballadora». Una fita internacional i un particular ressò de la protesta espanyola i les històriques mobilitzacions per la igualtat de les dones.

Les massives mobilitzacions que es van desenvolupar en més de 120 ciutats van posar la cirereta al pastís en una jornada sense precedents; plena de vagues, aturades parcials i concentracions en què les dones vam ser l’avantguarda, i on no van faltar centenars de milers d’homes. Una jornada històrica en la qual les dones de la classe obrera van fer acte de presència específic i notable després de molts anys quedant eclipsades durant aquesta data tan assenyalada.

Milions de dones no es van conformar amb «fer-se visibles», amb secundar els pomposos discursos institucionals o el postureo de rigor. Van assenyalar amb les seves mans, les seves veus i els seus gestos al Govern, a les institucions, als Partits parlamentaris… i li van posar nom a les seves demandes. Van sortir al carrer per dir: Prou desigualtat, bretxa salarial i jugar amb les pensions! Prou de violència masclista i de maltractament i hipocresia institucional! Prou retallades, reformes laborals i plans d’ajust, que ens condemnen a l’atur, la precarietat o la pobresa!

La mobilització del 8M va acabar sent el reflex del creixent descontentament social, que canalitza la protesta contra un Govern que parla de recuperació econòmica mentre l’atur, el treball precari i les retallades segueixen campant, i amb això la desigualtat. Descontent social fruit de la hipocresia institucional dels governs, el Parlament i l’infame nivell d’adaptació i acomodació de l’«oposició» política i sindical.

Cal destacar en aquest èxit el paper de les organitzacions del sindicalisme de classe i combatiu. La legalització de la vaga de 24 hores de part de Co.Bas, CGT, CNT, AST, Intersindical d’Aragó, CUT… va permetre un augment en la participació de treballadors/es. Com també va facilitar aquesta participació la convocatòria, obligada i tardana de CCOO i UGT encara que fos al mig del vergonyós confusionisme deliberat que van encoratjar al voltant de la legalitat de la vaga de 24 hores.

Des de Corrent Roig, ens sentim orgullosos/es d’haver estat des del minut zero participant de la preparació del 8M amb les companyes de Co.Bas i totes les que van donar la batalla per un 8 de març de classe i combatiu, construït des de baix, al costat de les lluites de les dones treballadores i les seves justes demandes. Construint el 8M amb les jornaleres de la Vega sevillana o les treballadores de Surfruit; amb les treballadores del Servei d’Atenció a Domicili de Barcelona; amb les dones de la Xarxa de Violència de Gènere a Madrid, amb els i les estudiants que van ser moltes i molt combatives en les mobilitzacions que van recórrer tot l’Estat espanyol.

Enfocar la lluita contra la desigualtat, contra el masclisme i l’opressió des d’un criteri de classe, donant la batalla perquè aquest combat sigui de tota la classe obrera, no és una tasca gens senzilla i per això aquest 8M reconforta veure que aquesta batalla va avançar.

I ara què? Ara la batalla segueix, no podem conformar-nos; aquest 8M no pot quedar com «part dels llibres d’història» o com un dia per l’alleujament de la indignació fins que arribi el 8M l’any vinent.

Cal seguir exigint mesures concretes, urgents, obligatòries i sobretot, dotades de pressupost, per acabar amb la bretxa de gènere en salaris i pensions o per tallar la violència masclista quotidiana que les dones patim en tots els àmbits de la vida pública i privada. I fer-ho des de la unitat al costat dels nostres companys de classe, combatent de forma quotidiana el masclisme també en les mateixes organitzacions polítiques, socials i sindicals on som.

Des de Corrent Roig, reiterem les felicitacions a les moltes treballadores, estudiants, joves -i no tan joves-, que han estat l’avantguarda d’aquesta exitosa jornada. I fem una crida a totes les dones treballadores, aturades, jubilades o estudiants, a sumar-se a les convocatòries de la Coordinadora Estatal en Defensa del Sistema Públic de Pensions, en defensa de les pensions públiques, pel seu augment, la igualtat entre dones i homes i el rebuig al Pacte de Toledo perquè les Pensions han d’estar garantides pels pressupostos generals de l’Estat.

Contra la bretxa salarial i de les pensions, contra la desigualtat i la violència masclista, que la lluita no s’aturi.