Corrent Roig cridem a tots els i les estudiants a construir democràticament la jornada de lluita del 8M a cada institut i facultat. Sobren les raons per buidar les aules i omplir els carrers.

  1. Existeix la creença que entre la joventut hi ha menys masclisme que en anteriors generacions, però la realitat és que un de cada 4 joves d’entre 15 i 29 anys creu que la violència de gènere en la parella és “una conducta normal”, segons un estudi del Baròmetre 2017 del Projecte Scopio. Un de cada 3 considera inevitable algunes formes de control. Un de cada 5 considera que la violència masclista és un tema polititzat que s’exagera. Aquesta situació es reflecteix a les aules en les quals les estudiants seguim enfrontant l’assetjament sexual i les agressions masclistes de forma quotidiana mentre que les institucions de la comunitat educativa no posen els recursos ni les mesures suficients per a combatre-ho.
  2. Si la violència masclista i l’assetjament creixen entre els estudiants no és per casualitat: les contínues retallades i la imposició de la religió com assignatura puntuable són un obstacle per implementar una educació afectivo-sexual necessària per prevenir la violència masclista i lgtbifobica. La igualtat no només no es fomenta, sinó que són els propis governs els qui atempten contra ella.
  3. Els atacs que rebem les joves (especialment les treballadores) als continguts de la nostra educació, no són més que la punta de l’iceberg. El Govern corrupte de Rajoy ha imposat a la comunitat educativa la LOMCE i el 3+2, i ara pretén retallar en la partida per a Educació dels Pressupostos Generals del 2018 a mínims històrics: un 3’8% del PIB. Malgrat la incapacitat del Govern per aprovar el nous Pressupostos pel 2018, el Ministeri d’Hisenda està decidit a complir amb la reducció de dèficit pressupostari impost per la Unió Europea. Així, Montoro ha decretat reduir les partides pressupostàries dels ministeris a un 50% pel que fa als Pressupostos de 2017, anul·lant la prorrogació d’aquests. Aquesta situació no és un problema només dels i les estudiants sinó de tota la classe obrera doncs seran els fills i filles de famílies treballadores els primers que es quedaran sense poder estudiar. D’igual manera, el govern usa la mateixa lògica en aplicar el Pacte d’Estat contra la Violència Masclista retallant en pressupost i sense garanties ni data d’execució.
  4. Quan sortim al mercat laboral, les joves treballadores ho fem amb més dificultats que els nostres companys i, quan accedim a un lloc de treball, ens enfrontem a una major precarització de les nostres condicions laborals, fruit de les dues reformes laborals, així com a dobles (o triples) escales salarials, per ser joves i dones. Per tant, aquest 8M ha de formar part d’un pla de mobilització que reprengui la lluita i en el qual els i les estudiants hem de sortir al carrer pels drets de les dones treballadores que són, també, les reivindicacions dels i les estudiants.
  5. Exigim a CCOO i UGT que assegurin les aturades parcials que han convocat. Així mateix, el sindicalisme alternatiu com Co.bas i CGT han donat cobertura legal per a una vaga de 24 hores, cridant a construir-la des de la base i amb les reivindicacions de les dones treballadores i de tota la classe obrera. Aquest és l’exemple a seguir.
  6. El repte central dels i les estudiants el 8M és lluitar contra els plans del govern que venim patint estudiants i treballadors/es. Corrent Roig cridem a organitzar el 8M des d’assemblees democràtiques a cada institut i facultat perquè sigui l’estudiantat al costat del PAS i del professorat, el que decideixi com participem de la jornada de lluita estatal.
  7. No estem d’acord amb el mètode de lluita proposat per la Plataforma Estatal del 8M, que proposa una vaga feminista de dones i organitzada per dones. Considerem que divideix la lluita i és contraproduent, ja que les reivindicacions de les dones estudiants i treballadores han de ser lluitades pel conjunt de l’estudiantat i la classe treballadora. De la mateixa manera, estem en contra del mètode pel qual el Sindicat d’Estudiants i altres corrents i organitzacions estudiantils han convocat vaga general contra la violència masclista en abstracte, decretant-la sense consultar el seu contingut ni treballar la convocatòria a les aules.
  8. Els activistes estudiantils, amb les dones al capdavant, tenim la responsabilitat d’omplir aquesta vaga de contingut polític. Això només ho podem aconseguir organitzant assemblees a cada centre d’estudi, massificant-les, i convencent als nostres companys/es de la necessitat de sortir al carrer per:

 

Derogació immediata de la LOMCE i el 3+2

A baix els pressupostos generals de l’estat: per un 8% del PIB en educació

Contra l’assetjament masclista a les aules: recursos per a la prevenció real de la violència masclista

Educació afectivo-sexual en valors d’igualtat dins del currículum educatiu

Per una educació pública, gratuïta, de qualitat, laica, igualitària, democràtica i en català

Derogació de les dues reformes laborals, ni bretxa salarial ni discriminació en les pensions

 

Cridem als i les estudiants a participar de les mobilitzacions del 8 de març juntament amb el moviment obrer, els treballadors/es en lluita i el sindicalisme alternatiu. Hem de donar continuïtat al 8M, en aquest sentit tenim noves jornades de lluita a l’horitzó, com la Marxa Bàsica contra l’atur i la precarietat el 24 de març.

Només construint la unitat dels treballadors/es i estudiants és possible paralitzar el país i guanyar-li la batalla al govern. Si estudiants i treballadors/es parem, es para tot!