Escrit per Co.Bas Un problema que ens afecta a tots/es

A l’estat espanyol hi ha 8.595.509 persones (1/11/2016) que reben una pensió, ja sigui per incapacitat permanent, jubilació, orfandat, viudetat… Després d’anys de crisi econòmica, el 34,3% de les llars viuen exclusivament amb l’ingrés d’una pensió (juny 2016). Es tracta, doncs, d’un problema d’enorme repercussió social que afecta no només als i les pensionistes sinó als milions de persones que la crisi ha deixat la pensió com a única font d’ingressos per a tota la família.

La meva pensió me la vaig pagar jo, tu t’estàs pagant la teva

Hi ha qui diu que els treballadors/es en actiu són els que estan pagant les pensions dels actuals pensionistes, però això és fals. Es tracta d’una mentida que pretén enfrontar els pensionistes amb la resta de la classe treballadora. Amb el teu treball t’estàs pagant la teva pensió, la dels pensionistes ja la van pagar ells durant llargs anys de treball i sacrifici.

T’afecta des del primer dia de la teva vida laboral

Als treballadors més joves se’ls pretén fer creure que això de les pensions afectarà “només” a molt llarg termini, quan d’aquí a molts anys es jubilin. Aquest argument amaga el fet que el salari de qualsevol treballador o treballadora, des del primer dia que s’incorpora a l’activitat laboral, es compon de diverses parts: el salari directe, el que cobra líquid cada mes, l’indirecte, el que es rep en forma de sanitat, educació… i el diferit, que s’acumula per quan es jubilin o si per accidents o malalties no poden continuar treballant. Per tant, el que succeeixi amb la jubilació t’afecta des del primer dia què treballes.

Amb la crisi no hi ha diners per les pensions?

Aquesta proposició conté dues falsedats. La primera és que l’intent d’acabar amb les pensions públiques ve de molt abans que esclatés la crisi. La segona és que si hi ha diners pels “ajuts” milionaris als bancs, per mantenir la Casa Reial, per a despeses militars o per als sous i els privilegis dels parlamentaris i càrrecs públics, com és que no n’hi ha per les pensions? Tenen diners per pagar el deute que els treballadors i el poble no hem contret, però no n’hi ha per les pensions.

Els que fan el negoci

Del deteriorament i les retallades de les pensions públiques, els principals beneficiaris són els “fons privats de pensions”, rere els quals estan els banquers i els especuladors. Aquest negoci acumulava a finals de setembre (2016), 104.580 milions d’euros. Els capitalistes poden així “capitalitzar l’estalvi”, tot esquivant amb aquests capitals les dificultats del crèdit en èpoques de crisi. Utilitzen els diners per a privatitzacions a altres empreses o sectors, muntant, a més, empreses de gestió de fons que, per exemple, els va permetre embutxacar-se 1.830 milions d’euros en comissions els primers 9 mesos del 2016. Lamentablement, sindicats com CCOO i UGT formen part d’aquestes empreses de gestió de fons.

Pensions a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat

Al llarg de molts anys, la classe obrera hem lluitat per conquerir el dret a una pensió digna. Des del 1967 les pensions han estat garantides pels Pressupostos Generals de l’Estat. Els Pactes de Toledo (1995), signats per patronal, govern, partits parlamentaris, CCOO i UGT, van separar les fonts de finançament dels diversos tipus de pensions, eximint així a l’Estat d’aquesta obligació bàsica. Obrien així les portes al negoci de les pensions privades, tot ampliant, a més, el període de càlcul de les públiques passant de 8 a 15 anys. Garantir les pensions, que són un dret fonamental, exigeix començar perquè el pagament de totes elles formi part dels Pressupostos Generals de l’Estat.