La “treva” pactada entre els EUA i Rússia va fracassar rotundament i es va acabar el 19 de setembre, quan les aviacions siriana i russa van reprendre els intensos bombardejos sobre la ciutat d’Alep, de forma més concreta i contundent, però també sobre altres localitats del país, com Hama i algunes zones de Damasc.
Per Gabriel Huland el 29 de setembre del 2016
Des d’aleshores, només a Alep han mort més de 300 civils (xifra recollida per l’Observatori Sirià de Drets Humans), una veritable massacre, ja que es tracten, en una enorme majoria, de civils desarmats i atrapats sota la runa, sense accés a aliments bàsics. A sobre, han sigut bombardejats aproximadament 20 camions que transportaven ajuda humanitària a zones assetjades per l’exèrcit sirià.
El final de la treva, trencada unilateralment pel règim de Bashar al-Àssad, encara que els seus portaveus afirmin el contrari, representa el fracàs de l’estratègia dels EUA de prioritzar la negociació amb el règim sirià com a manera més eficaç per acabar amb el conflicte. Àssad mai ha demostrat cap disposició, ni minimament ni limitadament, de dialogar amb els grups rebels. Els EUA i la UE volen “re-estabilitzar” el país per frenar el flux de refugiats a Europa i derrotar la primavera àrab.
El dictador i genocida sirià, amb el suport de Rússia i l’Iran, està disposat a dur fins al final el seu pla de destruir físicament tots els grups que es reivindiquen d’alguna manera en oposició al seu govern, etiquetant-los a tots de “terroristes”. La cadena de televisió pública de l’Iran, HispanTV, ha utilitzat el següent titular per informar dels atacs realitzats a Alep: “Rússia i Síria llencen 55 bombardejos contra terroristes a Alep”.
La massacre d’Alep va desencadenar una onada d’indignació i ira a escala mundial que s’ha traduït en un dia (l’1 d’octubre) de manifestacions i concentracions a diferents ciutats del món per protestar contra les bombes d’Àssad i la intervenció russa en el conflicte.
Es tracta d’una iniciativa molt important de diferents grups i activistes que ja fa temps que se solidaritzen amb la lluita del poble sirià contra un dels règims més sanguinaris i brutals de l’actualitat.
Incertesa sobre el futur de Síria
Bashar al-Àssad va culpar a l’oposició i als EUA per la ruptura de la treva. De fet, avions nord-americans van bombardejar una base aèria siriana matant prop de 60 persones, però el govern de Washington ho va intentar corregir ràpidament i va demanar disculpes formals a Damasc, al·legant que es tractava d’un error i que els seus pilots l’havien confós amb una base del Daesh (l’autodenominat Estat Islàmic).
La reacció de Rússia i Síria no va ser el bombardeig de cap base nord-americana, sinó el de zones desmilitaritzades habitades per civils. El cinisme i la manca d’escrúpols per part d’Assad i Putin no tenen límits. La població siriana està pagant amb sang l’obsessió del governant sirià pel poder i la inacció de les potències mundials davant un veritable genocidi.
En opinió de diversos activistes, els bombardejos a Alep tindran com a conseqüència immediata l’enfortiment del grup Jabhat Fateh al-Sham (antic front al-Nusra, branca d’al-Qaida a Síria), uns dels més forts i actius a Alep, una vegada que els altres grups rebels es vegin obligats a unificar-se al seu voltat per defensar-se de l’ofensiva terrestre desencadenada recentment per l’exèrcit sirià.
La represa de les confrontacions debilita vigorosament l’oposició política siriana de l’exterior davant els grups que actuen sobre el terreny, perquè la poca legitimitat de la qual gaudien es veu molt trastornada en demostrar la seva incapacitat total per negociar qualsevol tipus d’acord diplomàtic que cessi, encara que momentàniament, la mort indiscriminada de civils.
Síria, Rússia, Iran i l’Hesbol·là es donen suport per continuar matant impunement amb la certesa de què els EUA limitaran les seves accions al pronunciament d’algunes paraules buides als fòrums internacionals i als mitjans de comunicació. El govern de Barack Obama s’ha convertit en un gran expert en donar discursos davant dels mitjans que després no tenen cap efecte pràctic.
Durant els pocs dies de “pau” a Síria, imatges d’alegria i felicitat ens van arribar des d’Alep, on la població va sortir massivament i pacíficament als carrers per celebrar l’Eid al-Adha, la festa del xai. Desgraciadament, han durat poc. Àssad no té pietat, només pensa a seguir al poder, encara que la possibilitat que venci militarment a l’oposició i reunifiqui el país és cada dia més llunyana i improbable.
La campanya internacional de solidaritat amb el poble sirià i la seva revolució continua en peu. L’hem d’enfortir, participant en les activitats programades, difonent les imatges que ens arriben des de les ciutats bombardejades i denunciant els crims de guerra d’Assad i els seus col·laboradors.
