Entrevistem la Rosario, la Magdalena i la Sandra. Tres treballadores del servei d’ajuda a domicili d’Alcalá del Río que fa més de deu anys que resisteixen la privatització d’un servei públic essencial amb el qual s’atén persones en situació de dependència. El seu és un conflicte per unes condicions dignes de treball, estabilitat laboral i contra la precarietat i la discriminació laboral que pateixen els sectors relacionats amb les cures, que són sempre els més feminitzats. La seva és una lluita per la remunicipalització del servei, enfrontant-se a la política privatitzadora del govern de torn, primer sota el PSOE i ara sota un govern d’Izquierda Unida, que ha adjudicat el servei, anteriorment en mans del consistori, a l’empresa Ecilimp S.L. Una privatització que afecta l’ocupació i les condicions laborals d’aquestes treballadores, així com la qualitat del servei. Parlem amb elles sobre el conflicte, les seves causes i el que està en joc.

Com explicaríeu breument el conflicte a algú que no el coneix?

Portem lluitant des del 2014, quan governava el PSOE. La nostra és una lluita per un salari digne i unes condicions dignes de treball per a totes les treballadores, sense discriminació, ja que patíem tres salaris diferents dins d’una mateixa categoria. Això es va  denunciar a la Inspecció de Treball i es va guanyar. En aquesta lluita per la igualtat, sempre hem volgut que les companyes de la borsa fossin també personal de l’ajuntament. Però des del consistori mai no van voler que formessin part de la plantilla municipal.

I la privatització? Com va començar?

En un primer moment, el protagonisme va ser del PSOE, el paper del qual era intentar que el servei es devalués, que es deteriorés, deixant-lo posteriorment a Izquierda Unida en safata perquè pogués dur a terme la licitació. Això ha estat un procés i una feina de molts anys. De la mateixa manera que nosaltres hem estat lluitant durant molts anys perquè no es privatitzés, ells han estat treballant per aconseguir justament el contrari.

A la pregunta de des de quan va començar el projecte de privatització amb Izquierda Unida, jo crec que des del moment en què totes vam començar a reclamar els nostres drets i que no érem només una caixa registradora que ingressava diners a l’ajuntament. Quan vam començar amb les denúncies i a guanyar judicis.

Com us afecta la privatització a les treballadores?

Suposa una disminució dels nostres drets econòmics, com ara els dies d’assumptes propis, i l’aprovació de les anomenades «hores moneder», que totes les empreses utilitzen segons els convé. Per a les treballadores suposa un retrocés en drets fonamentals com la conciliació laboral.

Ara mateix ens regim pel conveni provincial, però ja s’està negociant un nou conveni que empitjorarà encara més les nostres condicions: menys salari, menys dies d’assumptes propis i sense dret ni tan sols a anar al metge. Moltes passaran a cobrar uns 700 euros.

D’altra banda, continua existint una borsa municipal de 166 persones. On són aquestes 166 treballadores que estan esperant ser cridades? Són professionals, són companyes que han estat treballant per a l’ajuntament atenent els usuaris durant moltíssims anys. I ara mateix ni tan sols les estan cridant. Estan portant personal d’altres llocs i prefereixen dir que no tenen personal abans que contractar-les.

I als usuaris?

Hi ha usuaris i usuàries que no tenen cap familiar i tenen assignades unes quatre hores, i els han dit que els les reduiran a una sola hora. Digues-me tu com els banyes, com els deixes el menjar preparat, etc., en una hora.

Jo, el màxim que he fet en 27 minuts, és banyar la persona, recollir el bany i arreglar un llit, i sortir corrents, arribant sempre tard a tot arreu. O la banyes o l’afaites. Les dues coses no les pots fer. I no és només el desgast físic: també és emocional. Patim més depressions perquè sofrim ansietat per arribar als llocs, ansietat per fer la feina en condicions… El día que deixes una persona sense haver-la atès com a tu t’hauria agradat, aquesta càrrega te l’endús a casa.

Veieu això com l’únic conflicte de privatització a Alcalá del Río?

No. El que passa amb nosaltres al servei d’ajuda a domicili creiem que és l’avantsala del que passarà amb altres serveis com jardineria o neteja. Això serà progressiu, no s’aturarà només amb nosaltres. Tots els serveis acabaran sent privatitzats. De fet, només cal veure que ja no hi ha tants programes públics com abans, com el Pla Jove. Aquests programes ja no s’estan oferint.

Quina ha estat la postura dels partits de l’Ajuntament?

El que ha fet Izquierda Unida és continuar la feina que va iniciar el PSOE. Per això el PSOE no pot posar objeccions a una cosa que ells mateixos ja van plantejar i posar sobre la taula. PP, PSOE i Izquierda Unida: tots tres estan units com germans cosins en això d’acabar amb els serveis públics aquí a Alcalá.

Quin creieu que és el camí per defensar el sector públic?

L’únic camí és la unió de tots els treballadors i treballadores, dels familiars, dels usuaris, i sortir al carrer. Aquí no es treballa fins que això es resolgui. I si aturem un país, ja et dic jo que ho solucionem de seguida.

Que es compleixin totes les lleis que ja existeixen. La Junta ha dit: «Jo et dono els diners i tu fes el que vulguis». Doncs no: heu creat un servei públic perquè hi ha persones que el necessiten, i el primer que heu de mirar és que aquests serveis s’estiguin prestant correctament. Aquest ajuntament tampoc no pot dir: «Avui no dono les hores, però els diners me’ls quedo». Necessitem control. Hi ha qui diu que la vostra lluita va contra Izquierda Unida. Com hi responeu?

Estem cansades que se’ns digui que anem «contra Izquierda Unida» o «contra Maíllo». El que volem que s’entengui és que no anem contra ningú. Defensem un servei públic i els drets que estem perdent.

Si en comptes de governar Izquierda Unida i abans el PSOE governessin la dreta o l’extrema dreta, la gent s’hauria quedat callada? No: tothom seria al carrer. Doncs nosaltres diem: governi qui governi, allò públic es defensa!