Entrevistem a Tania Mercader, que va ser la principal dirigent de la històrica lluita de les treballadores de Jaeger Ibérica. La Tania és militant de Corrent Roig.

Pregunta: Què és per a tu el 8 de març?

Tania: El 8 de març és el dia internacional de la dona treballadora i això no ha canviat per més que hi hagi qui li vulgui treure contingut de classe. Les dones obreres i treballadores no tenim les mateixes reivindicacions que les burgeses, unes lluitem per sobreviure, amb uns salaris de misèria, portant dues jornades dins i fora de la casa. Les burgeses, des dels seus llocs directius ens exploten. A part de ser dones i que les unes i les altres som oprimides, no tenim res en comú.

Pregunta: Hem llegit les següents declaracions d’una dirigent feminista: “Nosaltres cridem a la vaga a totes les dones des de la interseccionalitat, és a dir, a dones, lesbianes i trans, no a més gent. Quin és el paper dels homes? Cobrir els serveis mínims. Hauran d’anar a treballar igualment. Nosaltres no valorarem l’èxit de la vaga segons es paralitzen les fàbriques”. Què ens pots dir sobre aquest tema?

Tania: Que la vaga és un dels mètodes que té la classe obrera per defensar-se de la patronal i els governs, una arma clau per aconseguir guanyar les reivindicacions. Enfront de la discriminació i les agressions que estem patint les dones, és necessària una vaga del conjunt de la classe obrera, dones i homes. Mai hem d’enfrontar dones treballadores i homes treballadors. Aquesta lluita és del conjunt de la classe treballadora. No dividim ni excloem als companys. Una altra cosa és que alguns no la secundin i hàgim de tirar soles.

Pregunta: Què els diries a les dones treballadores d’avui?

Tania: Que han de lluitar pels seus drets tant laborals com socials i que ningú els regalarà res. La discriminació salarial a Jaeger Ibérica l’any 1983 era d’un 14%. Avui, l’any 2018, a Espanya hi ha una bretxa salarial del 24%. La història ens diu que el que no avança retrocedeix.

La lluita de Jaeger Ibérica: una fita en el combat per la igualtat salarial de les dones treballadores

Les obreres de Jaeger Ibérica (avui Magneti Marelli, Barberà del Vallès) van marcar entre 1982 i 1989 una veritable fita a la lluita de la dona treballadora contra la discriminació salarial.

Va ser una batalla llarga i intensa, recolzada en l’assemblea de treballadors, que va incloure vagues intermitents, vagues indefinides, manifestacions i fins i tot una marxa massiva a Madrid per pressionar al Ministeri de Treball i al Poder Judicial. Les treballadores van buscar la solidaritat d’altres factories de la multinacional Fiat, la d’altres empreses i sectors populars. Van pressionar a Ajuntaments i a parlamentaris, de Catalunya i de l’Estat espanyol, i fins al Defensor del Poble, per guanyar a l’opinió pública. Van utilitzar a fons els recursos judicials, aconseguint fins a quatre sentències favorables abans poder cantar victòria.

La batalla es va guanyar per la tenacitat de les 309 dones de la plantilla que, volent anar de costat amb els companys de la fàbrica, es van quedar soles en la vaga indefinida d’abril i maig de 1989.

Al llarg d’una batalla de més de 7 anys, les companyes sabien bé que la seva lluita anava molt més enllà del conveni. Sabien que estaven enfrontant un greu problema social que només unint als treballadors homes i treballadores dones, buscant la més àmplia solidaritat de classe i convertint la seva reivindicació en un problema social i polític, podrien vèncer. Així va ser i el 8 de maig de 1989, després de 27 dies de vaga, van aconseguir finalment la victòria: cobrar igual que els seus companys homes. El triomf no només va ser seu, va ser de totes les dones treballadores i de tota la classe obrera i va obrir una porta a altres treballadores per lluitar a les seves empreses en millors condicions gràcies als canvis que es van aconseguir en la legislació.