Per Corrent Roig

Com era d’esperar, el Tribunal Superior de Justícia de Navarra ha ratificat la condemna de 9 anys de presó per als membres de la Manada, per un delicte continuat d’abús sexual amb prevalimiento.

Alguns mitjans i el propi govern, diuen que aquesta resolució seria un pas endavant perquè s’ha donat credibilitat a la víctima i perquè es desestima l’absolució que demanava la defensa.

Els magistrats consideren provat que va existir maltractament i vexació. Que van enganyar a la denunciant i que no va haver-hi consentiment per part d’aquesta. Però exceptuant els dos vots particulars, per a aquest Tribunal no hi ha agressió sexual o violació “perquè no va ser necessari cap acte exprés de força pels acusats per a aconseguir els seus propòsits, ja que la víctima es va limitar a callar i esperar que tot passés el més aviat possible amb el menor mal possible per a ella”.

Aquesta forma de raonar, segueix fastigosament impregnada d’aquesta moral reaccionària, masclista i clerical que va imperar durant quaranta anys de dictadura franquista, en la qual qualsevol dona era considerada sospitosa si no estava disposada a defensar fins al final, la seva decència, el seu honor i la seva honra com a dona.

Apaivagar els ànims amb mesures cosmètiques i reconduir el descontentament a la cleda de les institucions. Cap confiança!

Tan sols unes hores després de conèixer aquesta sentència, centenars de dones, especialment les més joves, van tornar a llançar-se al carrer una vegada més, per a expressar la seva ràbia i indignació. Entre els reclams de les organitzacions feministes està: canviar les lleis i que es formi als jutges perquè aquests tinguin “perspectiva de gènere”.

En aquesta línia, el govern de Rajoy va intentar apaivagar els ànims i frenar el descrèdit del seu govern quan es va conèixer la primera sentència, reunint una comissió d’experts per a reformar els delictes sexuals dins del Codi Penal. Aquest Codi revisat cinc vegades des de 1995, que segueix sense definir el delicte de violació sobre la base del criteri més elemental: NO ÉS NO i tota relació sexual no consentida és violació, que regeix ja a set països europeus després d’anys de lluita. Una comissió que va haver de ser suspesa per a integrar en ella a dones i que només s’ha reunit una vegada des de fa sis mesos.

El govern “feminista” de Sánchez, per part seva, va acatar la decisió posterior de l’Audiència de Navarra que deixava en llibertat provisional a aquests violadors, que no mostren cap penediment, la qual cosa va tornar a deslligar una nova onada de protestes al carrer.

Recentment va anunciar un Acord pressupostari amb Podemos en què es parla d’una nova Llei sobre violència sexual que equipari abús i agressió sexual basada en consentiment i no en si va haver-hi violència i intimidació. L’únic problema és que aquesta Llei, com la resta de “mesures feministes” anunciades per aquest govern, segueixen obstaculitzades per uns Pressupostos de moment congelats, que estan completament sotmesos a Brussel·les i, per tant, no tenen més utilitat que servir de màrqueting davant les properes eleccions.

Una sentència que és… més del mateix!

Aquest dictamen del Tribunal Suprem ve a sumar-se a altres sentències que han contribuït a mostrar la podridura d’un sistema judicial cada vegada més desprestigiat davant el poble. És la mateixa justícia que condemna per “maltractament ocasional” a un subjecte que va intentar matar a la seva ex dona, primer amb un ganivet i després escanyant-la, en presència dels seus fills. És la mateixa que va absoldre del delicte d’agressió sexual a dos homes perquè la víctima, “si bé plorava i deia que no (…) no va ser capaç d’expressar la negativa de manera física”. És la mateixa que encobreix i protegeix a polítics i Borbons corruptes. La mateixa que empresona tota forma de protesta social o es querella amb els qui gosen injuriar a la Monarquia o ofendre a l’Església. I així podríem seguir, perquè sobren exemples. És la mateixa en fi, que amb total descaradura es salta les seves pròpies normes per a afavorir als banquers.

Per això canviar les lleis, crear altres noves o formar als diferents operadors jurídics en violència masclista perquè adquireixin “perspectiva de gènere” és totalment insuficient i inútil, sense abans depurar aquest Sistema judicial masclista i pro patronal, que és qui aplica i interpreta les lleis.

La lluita i l’organització, són l’únic camí

Des de Corrent Roig ens sumem al repudi d’aquesta nova sentencia masclista. Però no n’hi ha prou amb sortir al carrer un dia per a esplaiar-nos i menys encara deixar en mans d’aquest govern, de jutges i partits d’aquest règim, les mesures a adoptar. Per a atallar la violència sexual, incloent les agressions sexuals que no paren de créixer i acabar amb les sentències masclistes, hem de continuar organitzant-nos fins a aconseguir que aquesta lluita sigui presa pel conjunt de la classe treballadora. Fem una crida perquè d’aquí al pròxim 8M, les organitzacions socials, estudiantils, obreres i de dones, construïm juntes/us un Pla de mesures d’urgència, que sigui part de les reivindicacions d’aquesta pròxima Jornada de lluita.

Per una sortida obrera i democràtica a aquest règim podrit

A l’hora, hem de ser conscients que no és possible depurar aquest sistema judicial sense enderrocar aquest règim del 78 que va significar la continuïtat dels principals aparells d’estat franquistes, entre els quals la Judicatura és una peça fonamental. Un règim al qual com hem vist aquest 6D, totes les “forces constitucionalistes” s’obstinen a apuntalar, encara que sigui fent-li algunes reformes.

Cal construir una sortida obrera i democràtica que permeti trencar amb aquest règim monàrquic que empara i dona recer a corruptes, violadors i maltractadors i obrir un procés constituent en el qual les dones, especialment les treballadores, puguem posar sobre la taula les nostres demandes i reivindicacions.

  1. Modificació immediata del Codi Penal qualificant com a violació tota relació sexual no consentida: NO és NO.
  2. Depuració del sistema judicial i inhabilitació de jutges masclistes.
  3. Elecció democràtica de fiscals i jutges pels ciutadans/es.
  4. Generalització del Jurat, garantint formació a la població i en concret contra el masclisme.
  5. Formació en violència masclista del personal que atén a les qui la pateixen, tant en l’àmbit judicial i policial com en el social o sanitari.
  6. Educació sexual i en valors d’igualtat, obligatòria a totes les etapes educatives.
  7. Promoure l’autodefensa de les dones enfront les agressions. Protocols contra l’assetjament en llocs de treball i estudi.
  8. Prou cosificació i hipersexualització del cos de les dones.
  9. Augment immediat de fons per a recursos i protocols d’atenció sanitaris, per a dones que pateixen agressions sexuals.
  10. Ni un violador més al carrer: La Manada a presó JA!