Reproduïm la carta difosa per Sebastián Romero:
“El meu nom és Sebastián Romero i sóc un perseguit polític del govern de Macri.
Sóc un obrer com tants altres, però fa més de tres mesos que no veig a la meva família, als meus amics, als meus companys de la fàbrica ni als meus veïns. Estic sent perseguit com si fos un terrorista perquè vaig ser part dels milers que el 18 de desembre vam resistir als carrers contra el robatori que se’ls està cometent als jubilats des del Congrés. Tot i que van votar la Previsional, aquell dia vam aturar la mà de la Reforma Laboral i això no ho volen perdonar.
Fa pocs dies, els jutges Gustavo Hornos i Ana María Figueroa, de la Cambra de Cassació, em van negar una nova apel·lació per no ser encarcerat, tal com m’exigeix el jutge Torres i la Sala II de la Cambra Criminal i Correccional. El govern em vol pres per propagar la por a tots els que estan lluitant. Els demano a tots que comparteixin i difonguin aquesta cara tot el que puguin.
Com a part de la persecució també em van fer fora de la meva feina a la General Motors, on era delegat. Allà mateix, els meus companys de treball segueixen lluitant per a treure als delegats traïdors que avalen acomiadaments. Molta força companys, es pot guanyar!
Per a posar-me por i que em rendeixi m’amenacen a mi i agredeixen a la meva família, amics i partit, el PSTU. Fins i tot van calar foc al cotxe d’un dels meus advocats, Martín Alderete, però sobre això la justícia no en diu res.
Quina autoritat pot tenir un govern que té processat al seu propi president per amagar diners a l’estat, un govern que va matar per l’esquena a Rafael Nahuel, Facundi i tants altres individus pobres, que amaga que la Gendarmeria va assassinar a Santiago Maldonado, que manté presos sense causa als companys detinguts el 14 de desembre, a Milagro Sala per ocupar una plaça o que extradeix a Jones Huala com a “terrorista”? Com pot ser que mentre demanen una captura internacional pel (com alguns mitjans em van anomenar) “boig del morter”, com si fos d’ISIS, estan posant en llibertat a militars genocides de l’última dictadura? Aquesta persecució contra mi ha d’acabar, i contra Arakaki i Dimas Ponce, a qui també volen engarjolar.
Em volen pres perquè tenen por que siguem cada dia més els que ens enfrontem a l’ajust de Macri. Però a pesar de no poder veure als meus, de les amenaces i pressions, no afluixaré, perquè els treballadors no afluixen. Em sento un més dels centenars de miners de Rio Turbio que resisteixen els acomiadaments, ocupen mines i s’enfronten als gendarmes amb el que tenen a mà. Són un gran exemple del que s’ha de fer! Estan lluitant pel pa de les seves famílies! No podem seguir encaixant pals i fam pels nostres fills quan ens deixem la vida treballant. Això no dóna per a més!
Per això vull donar un missatge als treballadors que puguin llegir aquesta carta: No abandonem els carrers! No permetem els acomiadaments dels nostres companys! No deixem que ens arruïnin amb ajustaments que pagaran les nostres famílies! Hem d’organitzar-nos en unitat i sortir a lluitar contra aquest govern! Els dirigents que diuen que volen enfrontar-se al govern han de cridar a la vaga general i si no se’ls ha d’imposar des de la base!
Això no dóna per més, els treballadors, les dones que estan lluitant pels seus drets, els joves i tots els sectors populars hem de treure a Macri com vam treure a De La Rúa l’any 2001. Fem assemblees amb tots els companys a cada lloc de treball, organitzem la rebel·lió. No hi ha altre camí: són ells o nosaltres.
Visca la lluita de la classe obrera!
Fora Macri!”
