Escrit per la LIT-CI el 6 d’octubre del 2015Rússia ha començat a bombardejar Síria. Encara que aquests atacs es van anunciar “contra l’Estat Islàmic”, les primeres bombes van ser llançades en zones no controlades per aquest grup, com a la província d’Homs, on van causar una trentena de morts. Es repeteix la mateixa situació que a Turquia, on Erdogan ataca els kurds amb l’excusa de combatre l’EI. Rússia llança aquesta ofensiva per sostenir a la dictadura d’Assad, que també rep suport de tropes de Hesbol·là (Líban).Per Juan Parodi

La dictadura d’Assad va ofegar a sang i foc, costant centenars de milers de morts i la destrucció del país, la revolució que va esclatar el 2011 demanant democràcia, llibertat i justícia social. El massiu exili de refugiats que arriben a Europa és el producte de la guerra que va desencadenar el règim, i on a mesura que la mobilització popular anava sent aixafada, forces reaccionàries com l’Estat Islàmic van cobrar protagonisme.
Rebutgem la intervenció russa, que el seu principal objectiu és el sosteniment de la dictadura oligàrquica d’Assad.

Per la seva part, els EUA, que també bombardeja Síria, està defensant una sortida negociada amb la dictadura. A canvi de la permanència del règim, Assad hauria de retirar-se tranquil·lament a un segon pla. És a dir, la intervenció dels EUA no té com a objectiu recolzar les demandes populars, sinó forçar una reforma cosmètica del règim que permeti un nou govern sòlid que estabilitzi la situació i resguardi Israel i les monarquies del golf, aliades dels EUA. De fet, recentment els EUA van firmar un històric acord de col·laboració amb Iran, un altre dels principals sostens d’Assad.

La Coalició Nacional Síria, el principal grup opositor, centra l’activitat a intentar convèncer les potències imperialistes de la necessitat d’intervenir al país més decisivament per forçar la sortida del dictador, tot i que la posició d’aquests governs sempre va ser la de negociar amb Assad.

Des del 2011, la revolució popular a Síria està cada vegada més arraconada entre forces hostils: la dictadura d’Assad, l’Estat Islàmic i la intervenció de les potències estrangeres. Per completar el quadre, bona part de l’esquerra mundial els va girar l’esquena, incrementant més el seu aïllament. Però tot i això, la revolució no ha desaparegut. A Síria, segueix havent-hi mobilitzacions i inclús avenços militars, com la victòria a Kobani protagonitzada pels kurds en col·laboració amb brigades “rebels”.
Aquesta és la base per una Síria lliure i sobirana: la unitat de les forces militars que lluiten contra Assad i l’Estat Islàmic, i donar el protagonisme als territoris alliberats, al poble auto-organitzat per satisfer les seves reivindicacions democràtiques i de justícia social.

No als bombardejos russos!

No als bombardejos ianquis!

Per una Síria lliure; a baix Assad i l’Estat Islàmic!