Per Lucia Domingo, activista del moviment estudiantil de la UAB

En alguns centres d’estudis s’està començant a organitzar la vaga feminista del 8 de març. En les assemblees en les quals participem, debatent amb companyes i companys, hem vist que hi ha diferents posicions sobre com i de qui és la tasca d’organitzar la jornada de lluita del 8M. Des del moviment estudiantil s’està organitzant aquesta jornada cridant a una vaga de dones i organitzada solament per dones des d’espais no mixts i sense consultar-la a les aules. Des de Corrent Roig creiem que això és un error i volem explicar per què.

Igual que el moviment feminista, Corrent Roig volem convertir aquest 8 de març en una gran jornada de lluita pels drets de les dones treballadores i les estudiants. Malgrat això creiem que aquesta jornada ha de ser organitzada des de cada centre d’estudi i en el qual tots els estudiants, companys i companyes, decidim com organitzar-la recolzant-nos en les assemblees d’activistes i votant-la a les aules.

Diem que cal construir el 8M amb els companys perquè ells, igual que nosaltres, també pateixen els atacs del Govern, imposats per la UE, a la nostra educació pública: les retallades, les reformes educatives com la LOMCE i el 3+2, la pujada de taxes a la universitat, etc. I els mateixos responsables de tot això són els que treuen subvencions per a punts d’ajuda de dones maltractades, es neguen a oferir una educació afectivo-sexual en valors d’igualtat i que respecti la diversitat d’orientacions i identitats sexuals, permeten l’escletxa salarial i la discriminació en les pensions i no posen mesures ni recursos suficients per a prevenir les agressions i l’assetjament masclista a les aules. Estem convençuts que les dones i estudiants treballadores i els nostres companys, lluitem contra un enemic comú i, per tant, hem d’organitzar-nos i lluitar junts.

En aquesta vaga, encara que legalment està convocada com una vaga general, s’està cridant a participar solament a les dones. L’argument principal que donen la majoria d’activistes és que la vaga és no mixta per així “visibilitzar el paper de la dona en la societat” i mostrar al món “com seria un dia sense les dones”. I nosaltres ens preguntem: No es visibilitzaria molt més si les estudiants i professores ens poséssim al capdavant d’organitzar una vaga que paralitzés tots els centres d’estudi? No seria la millor forma de posar en escac al Govern i exigir-li que es compleixin totes les nostres reivindicacions?

La diferència principal entre aquests dos plantejaments és que mentre les organitzacions impulsores d’aquesta vaga feminista defensen que la lluita contra el masclisme és una lluita solament de dones, nosaltres creiem que cal parlar amb tots els companys i companyes perquè vegin la necessitat d’organitzar-se i sortir al carrer en contra d’un Govern i unes institucions que són responsables de l’actual situació de precarietat d’estudiants i treballadors/es.

Per això paralitzar els centres d’estudi no és suficient. Aquest 8 de març el moviment estudiantil hem de confluir amb els i les treballadores i així poder enfrontar junts les reformes i mesures que ens afecten a les dones i al conjunt de la classe.

Finalment, a tots els companys amb els quals durant aquests anys hem lluitat colze a colze en contra de la LOMCE, el 3+2, les retallades o la repressió, fem una crida a que ens acompanyeu una vegada més ja que aquesta lluita no és aliena a vosaltres. A més, no només volem que ens acompanyeu en les manifestacions o accions que es convoquin, sinó que, junts, organitzem aquesta jornada a totes les aules i amb tots i totes les estudiants, per a què fins i tot aquells companys/es que no ens han acompanyat en altres lluites, s’uneixin a aquesta, i així poder massificar i enfortir totes les mobilitzacions del 8 de març.

Esperem que amb aquest article haguem pogut aclarir la nostra posició respecte a aquesta qüestió i que pugui servir per a seguir debatent amb tots i totes les companyes, no només de cara al 8M sinó per a, posteriorment, treure lliçons d’aquest procés i seguir construint junts la lluita estudiantil en el futur.