Per Corrent Roig
El Govern Rajoy, al capdavant del règim monàrquic, secundat per Ciutadans i el PSOE, ha deixat clar que no permetrà de cap de les maneres el referèndum.
El Govern de la Generalitat ha contestat que el referèndum respon a la voluntat de més del 75% de la població catalana, que no acatarà la prohibició del Tribunal Constitucional (TC) i que només obeirà al Parlament de Catalunya. Puigdemont ha declarat que si és suspès o inhabilitat com a President, no ho acceptarà perquè ell només es disciplina al Parlament.
El 6 de setembre el Parlament aprova la llei del referèndum (i abans de l’1 d’octubre la “llei de transitorietat i fundacional de la República”). Rajoy i el TC tenen tot disposat per anul·lar la llei en qüestió d’hores i, si el Govern de la Generalitat i els responsables parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP no obeeixen la prohibició, imputar-los per sedició. Això significa, d’entrada, inhabilitacions, presó i multes exorbitants. No sabem fins a on arribarà Rajoy en l’escalada repressiva. La ministra Cospedal va declarar que l’Exèrcit i la Guàrdia Civil protegirien la unitat espanyola “per terra, mar i aire”, Albiol demana l’article 155 de la Constitució i Societat Civil Catalana “l’estat de setge”. El conflicte entra en la fase més àlgida.
La classe treballadora, la primer interessada a guanyar la batalla del referèndum
Si el referèndum es realitza i compta amb una participació popular massiva, serà una victòria democràtica enorme, no només del poble de Cataluña sinó de tots el pobles de l’estat. Aquesta victòria esquerdaria un règim que mai ha trencat amb l’herència franquista. Permetria a la classe treballadora obrir les comportes a les reivindicacions socials, a Catalunya i a la resta de l’Estat. Qüestionaria un règim polític i social que -al servei d’una petita minoria de grans empresaris i banquers- menysprea la voluntat de la immensa majoria. Assentaria bases reals per plantejar una unió lliure entre pobles lliures i no pas una unió forçada.
Per això, la primera interessada a què el referèndum tiri endavant és la classe treballadora, que ha d’intervenir en aquesta crisi amb veu pròpia, evitant convertir-se en furgó de cua del nacionalisme espanyol i del nacionalisme català.
Mobilitzar-nos per garantir el referèndum i enfrontar l’escomesa del Règim
La primera tasca es assegurar que el referèndum tingui lloc i que la participació sigui massiva. És injustificable que Ada Colau i Catalunya en Comú no cridin a participar. És també injustificable que Pablo Iglesias (contra l’opinió de Podem-Catalunya) declari que ell, “si fos català, no aniria a votar”. No es pot anar dient que s’està per la sobirania catalana i pel dret a decidir i després, en la pràctica, oposar-s’hi, enfortint així la intransigència de Rajoy. La mateixa crítica mereix la burocràcia de CCOO-UGT.
La garantia del referèndum és la mobilització general, començant per l’Onze de Setembre i seguint per la resistència massiva a les mesures de l’Estat per impedir el referèndum i a la repressió que seguirà.
Juntament amb tot el sindicalisme alternatiu, CCOO-UGT tenen l’obligació de convocar a la vaga i al carrer quan Rajoy ataqui les llibertats i desfermi la repressió. Tota l’esquerra catalana i estatal digna de tal nom ha de secundar la mobilització.
Per suposat, no tenim cap confiança en Junt pel Sí: s’ho han guanyat a pols per la seva oposició a les reivindicacions socials, per les retallades aplicades des del Govern, per la seva passada col·laboració amb els govern centrals i perquè en el país independent que volen el capital segueix sent l’amo i la Troika la màxima autoritat. Per això, hem de estar alertes i exigir al Govern de la Generalitat que es mantingui ferm en la convocatòria y realització del referèndum, en la no acceptació de les ordres del TC i del Govern Rajoy i en garantir que els 17.000 Mossos d’Esquadra vetllaran realment pel referèndum.
